Acabo d'arribar de Sabadell, del teatre La Faràndula on he participat en l'Acte d'estat acompanyat per Marcel Casellas, Marta Rius i Marc Serrats.He cantat la cançó "Sobre la terra" de Josep Aixalà "Tallafocs" i he dit un text escrit per a l'ocasió:
Me'n recordo perfectament d'aquell moment. Com oblidar-ho?
No vull dir pas les imatges ni els sons, vull dir les sensacions, els sentiments, les emocions: tot allò que se sent de pell cap endins.
Tot va començar l'any 2009... Entenem-nos, va començar molt abans, evidentment, però el 2009-2010 la cosa es va disparar.
Recordo... recordo quan l'any 1985 vam fundar el Moviment Independentista del Berguedà: erem amb prou feines mitja dotzena i a l'hora de pencar dos o tres i prou. Fixeu-vos: l'any 2009 a Berga vam fer la consulta popular per la independència i va guanyar el “sí” amb un 96% dels vots. Va ser llavors quan es van començar a despertar aquelles sensacions, aquells sentiments, aquelles emocions...
Es van fer centenars de consultes arreu del país, recordo que vaig anar a moltíssims pobles a fer xerrades, a cantar,... a encoratjar la gent...
Recordo que un dia a Sabadell vaig dir: “Si ara tingués la llàntia meravellosa i el geni em demanés si volia que, fent petar els dits, Catalunya fos independent, li diria que no. Que allò ho volia viure, que volia gaudir de totes les sensacions del procés, que no em volia perdre el tram final de la victòria, que volia viure la primera nit de llibertat, que m'havia d'abraçar amb centenars de companys i companyes de lluita”.
Com m'hauria penedit de perdre-m'ho. Aquell goig em va quedar clavat al cor i no hi ha dia que en llevar-me no reprodueixi aquella emoció.
Com m'agrada recordar-ho, primer el Principat, de seguida Menorca, Formentera, Mallorca i Eivissa, després el País Valencià i el gran Rosselló i l'Alta Cerdanya, i la vall d'Andorra i les comarques de ponent... Va anar més rodat del que havíem pensat. La il·lusió és un combustible capaç de fer funcionar les màquines més feixugues. I en il·lusió guanyàvem nosaltres; no podia ser l'altra manera: ells tenien un imperi que s'enfonsava i nosaltres un país per construir. Quan es va veure de prop la independència, s'hi va acabar d'apuntar gairebé tothom.
També recordo que hi va haver moments difícils, que ens vam discutir molt, moltíssim, amb els conservadors, amb els democratacristians, amb els liberals, amb els socialdemòcrates, ens vam discutir molt, moltíssim. Però ens vam discutir redactant la constitució del nou estat, no pas a l'hora de trencar el contracte de submissió amb Espanya i França.
Et vull transmetre la meva decepció amb la teva participació en aquest acte. Un acte organitzat per l'Àlex Fenoll (una persona expulsada dels col·lectius de l'EI de Sabadell per defensar postures de dreta dura). I com no podia ser d'una altra manera, un acte marcat pel classisme, el militarisme i l'imperialisme.
El vídeo de 14 minuts que vau passar no té pèrdua. http://vimeo.com/9894705 .Un fortíssim classisme destila tota la cinta, amb afirmacions explícites de reconeixment a l'estat d'Israel i d'aliniació amb l'eix atlantista liderat pels EUA. Una visió alliberadora basada en l'exèrcit i el vassallatge a l'imperi (curiosa manera d'entendre la sobirania!).
Acompanyat de Carretero (l'home que ha normalitzat l'extrema dreta catalana en el moviment independentista: http://politica.e-noticies.cat/carretero-ara-a-guanyar-33307.html ), i de 7 salvapatries més (per suposat cap dona).
Titot, l'EI ha fet una aposta pel front popular, i no pas pel front patriòtic. Per mi i per molts altres, tant important és la lluita feminista, com l'antimilatirsta, l'antifeixista o per la justícia social, com la d'alliberament nacional.
Amb actes com aquest perdeu la base popular de l'EI, perdeu perfil i projecte. En definitiva perdeu la gent. A mi per exemple, que m'he format en l'EI, i que formo part del seu espai, em comença a repugnar el moviment independentista. O marqueu clarament la diferenència amb la dreta o perdreu la base social.
La CUP ha fet una aposta clara en aquest sentit, pel front popular, i penso que no és correcte que tu vagis a la teva, perquè ja sabem que signifiques el que signifiques.
No voldria semblar massa dur, perquè valoro la teva feina i sé que és molt positiva. Però en aquest acte penso que t'has equivocat i t'ho volia dir.
Abraçada,
Marc
esperem que el moviment de consultes se sàpiga treure de sobre aquesta plaga d'oportunistes (no els militants, sinó els 'líders salvapatries') i no se'n vegi afectat, hi sortirem guanyant si s'allunya d'aquest ambient resclosit
De tota manera qupe vols que et digui, jo he anat a actes de l'Esquerra Independentista amb quantitats similars de gent, i molt més vàlida, activa, treballadora i compromesa que aquests oficinistes abrandats, i a mi m'han engrescat molt més i sobretot, m'ha engrescat motl més el projecte que s'hi defensava, més popular, del país complet, més viu i divers, alegre i proper que aquest messianisme exaltat d'alguns prohoms del sobiranisme virtual, regional i euroliberal
Per cert aquest text em recorda un discurs que vaig llegir transcrit d'un acte de Catalunya Lliure fa molt temps d'un tal Jordi vera, també parlava de front patriòtic, d'un futur amb un principat independent i després ja vindiren els altres... d'una mica abans del 92, alguns aleshores ho criticaveu
amb raó, només cal veure on és aquell ara
MOLTES GRÀCIES!!!
Els de Can Vilaweb.tv en parlen, ho he escampat via facebook, feu-ho tots, cal escampar aquests moment d'ara-és-el-moment, fa 300 anys que és el moment!
Felicitats i Avant!
Només de pensar-hi ...
PD.
La felicitació al mòbil pel concert perpetrat a Verges. Era meva.
El sopar que es va fer abans del concert va ser molt bé amb la participació de moltes de les comisions organitzadores de l'Alt i Baix Empordà.
Anem fent una xarxa imparable.
Ens en sortirem, segur.
M'ha agradat molt quan has dit que per redactar la constitució del nou estat ens discutirem (i fort!). Hi estic d'acord. Salut!
Gràcies per venir i acompanyar-nos amb la teva música en aquest acte.
Salut i independència !!!
Sergi.