Correu Blocs | VilaWeb.cat
josep_blesa | PLA DIRECTOR DE SANT LLORENÇ DE VALÈNCIA | dimarts, 2 de març de 2010 | 23:50h

RELACIÓ DE DOCUMENTS:

  1. FULL D’URBANÍSTICA.
  1. MEMÒRIA.

2.1.           OBJECTE I OPORTUNITAT DEL PLA DIRECTOR.

2.2.           SINOPSI HISTÒRICA.

2.3.           DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT FRANCISCÀ.

2.4.           ANÀLISI PATOLÒGICA.

2.5.           FASES D’INTERVENCIÓ.

 

  1. PRESSUPOSTOS PER FASES.

 

  1. ANNEXOS D’ESTUDI.

4.01.     ANÀLISI HISTÒRICA.

4.02.     ANÀLISI DEL CONTRACTE DE 1681.

4.03.     ANÀLISIS DELS CONTRACTES DE LA CONSTRUCCIÓ DEL CAMPANAR D’EN JOSEP MINGUES. 1743.

 4.04.    ANÀLISI DEL CONTRACTE DE CONSTRUCCIÓ DEL RETAULE D’EN LLEONARD JULI CAPÚS I CALVET. 1683.

 4.05.     INTERVENCIÓ DE REHABILITACIÓ DE FRA MASEU COMPANY. 1908.

 4.06.     INTERVENCIÓ DECORATIVA DE FAÇANES D’EN XAVIER GOERLICH I LLEÓ. 1916.

 4.07.     RESSENYA DE L’INTERIOR.

 4.08.     RESSENYA DOCUMENTAL.

 4.09.    CONTRACTE DE L’ORGUE DE SANT LLORENÇ.

 4.10.  ANÀLISI PETROGRÀFICA.

 4.11.-  BIBLIOGRAFIA I FONTS.


  1. RELACIÓ DE PLÀNOLS.

01.  FAÇANA DE C/ DELS FRANCISCANS.

02.  FAÇANA DE PLAÇA DE SANT LLORENÇ.

03.  PLANTA A COTA +2.50 m.

04.  PLANTA A COTA +5.50 m.

05.  PLANTA DE COBERTES.

06.  PLANTA ZENITAL.

07.  SECCIÓ PER L’EPÍSTOLA.

08.  SECCIÓ PER L’EVANGELI.

09.  SECCIONS TRANSVERSALS.

10.  PATOLOGIES DE FAÇANA DE C/ DELS FRANCISCANS.

11.  PATOLOGIES DE FAÇANA DE PLAÇA DE SANT LLORENÇ.

12.  PATOLOGIES DE PATOLOGIES DE PLANTA A COTA +2.50 m.

13.  PATOLOGIES DE PLANTA A COTA +5.50 m.

14.  PATOLOGIES DE PLANTA DE COBERTES.

15.  PATOLOGIES DE PLANTA ZENITAL.

16.  PATOLOGIES DE SECCIÓ PER L’EPÍSTOLA.

17.  PATOLOGIES DE SECCIÓ PER L’EVANGELI.

18.  PATOLOGIES DE SECCIONS TRANSVERSALS.

19.  PERSPECTIVA SECCIONADA DE L’ESGLÉSIA.

20.  SECCIONS I DETALLS DEL CAMPANAR.

21.DETALLS DE MOTLURES I ELEMENTS CONSTRUCTIUS.

 

Si voleu continuar llegint un poquet sobre el perquè del Pla Director (PD) passeu al

Vull llegir ( + )


2.0.            OBJECTE I OPORTUNITAT DEL PLA DIRECTOR.

 

            El conjunt francisca està format per l’església de sant Llorenç amb l’impressionant campanar, el convent franciscà i el Palau de la Cúria Provincial.

 Val a dir, de bon començament, que  el palau de la Cúria no forma part d’este projecte, malgrat que es tracta d’una peça remarcable i és la Seu curial de la Província seràfica de València, que abasta als territoris de l’antic Regne de València, d’Aragó i les Illes Balears. Recentment ha estat venut a un conegut agent immobiliari de la ciutat.

El conjunt franciscà dóna façana a una de les vies més transitades de la Ciutat de València, que discorre des de la Plaça de la Mare de Déu al pont de fusta i  d’ací fins l’estació dels trens de la Generalitat. A més de trobar-se enfrontat a la Seu de les Corts Valencianes, el palau de Benicarló, antic Palau dels Ducs de Gandia (ducs Borja).

La situació urbana obliga a interrogar-se novament sobre les múltiples oportunitats d’obtenir subvencions, ajudes i diner a fons perdut a canvi de publicitat social pel mecenatge de les diverses intervencions.

Les mateixes Corts Valencianes van engegar un projecte d’intervenció pels volts de 1994 que quedà en un no-res. És una mica penosa la imatge urbana que reflecteix el nostre monument davant de la seu de l’organ legislatiu més important que regeix els valencians.

Onze d’anys després les patologies hi han augmentat. I comença a ser indefugible una sèrie d’intervencions que facen que no es perda este monument que ha recorregut la història dels ciutadans més de set segles. Amb el tercer campanar de més alçària de la ciutat.

Altrament, val a dir, que fa una dècada començaren a produir-se l’elaboració de plans directors de monuments de primer rang (catedrals, convents, monestirs, etc.). Fet que avança lentament i no generalitzada; i en molts casos amb sorpresa de la manca de protecció i d’estudi amb desconeixement de conjunts i peces de vàlua incontestable. Actualment estem començant a estendre la metodologia a monuments d’un rang segon. Es aquesta una concepció contemporània i avantguardista. I aquest és el nostre cas.  

La ciutat de València i la UPV al front, creà en els inicis dels anys ’90, el primer Master de Tècniques d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (TIPA avui COPA), de tot l’estat espanyol, a més a més, coetània és la creació de l’oficina RIVA, per a la regeneració de Ciutat Vella, i en aquesta dècada la instal·lació de la seu central del Fòrum Unesco a la UPV. Tot plegat, agombola una responsabilitat major, en quant a la vigilància i cura del patrimoni de la ciutat, amb tot, aquesta actitud ajuda a conformar ciutats més sostenibles.

L’orde franciscana exerceix, a més a més, del servei religiós i secular una tasca caritativa entre persones majors i desheretats –poc vistosa i abnegada- realitzada pels frares, i s’ha d’afegir de que es tracta de la residència d’una comunitat que desitja noves incorporacions des d’un punt de vista de vida actualitzat.

Ens trobem, actualment, l’oportunitat en què l’estat d’opinió pública i administrativa és favorable i les entitats públiques i privades al voltant d’estes intervencions estan per la tasca activa de protegir el patrimoni monumental i veuen, en el conjunt de València, com a motor econòmic i pol d’atracció internacional.

Comentaris: 3
  • Interessant...
    valldalbaidi | divendres, 5 de març de 2010 | 19:01h
    ...
    • Jo trobe que sí, Àngel:
      josep_blesa | diumenge, 7 de març de 2010 | 14:15h
      M'explique: no és una de les parròquies 'puntures' de la ciutat. No és una parròquia com la veïnade sant >Salvador que estava custodiada pels Borja. No és la de sant Esteve, que ho era per jurats i gents influents. Ni sant Nicolau, que estava vetlada per Jaume Roig, metge de la reina Maria, etc.
      Aquesta parroquia arranca desde la conquesta de la ciutat i es passà tota la vida inentant de caure sota la protecció dels Borja i sols aconseguí la d'una branca dels Català d e Valeriola, altrament poderosíssims senyors després de desplaçar-se el poder reail ireal cap a Espanya. A més de que la seua influència depassava els límits de la ciutat fins arribar a Meliana, Foios i Albuixec. És a dir els seus parroquians estaven sota el poder administratiu -parroquial-de la dita església parroquial intramurs de la ciutat. Llauradors de l'extraradi. Amb ella traspassassem tota la hist+òreia d ela ciutat fins els nostres dies. Com a mètode inductiu, d'anar del fet concret i petit fins al al globalde la ciutat, és perfectament vàlida. Àdhuc perquè els seus parroquians, menestrals, tenen una activitat ciutadana important, sense ser poderosos.

      Gràcies pel comentari. Espere no decebre-vos-en ! 
      Una abraçada.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats