Ahir em va caure a les mans un exemplar de La Vanguardia, tot esmorzant al bar del davant del despatx, i fullejant-lo vaig anar a parar a un reportatge en què el principal diari castellanitzador de casa nostra celebrava amb aparent objectivitat periodística la recuperació percentual de la llengua espanyola al teatre i, a partir d'aquí repassava la correlació de consum cultural a Catalunya entre una i altre llengua. És allò de fer anar les xifres com si parlessin per si soles, quan la veritat és que les xifres són mudes i esdeven el simple reflex d'unes circumstàncies que un periodisme de debò seriós no pot deixar de posar sobre la taula.
El que em va interessar més de tot el reportatge és que, per fi, algú publicava xifres sobre Vicky Cristina Barcelona, de Woddy Allen, estrenada en moltes còpies doblades al català i que, segons han anat dient a compta-gotes darrerament, va ser econòmicament desastrós, el rendiment econòmic d'aquelles còpies en català. No hem de tenir por de res: la veritat ens cal. El que no s'hi val és a amagar dades clau per poder saber la veritat. La Vanguardia, esclar, dóna tan sols xifres: La productora quiso estrenarla sólo en catalán y a última hora, por sorpresa, se acabó proyectando en castellano en cinco cines. Aun así, fue la primera película que exhibía más copias en catalán (42) que en castellano (5) o en versión original (14). Según un informe de los exhibidores, la asistencia fue de un 47% en castellano, un 33,8% en catalán y un 19,11% en versión original. La recaudación por copia fue la siguiente: 116.176 euros en castellano, 18.350 en catalán y 40.048 en versión original. Comencem a interrogar aquestes xifres? 5 úniques còpies fan una recaptació de 116.176€ i 42 còpies només 18.350€? Au, va! (nota: quant al text ratllat, vegeu si us plau els comentaris a aquest article) Quantes de les còpies en català van ser ràpidament substituïdes per còpies en castellà? Quantes setmanes van durar en cartellera les còpies en català i les altres, en castellà? I a quins cines? A quantes sales, les taquilleres deien als clients allò de "¡Es en catalán!" i quan, mig espantats per l'advertència, els espectadors els preguntaven "¿La harán en castellano?", què se'ls constestava? Quns dies van tardar a "ponerla en español"? A més, un treball periodístic seriós no pot obviar que les estrenes cinematogràfiques, des de fa molt anys, compten amb l'impacte publicitari que es reflecteix en unes primeríssimes setmanes de superior recaptació: què va passar aquí? Per cert, suposo que aquestes xifres correspoenn a l'àmbit de Catalunya i no barregen peres amb pomes, és a dir, comparant el rendiment de les còpies en castellà a Espanya i les catalanes a Catalunya! Esclar que el periodista es cura en salut i ja ens informa que es tracta d'un informe... dels exhibidors (quins? Els de la vaga de començament de febrer de 2010?). Per cert, algú hauria d'explicar l'hàbit que durant anys els exhibidors han practicat de fer constar a determinades pel·lícules (espanyoles o europees), per computar quotes legals, entrades realment venudes a altres films. Compte doncs amb les xifres, qui les dóna, com les dóna, quin és el marc de referència... Seguim doncs necessitant-ne les addes completes, altrament no ens serveix de res el que es pugui publicar, cara a saber-ne la veritat.
Compte, que diu "recaptació per còpia", és a dir, es tracta d'una mitjana per còpia. Això vol dir que les 5 còpies en castellà van recaptar 580.880 euros i les 42 en català 770.700 euros.
Certament, les xifres són per còpia i per tant aporten una informació ben diferent. No sabem tanmateix si agafen el global del mercat espanyol, ja que aleshores la comparativa no seria de 5 còpies castellà vs 42 català, sinó moltíssimes més castellà vs les 42 català. Si suposem que el rendiment per còpia està circumscrit a l'ambit català, aleshores resulta que la versió catalana ha recaptat més que la versió castellana, com bé remarques; però, esclar, enfocar-ho així no els va bé ni a La Vanguardia, ni als exhibidors. Que la versió catalana hagués recaptat més diners seria, certament, cosa de comptar amb més còpies i tenir-ne també en sales competitives; però demostra que una part important del públic no tindria problema a veure cinema en català, si és el que té a l'abast. Queden tanmateix moltes dades pendents. Per exemple, la comparativa entre places cinematogràfiques com ara Madrid i Barcelona: quin rendiment van tenir les còpies a un i altre lloc? (Això aniria bé, a l'hora de pensar si "la catalanitat" n'ha perjudicat el rendiment comercial) O per exemple, la comparativa de recaptació entre films recents de Woody Allen (i aquí, lògicament, caldria tenir present el factor diferencial que ha envoltat el rodatge de la pel·lícula). I per descomptat, detalls significatius que ja he esmentat: nombre de setmanes que cada còpia estigué en cartell i sales on va ser en cartell, etc. I no oblidem, com em feia notar un amic, que l'oferta de veure Javier Bardem i Penélope Cruz doblats al català no resultava gaire engrescadora al públic que es pensava que se'ls trobaria en versió original castellana, a la versió doblada a l'espanyol. Etc, etc.
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
Certament, les xifres són per còpia i per tant aporten una informació ben diferent. No sabem tanmateix si agafen el global del mercat espanyol, ja que aleshores la comparativa no seria de 5 còpies castellà vs 42 català, sinó moltíssimes més castellà vs les 42 català. Si suposem que el rendiment per còpia està circumscrit a l'ambit català, aleshores resulta que la versió catalana ha recaptat més que la versió castellana, com bé remarques; però, esclar, enfocar-ho així no els va bé ni a La Vanguardia, ni als exhibidors. Que la versió catalana hagués recaptat més diners seria, certament, cosa de comptar amb més còpies i tenir-ne també en sales competitives; però demostra que una part important del públic no tindria problema a veure cinema en català, si és el que té a l'abast. Queden tanmateix moltes dades pendents. Per exemple, la comparativa entre places cinematogràfiques com ara Madrid i Barcelona: quin rendiment van tenir les còpies a un i altre lloc? (Això aniria bé, a l'hora de pensar si "la catalanitat" n'ha perjudicat el rendiment comercial) O per exemple, la comparativa de recaptació entre films recents de Woody Allen (i aquí, lògicament, caldria tenir present el factor diferencial que ha envoltat el rodatge de la pel·lícula). I per descomptat, detalls significatius que ja he esmentat: nombre de setmanes que cada còpia estigué en cartell i sales on va ser en cartell, etc. I no oblidem, com em feia notar un amic, que l'oferta de veure Javier Bardem i Penélope Cruz doblats al català no resultava gaire engrescadora al públic que es pensava que se'ls trobaria en versió original castellana, a la versió doblada a l'espanyol. Etc, etc.