Era més que previsible que es publiquessin articles i editorials dedicades a blasmar de les consultes sobiranistes del passat diumenge al·legant baixa participació, tal i com de forma premonitòria Salvador Cardus, va explicar el mateix diumenge, avisant que hi hauria qui en comptes de mirar la lluna es quedarien embadalits amb el dit. Es cert, que un vint per cent de la participació no es una xifra menyspreable en unes consultes organitzades des de la societat civil i sense el poder de les institucions darrera. Ara bé, també ho és, que s' ha comprovat un cert esgotament davant la repetició de la proposta, sense cap més nou afegit que pugués augmentar les ganes de participar-hi. Hi ha qui no ha trobat utilitat pràctica al procés de consultes més enllà de l' estrictament pedagògic. Un exercici repetit, pot esdevenir un gest sense masses al·licients, sinó es comença a treballar per aconseguir que el procés incideixi directament en la modificació de certs comportaments polítics i sobre tot canviant els que fins ara han estat els principals actors. Això no impedeix que es pugui convocar una tercera tongada, sempre que es tingui clar que per augmentar la participació i l' èxit, es necessitarà d'un referent polític més clar, que faci que els convocats vegin real la possibilitat, que en el proper Parlament, hi hagi una majoria alternativa i plural que pugui fer possible que les consultes puguin esdevenir referèndums vinculants. La paradoxa de tot plegat és que mentre l' organització de les consultes s' han extés com a taca d' oli per a tot el territori, les enquestes publicades, encara no detecten una alteració significativa del mapa polític. Reagrupament, diem-ho clar, no ha acabat d'arrencar, per la barreja dels darrers fets interns, la poca cintura política demostrada davant els altres grups independentistes disposats a sumar, algunes de les auto proclamades "icones", masses esencialismes i l'interminable espera a Jan Laporta, com si aquest fós l' únic que augmentés exponencialment la perspectiva de canvi. No ha existit en els darrers mesos, un lideratge "nacional" clar, amb voluntat de transcendir els limitats marcs de les noves associacions i de certes capelletes, pel que ara a corre cuita, caldrà intentar posar-hi ordre. Si ho aconseguim (Rcat, Suma, Laporta i molts altres) serem a temps de donar el tomb, sempre que hi hagin més coses que l' expectació creada per una nova pàgina web. Es l' hora de les propostes concretes, el més transversals possibles, però que sobre tot interessin a la majoria del país. El màrqueting, l' estratègia, el disseny i l' imatge són els millors additius, però começa a ser hora que ens dotem de sustància i de força organitzada.
aquesta cursa per capitalitzar políticament les consultes per part de certs representants de partits que va començar l'endemà del 13D, o que suposaria encara més si es vol convertir en la campanya d'una determinada opció política, és el que fa que la gent que és independentista però no està per numerets d'aquests se n'allunyi
penseu si no serà aquesta utilització per part d'alguns polítics el que està treient referencialitat cívica i integradora a aquesta dinàmica