Segueix creixent el nombre d’aturats. Els progovernamentals veuen que s’alenteix el ritme de destrucció i expliquen que és una bona notícia, quan és dolenta sense pal·liatius. Lleida té alguna peculiaritat.
La peculiaritat és que mentre en el conjunt de l’estat l’augment del mes és del 2%, a Lleida creix gairebé el 3%. En el conjunt de l’any, Lleida està entre les províncies on la destrucció d’ocupació és de les més altes de tot l’Estat.
Tampoc no és cap bona notícia. Abans que la crisi esclatés, a Lleida costava Déu i ajut trobar treballadors desocupats. L’atur era purament l’estructural. Passaran anys abans no es retornarà a la situació anterior en termes d’ocupació.
Les comarques de Lleida mereixen una especial atenció del Govern de la Generalitat. Podrien començar per tornar als nivells d’inversió relativa que hi havia abans del 2004, quan la Generalitat invertia en el territori no metropolità el 50% del pressupost d’inversió.
Avui, no arriba al 40%, i això es comença a notar.
Josep Tarragona Montalvo| Adreça electrònica |
dimecres, 3 de març de 2010 | 12:13h
Amb aquestes xifres no entenc com no hi ha un estat de pactes, d'unió, de reformes... perquè la xifra actual és inacceptable en un país ric, i pot començar a afectar fins i tot la convivència i el futur. Que es compti amb les empreses -no dic els empresaris, sinó les empreses com a organització comuna- que són les que generen treball. Que les ajudin, que se les entengui. Avui estem dedicant -no exagero- un 35-40% del nostre treball a gestionar la relació amb les administracions i complir tràmits i obligacions, i hem de recorrer a assessors externs perquè les plantilles administratives normals no poden assumir tanta especialització. Els governs tenen que canviar la mentalitat i convertir l'empresa en una aliada.
Prou es veu que són observacions i comentaris fets des de la pràctica diària en una activitat empresarial i, per tant, especialment interessants. Gràcies