VilaWeb.cat
manelmora | dimarts, 2 de març de 2010 | 12:18h
El llop ha perdut la companya per culpa de l'home. "El cop sec", és un tret. El llop, plora.















Ulls grocs

L’udol, lament de plor en la Terra malalta,
ressona en solitud damunt la neu. Blanca
i trista, la lluna, amaga la mirada:
no resisteix el crit, que en la vall fa tornada.

Un nus té al coll la lluna, allà, perduda i clara.
Entre els seus dits de llum, tem contemplar la plana.
L’udol, que trenca el pit, li retruny a l’entranya,
desprès d’aquell cop sec, que en la vall fa tornada.

Tot retorna en la vall. L’udol, el cop, l’oratge.
Només la tova neu silencia ses passes.
Camina, s’arrossega, desmenjat, sol, salvatge.
Té uns ulls ardents de foc que, astorats, arrabassen.

Quan la lluna s’esmuny, amb la lluïssor de l’alba,
el bosc ple canta un so, de la terra a les branques.
Una veu suau i tendre, la cançó que amanyaga:
no ploris més, bon llop, que el dolor fa tornada.

Anna Maria Villalonga
Març 2010
Comentaris: 15
  • PRECIÓOOS!!!!
    Teresa Ugas| Adreça electrònica | divendres, 4 de juny de 2010 | 19:30h
    Com pot ser que no hi deixés cap comentari???
    M'ENCANTAAA!!!
    Noia, avui que tinc un dia una mica fluix, quina plorera!! "el dolor fa tornada"...ai, cuanta raó!

    Què tindran els llops, que són tan màgics???

    Petons!!
  • Un llop afligit
    Shaudin Melgar-Foraster| Adreça electrònica | dimarts, 2 de març de 2010 | 19:35h

    Ha estat el cop sec. Una lluna lorquiana observa l’escena que s’esdevé a la vall i es torba. Neu, boscos, solitud de muntanya. I els ulls ardents del llop. Molt visual. I tan colpidor com el cop sec que ha engendrat la tragèdia.


    Shaudin

  • Vull ressaltar
    Llaudal | dimarts, 2 de març de 2010 | 17:57h
    si m'ho permets, el contrast entre la neu silenciant les passes i el cop del tret amplificat, a més, pel ressò de la tornada. També el contrast del caminar desmenjat i salvatge del llop amb la veu del bosc que amanyaga. Tot molt bo. Felicitats.
    • Amb el cor
      Anna M.| Adreça electrònica | dimarts, 2 de març de 2010 | 18:38h
      està escrit el poema. Amb el cor que sagna, com sagna el cor de la lluna, per la tortura i la barbàrie humana envers els animals.
      Gràcies, Jordi.
      Gràcies, Narcís.
      Sempre fidels.
  • molt bonic
    jordi villalonga | dimarts, 2 de març de 2010 | 13:43h
    molt bonic, si, variant del conte del llop. L'home ho mata tot.

    Petons,

    IO
  • què bonic!
    Mireia | dimarts, 2 de març de 2010 | 12:46h
    Quina oda a la natura, al llop, a la lluna...
    M'agrada molt, tot i que l'has revestit de tristesa, quan en canvi, jo crec que el què li passa al llop és que està enamorat de la lluna. I per això li canta... :)

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats