El llop ha perdut la companya per culpa de l'home. "El cop sec", és un tret. El llop, plora.
Ulls grocs
L’udol, lament de plor en la Terra malalta, ressona en solitud damunt la neu. Blanca i trista, la lluna, amaga la mirada: no resisteix el crit, que en la vall fa tornada.
Un nus té al coll la lluna, allà, perduda i clara. Entre els seus dits de llum, tem contemplar la plana. L’udol, que trenca el pit, li retruny a l’entranya, desprès d’aquell cop sec, que en la vall fa tornada.
Tot retorna en la vall. L’udol, el cop, l’oratge. Només la tova neu silencia ses passes. Camina, s’arrossega, desmenjat, sol, salvatge. Té uns ulls ardents de foc que, astorats, arrabassen.
Quan la lluna s’esmuny, amb la lluïssor de l’alba, el bosc ple canta un so, de la terra a les branques. Una veu suau i tendre, la cançó que amanyaga: no ploris més, bon llop, que el dolor fa tornada.
Com pot ser que no hi deixés cap comentari??? M'ENCANTAAA!!! Noia, avui que tinc un dia una mica fluix, quina plorera!! "el dolor fa tornada"...ai, cuanta raó!
The company uses the waste food that cannot be sold in the market. Greenergy, the fuel giant, will work in collaboration with the Brocklesby. order somaorder tramadol online
Ha estat el cop sec. Una lluna lorquiana observa l’escena que s’esdevé a la vall i es torba. Neu, boscos, solitud de muntanya. I els ulls ardents del llop. Molt visual. I tan colpidor com el cop sec que ha engendrat la tragèdia.
si m'ho permets, el contrast entre la neu silenciant les passes i el cop del tret amplificat, a més, pel ressò de la tornada. També el contrast del caminar desmenjat i salvatge del llop amb la veu del bosc que amanyaga. Tot molt bo. Felicitats.
està escrit el poema. Amb el cor que sagna, com sagna el cor de la lluna, per la tortura i la barbàrie humana envers els animals. Gràcies, Jordi. Gràcies, Narcís. Sempre fidels.
Quina oda a la natura, al llop, a la lluna... M'agrada molt, tot i que l'has revestit de tristesa, quan en canvi, jo crec que el què li passa al llop és que està enamorat de la lluna. I per això li canta... :)
És una variant del conte de "La llàgrima". Per això és trist. A banda, va sorgir com a reacció a les notícies que he llegit sobre les matances de llops a certs indrets europeus, Suècia inclosa. Però m'alegra que t'agradi.
It's wonderful, thank you. Fake Oakley Scalpel sunglassesFake Oakley Straight Jacket sunglassesFake Oakley Ten sunglassesFake Oakley Zero sunglasses by LLM
It really a good article.Replica Oakley Fuel Cell SunglassesReplica Oakley Half Jacket SunglassesReplica Oakley Holbrook SunglassesFake Oakley Radar sunglasses by xiaotang
M'ENCANTAAA!!!
Noia, avui que tinc un dia una mica fluix, quina plorera!! "el dolor fa tornada"...ai, cuanta raó!
Què tindran els llops, que són tan màgics???
Petons!!
Sï, no sé que tenen, però és així. Són esplèndids.
Gràcies, Teresa.
Ha estat el cop sec. Una lluna lorquiana observa l’escena que s’esdevé a la vall i es torba. Neu, boscos, solitud de muntanya. I els ulls ardents del llop. Molt visual. I tan colpidor com el cop sec que ha engendrat la tragèdia.
Shaudin
Gràcies, Jordi.
Gràcies, Narcís.
Sempre fidels.
Petons,
IO
M'agrada molt, tot i que l'has revestit de tristesa, quan en canvi, jo crec que el què li passa al llop és que està enamorat de la lluna. I per això li canta... :)
Però m'alegra que t'agradi.