rpala |
dimarts, 2 de març de 2010 | 10:40h
Alguns de vosaltres coneixereu Filippo Landini per la mediatitzada cançó "Viu-la", inclosa al seu disc de debut, Primer primera (Gorvijac, 2008), seleccionada per TV3 com a cançó de la tardor-hivern de fa un parell de temporades. Però darrera d'aquesta banda de Canet de Mar hi ha bastant més que un senzill radiable. El grup és apunt de publicar el seu segon disc, Farem revolucions (Gorvijac, 2010), on segueixen amb la seva particular fòrmula pop, basada en mantenir un peu a l'indie i l'altre a la radiofòrmula més comercial, amb una sonoritat de tonalitats marcadament britàniques (bandes com Editors o Maximo Park són les referències confessades pel quintet). Una bona mostra és "Mai no és massa tard", el seu primer senzill, que podreu escoltar si cliqueu aquí.[A partir d'ara penjaré els Goears a l'interior dels apunts perquè
he detectat que, en algunes ocasions, amb alguns navegadors el
reproductor flash comença a sonar automàticament i s'hi ha més d'un
penjat a la mateixa pàgina tot plegat esdevé un guirigall]
És curiós que un grup amb aquestes referències hagi triat de productor Tato Latorre, que ha treballat amb gent com Antonio Orozco, per al seu segon disc. "Una de les coses que buscàvem per al segon disc era una millora tècnica", explica el guitarrista Oriol Ribes en l'entrevista que publicarem a l'Enderrock d'abril. "Ens atreia la idea de treballar amb un productor que tingués experiència a nivell d'Estat espanyol. Latorre és un guitarrista de molt nivell i té un estudi que et dona la màxima garantia". Jordi Pòrtulas, bateria del grup, diu que "l'objectiu prioritari ha estat aconseguir un bon so. És un disc amb molts detalls, am cançons molt polides i molts matisos. Les guitarres sonen contundents i a l'hora netes".
Els Filippo expliquen que amb aquest segon disc volen fer "la revolució de l'autoestima". "Tothom pot fer una revolució si creu en sí amteix i és conscient de les seves possibilitats, i nosaltres, com a grup, estem fent aquest procés: volem arribar a més gent, tocar a més sales, fer arribar les nostres cançons al públic...". Per això, una eina important ha estat el segell Gorvijac, impulsat per la gent de La Porta dels Somnis. "Vam començar a treballar plegats quan començaven el segell i ens van recolzar molts. N'estem molt contents perquè han apostat molt i gràcies a ells hem pogut sonar a les ràdios, cosa molt important perquè les cançons arribin". I tenen raó: el disc Primer primera va sonar ininterrompudament durant 18 mesos a les principals emissores catalanes.
És curiós que un grup amb aquestes referències hagi triat de productor Tato Latorre, que ha treballat amb gent com Antonio Orozco, per al seu segon disc. "Una de les coses que buscàvem per al segon disc era una millora tècnica", explica el guitarrista Oriol Ribes en l'entrevista que publicarem a l'Enderrock d'abril. "Ens atreia la idea de treballar amb un productor que tingués experiència a nivell d'Estat espanyol. Latorre és un guitarrista de molt nivell i té un estudi que et dona la màxima garantia". Jordi Pòrtulas, bateria del grup, diu que "l'objectiu prioritari ha estat aconseguir un bon so. És un disc amb molts detalls, am cançons molt polides i molts matisos. Les guitarres sonen contundents i a l'hora netes".
Els Filippo expliquen que amb aquest segon disc volen fer "la revolució de l'autoestima". "Tothom pot fer una revolució si creu en sí amteix i és conscient de les seves possibilitats, i nosaltres, com a grup, estem fent aquest procés: volem arribar a més gent, tocar a més sales, fer arribar les nostres cançons al públic...". Per això, una eina important ha estat el segell Gorvijac, impulsat per la gent de La Porta dels Somnis. "Vam començar a treballar plegats quan començaven el segell i ens van recolzar molts. N'estem molt contents perquè han apostat molt i gràcies a ells hem pogut sonar a les ràdios, cosa molt important perquè les cançons arribin". I tenen raó: el disc Primer primera va sonar ininterrompudament durant 18 mesos a les principals emissores catalanes.
