Si veu anar a l’exposició que
l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o
descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la
delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i
vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb
incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament,
de la inmigració peninsular.No és
estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC
condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al
sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Actualment, amb la crescuda
demogràfica de la darrera dècada i mitja, també la proporció de delictes
comesos per persones vinculades directa o indirectament (l’anomenada segona
generació) a la inmigració és superior al seu pès demogràfic en el conjunt de
la societat. Si hom vol establir una relació entre delinqüència i inmigració,
la d’ara o la d’abans, amb les dades estadístiques a la ma, ho pot fer. Amb el
que segurament no estarem tots d’acord és amb les conclusions que n’hem de
treure. Hi ha qui tendeix, per exemple, a fer una falsa i perillosa regle de
tres: com que alguns castellano-parlants, o magrebís, o sud-americans, o
albanesos, cometen robatoris, tots les persones pertanyents a un d’aquests
grups són, automàticament, sospitoses de tendència a la criminalitat.D’altres preferim mirar d’aprofundir en
el fenòmen i pensar que no és el seu origen georàfico-cultural el que
portaa algú a cometre un delicte,
ni la seva condició d’inmigrat, sinó realitats molt més prosàiques com la
pobresa o la manca d’arrelament social. I que, per tant, el que cal és lluitar
contra aquesta pobresa, aquí i als seus països d’orígen, i donar-los drets, els
mateixos per tot-hom, perquè els sigui més fàcil sentir-se part de la societat
on viuen.
Aquesta, l’aposta per un millor
repartiment de la riquesa i les oportunitats i l’extenció dels drets socials i
legals a tots les persones que s’estan entre nosaltres, és l’opció de la CUP. I
jo, personalment, me n’alegro dues vegades. Perquè si optéssim per l’altra, per
la reducció de drets i la criminalitzacó de col.lectius a partir d’unes
determinades dades estadístiques, tard o d’hora algú s’adonaria que el nombre
de delictes, molts d’ells amb violència,comesos per homes és molt superior al de les dones; i un servidord’inmigrat no n’és, de moment,però home, persona humana més o menys
masculina,en principi, sí.
Estic bastant d'acord en general amb tots els comentaris, doncs el tema de la immigració (o nouvinguts) no és un tema en absolut senzill. Ni es pot simplificar el problema ni tampoc es pot generalitzar.
És evident que des de fa dècades Catalunya ha estat una terra d'acollida. Primer eren nouvinguts espanyols i ara ho són de diversos païssos, cultures i religions. Crec que la nostra societat sempre ha estès la mà als nouvinguts, si bé és cert també que últimament hi ha més recels en general degut a molts motius.
Però la realitat és que nouvingut que s'intenta integrar a la nostra societat ho té molt millor que un que es tanca en banda, passa de tot, o exigeix el que no és capaç d'autoexigir-se, així que per mi tinc claríssim que un nouvingut ha de tenir els mateixos drets que tenim els que ja vivim aquí, però no és menys cert que ha de tenir també les mateixes OBLIGACIONS. I no em refereixo només a que han de parlar català o renunciar a la seva cultura i/o religió, sinó una voluntat real d'integració, convivència i respecte.
I sense generalitzar, doncs és evident que unes cultures tenen més facilitat per la integració i d'altres els hi costa més com la Magrebina, per exempe: que té una cultura diferent, una religió diferent, una història (com dius Adam) que pot generar algun recel i que tampoc són "rics". Perquè agradi o no, la pobresa del nouvingut també és motiu de "rebuig", doncs en aquest món moltes vegades el racisme es redueix al tema de sempre: "rics" i "pobres". O algú li ha vist algun problemes a nouvinguts com els Japonesos, els Alemanys, els Anglesos, etc ?
Que vol dir integració, convivència i respecte? El mateix que per tot-hom, no? En aquest sentit, els immigrants ja tenen la obligació de complir les mateixes lleis i ordenances que els demés, sense excepció. Obligacions tenen les mateixes que tu i que jo, ni més ni menys, drets en canvi, molts menys. Que el català, per exemple, no sigui de coneixement obligatori i el castellà si, no ho van decidir els immigrants, evidentment, sinó la consititució espanyola... Salut!
Jo no vaig anar a veure l'exposició "els quinquis dels 80", primer perque no vaig tenir temps, i també perque no trobo bé fer herois a uns personatges del més miserable... ("el Vaquilla", "el Torete", i d'altres, que van fer ric a més d'un director de cine i d'altres "artistes"). Jo sóc crescut al barri de la Verneda (a la plaça d'Eduardo Torroja), i et puc ben dir que els quinquis no són dels anys 80... són dels darrers anys 60 i tot els 70. Va passar, però, que al morir-se el dictador, la delinqüencia es desplaçà a tota la ciutat, incloent-hi els barris "alts" (tinc anecdòtes de companys de classe, veïns de Sant Cosme i de la Mina, que feien campana de l'Escola de Treball i anaven a assaltar veïns de Pedralbes i barris semblants, deixant-los en calçotets). Fins allevorens (abans de la mort del dictador), la delinqüencia es trobava tancada a uns barris molt concrets, i els quinquis atracaven a veïns del seu propi barri, sense sortir "a l'exterior". A la Verneda, la gran majoria de la gent deia que els delinqüents eren gitanos (de La Perona, més concretament), cosa que no era certa: la gran majoria dels atracaments que vaig sofrir (i en van ser molts!) van ser fets per paios, veins (de barri) meus (els gitanos també eran veïns meus, i anavem junts a l'escola). La polícia nacional (quan encara eren grissos) feia el cec, i també es dedicava al trafic de droga (havia vist, des de la finestra de la meva habitació, a policies "d'uniforme" pasant "merda" a quinquis que tenien la seva seu al Salón Labrador, una sala de jocs amb els retratos de Franco i José Antonio Primo de Rivera penjats a la pared). Un altre tema seria si la delinqüencia és conseqüencia de la pobressa, cosa de la que no estic gens d'acord. Perdona per l'extensió. Atentament.
Merci per la crònica. A mi també em va semblar que l'exposició parlava més del mite Quinqui que de la realitat pura i dura. I, tal com diu en Llengot (en Jordi Nebot), no és que hi hagi una relació inevitable i absoluta entre pobresa i delinqüencia, però si que és un factor que hi influeix. Com tu molt bé dius, eren els de la Verneda els que anaven a Sant Gervasi a robar, no al revés. Salut
La gran majoria d'empresaris, professionals liberals... roben no declarant el que guanyen i per tant no pagant impostos, això també és robar, això ataca a la redistribució de la riquesa i ningú es queixa.
No se si la gran majoria d'empresaris i professions liberals -un terme una mica anacrònic, penso jo- estafen a hisenda, però segur que són una bona colla. De totes maneres en el meu escrit pretenia parlar de la delinqüència de carrer, la que es tendeix a vincular a la immigració, com a Salt, per exemple; i reflexionar sobre les seves causes i, sobretot, les conclusions a les que ens pot portar. Én tot cas, és evident que la delinqüencia de nocturnitat i codi penal no és la única forma d'apropiació ilegítima de la riquesa aliena. En això estem totalment d'acord.
Salut!
JRR, la delinqüència no és conseqüència de la pobresa. Arribar a aquesta conclusió seria tan injust amb la gent pobra com ho és associar la delinqüència a la immigració. Però no es pot negar que el tipus de delinqüència de "quinquis" del que estem parlant (perquè evidentment n'hi ha de molts altres tipus) té sòlids fonaments en la desestructuració familiar, la manca o la feblesa dels valors morals, una educació precària, la necessitat, la falta d'arrelament, d'objectius, d'oportunitats, etc. I la pobresa és un més d'aquests elements. Establir correlacions és injust i tècnicament impossible, però de relacions entre tot plegat n'hi ha...
Aquest article en posa en safata per llançar una pregunta que, per molt tòpic recurrent que sigui, m'agradaria formular: perquè és precisament el col-lectiu magrebí, que entenc com el més nombrós, madur i arrelat al nostre país (i entenc que no és el més pobre), el que genera de llarg més rebuig? Perquè la gent no se sent amenaçada, i inclús parla en termes positius, de Gambians, Ghanesos, Togolenys (o com es diguin), Senegalesos i un llarguíssim etc, i no poden ni veure al col-lectiu marroquí? Són estadísticament més conflictius que d'altres col-lectius?
No crec que en aquest cas l'argument de la pobresa sigui una explicació, perquè precisament són els magrebins els primers que estan aconseguint un cert estatus; A Santpedor on jo visc, per exemple, se'ls veu conduint cotxes 'normals' en família i molts d'ells estan més o menys integrats al circuit comercial de la gent local.
L'únic que em ve al cap, és que precisament al tractar-se d'un col-lectiu madur, se sent confiat per reclamar una certa igualtat, i que precisament és això el que posa nerviosa a la gent, que aspirin a algun tipus de igualtat real. Potser, mentre un grup és un col-lectiu minoritari i dèbil, sotmès, no preocupen, però quan són un bon pilot reclamant els seus drets a l'ambulatori, o el seu torn al forn de pa davant de la senyora que sempre ha tingut preferència, tothom es fot nerviós?
O és que hi ha potser motius objectius que fan la convivència amb ells més difícil, i que per no caure en actituds discriminatòries no ens atrevim a encarar?
No tinc la resposta a totes les preguntes que formules, però sí que penso que amb els magrebins s'hi ajunten molts factors, els que comenta el Llengot (l'altre Jordi) i un de cultural i ancestral que ve de més lluny i que ens lliga amb l'edat mitjana, amb les guerres colonials i amb la darrera guerra que va venir d'Espanya.
En tot cas, a mi també hi ha maneres de fer que em cauen més bé que d'altres i àmbits socials en els que em trobo més bé i d'altres en els que no tant. Això no hauria de ser cap problema, sempre que tinguem clar que a partir d'antipaties personals no podem fer legislacions discriminatòries. Salut
Joel Lliró |
diumenge, 14 de març de 2010 | 00:23h
D'acord amb el què es comenta, penso que els occidentals no estem acostumats que algú, pertanyent al que considerem "tercer món", ens miri d'igual a igual en concepte d'acceptació. Portem segles de conflicte cristianisme-islam, en canvi els pobles subsaharians no han estat històricament cap amenaça ni competència. La comunitat islàmica ens molesta pel sentiment d'unitat davant nostre, d'orgull i de llegat poderós que té. Cosa que no poden dir els Congolenys, Ivorians, Senegalesos... etc, o sí, però d'una altra forma. Ni tampoc ho diran els Equatorians, Cubans... (a més el nexe llatí, que és un element important). Portem la supèrbia als gens (culturals) i ells també la porten, i d'aqui ve el xoc real, ells se senten orgullosos del que a nosaltres ens ha fet riure des del colonialisme. Suposo que de la mateixa manera que a l'edat mitjana l'Islam es podia riure de la tecnologia, la medicina, l'astronomia i les mesures higièniques de la majoria de regnes cristians.
I a les mesquites, espai de retrobament per exel.lència de la comunitat musulmana, es despotrica també (i amb raó moltes vegades) d'alguns valors de la societats occidentals, el que a vegades dóna corda als arguments més beligerants. Els musulmans doncs, es retroben al voltant de la religió perquè, igual que en la nostra societat no fa pas gaires anys, és la religió en major o menor mesura la que articula la seves societats. Per cert, penseu quantes àvies o vesàvies nostres anaven tapades a l'esglèsia, i també a treballar al camp o a la fàbrica, bé o acotaven el cap davant el masclisme violent... i no en fa pas tants anys.
També vull dir que la integració real (la de dues direccions), ni ells ni nosaltres la volem (no parlo per mi ni per la majoria de vosaltres eh? enteneu-me) malgrat això d'aquí a unes generacions veurem com s'esdevé. El dia que celebrem el ramadà, tal com ho fem amb el dia de St.Patrici (evidentment sense begudes alcohòliques!...bé, o si), que l'analfabestisme sigui residual a la comunitat magrebí i que uns pares catalans posin Mohamed al seu fill simplement perquè els agrada el nom, el dia que hi haguin parelles mixtes, que els diccionaris catalans s'haguin enriquit amb algunes paraules d'origen saharaui o amaziq ...etc. ho sigui, d'aqui a molts anys, hi haurà integració. Mentrestant, paciència que de delinqüència sempre n'hi ha hagut, i que Déu estigui on vulgui, però que emprenyi poc.
Una conclusió a la qual arribo sovint quan penso en això que planteges, Jordi, és que la gent és, en general, molt hipòcrita.
Disculpes d'entrada per les generelitzacions, però en aquest cas no hi ha més remei. D'excepcions també en trobarem tantes com en cerquem.
Quan es parla d'acceptar la immigració tothom reclama "que s'integrin" però a mi em sembla que el rebuig que generen els col·lectius immigrats és directament proporcional al seu grau d'integració. Dels xinesos, per exemple, rara vegada en sents parlar (bé o malament) perquè es relacionen tan poc com poden amb altres col·lectius. Si vas als seus comerços és impensable que t'entenguin o et parlin en català (de fet, ni tan sols en castellà la majoria de cops). Però com que són molt reservats, discrets i no fan vida social fora dels seus cercles no generen conflictes.
Amb els magrebins passa tot el contrari. És cert que són un dels col·lectius més nombrosos i és cert (i natural i comprensible) que també tenen els seus propis cercles socials (locals socials, mesquites, etc.) Però molts participen de la vida al barri (a les escodines, per exemple), van als mateixos bars i discoteques que la gent d'aquí, etc. Per això, el contacte genera conflicte i com que en general els conflictes tendim a no resoldre'ls després passa el que passa...
Al meu entendre, fins que la gent no entengui de debò que haver nascut aquí no suposa ni ha de suposar cap dret extra per damunt del qui ha vingut de fora o és fill de qui ha vingut de fora, anirem fent com fins ara...
En aquest sentit estic del tot d'acord amb el que diu l'Adam i amb la posició de la CUP respecte de la immigració.
L'immigració amb connotacions politiques o electoralistes em sembla patetica, ja sigui utilitzant qualsevol col·lectiu immigrant per sumar vots dient que s'han d'integrar com estigmatizar-los pel simple fet de ser de fora. A la llarga la història serà: a la meva llista electoral tinc immigrants, per tant em votaran a mi, o pel contraris seguiran una via més 'angladista', control i control, per acabar guanyant-se els vots de la gent farta dels veins marroquins que venen droga al carrer, dels bars latinos i altres exemples que tots ja hem sentit parlar.
Crec que fer judicis de moral als immigrants ho trobo una actitud totalitaria, digne del comunisme o feixisme.
roig independentista |
dimarts, 9 de març de 2010 | 17:44h
quina tonteria, noi, i que mal construït aquest discurset tant fal·laç i repugnant de comparar l'esquerra amb el feixisme
els 'comunistes' defensem els treballadors siguin quin siguin els seus orígens, els feixistes utilitzen els immigrants per enforntar els treballadors i dividir-los amb al por i el racisme, i els capitalistes i liberals s'ho miren i s'embutxaquen els guanys que ens roben a tots els que treballem mentre es riuen que els explotats es deixin enganyar
És evident que des de fa dècades Catalunya ha estat una terra d'acollida. Primer eren nouvinguts espanyols i ara ho són de diversos païssos, cultures i religions.
Crec que la nostra societat sempre ha estès la mà als nouvinguts, si bé és cert també que últimament hi ha més recels en general degut a molts motius.
Però la realitat és que nouvingut que s'intenta integrar a la nostra societat ho té molt millor que un que es tanca en banda, passa de tot, o exigeix el que no és capaç d'autoexigir-se, així que per mi tinc claríssim que un nouvingut ha de tenir els mateixos drets que tenim els que ja vivim aquí, però no és menys cert que ha de tenir també les mateixes OBLIGACIONS.
I no em refereixo només a que han de parlar català o renunciar a la seva cultura i/o religió, sinó una voluntat real d'integració, convivència i respecte.
I sense generalitzar, doncs és evident que unes cultures tenen més facilitat per la integració i d'altres els hi costa més com la Magrebina, per exempe: que té una cultura diferent, una religió diferent, una història (com dius Adam) que pot generar algun recel i que tampoc són "rics". Perquè agradi o no, la pobresa del nouvingut també és motiu de "rebuig", doncs en aquest món moltes vegades el racisme es redueix al tema de sempre: "rics" i "pobres".
O algú li ha vist algun problemes a nouvinguts com els Japonesos, els Alemanys, els Anglesos, etc ?
Salut!
Perdona per l'extensió. Atentament.
Salut
Én tot cas, és evident que la delinqüencia de nocturnitat i codi penal no és la única forma d'apropiació ilegítima de la riquesa aliena. En això estem totalment d'acord.
Salut!
Aquest article en posa en safata per llançar una pregunta que, per molt tòpic recurrent que sigui, m'agradaria formular: perquè és precisament el col-lectiu magrebí, que entenc com el més nombrós, madur i arrelat al nostre país (i entenc que no és el més pobre), el que genera de llarg més rebuig? Perquè la gent no se sent amenaçada, i inclús parla en termes positius, de Gambians, Ghanesos, Togolenys (o com es diguin), Senegalesos i un llarguíssim etc, i no poden ni veure al col-lectiu marroquí? Són estadísticament més conflictius que d'altres col-lectius?
No crec que en aquest cas l'argument de la pobresa sigui una explicació, perquè precisament són els magrebins els primers que estan aconseguint un cert estatus; A Santpedor on jo visc, per exemple, se'ls veu conduint cotxes 'normals' en família i molts d'ells estan més o menys integrats al circuit comercial de la gent local.
L'únic que em ve al cap, és que precisament al tractar-se d'un col-lectiu madur, se sent confiat per reclamar una certa igualtat, i que precisament és això el que posa nerviosa a la gent, que aspirin a algun tipus de igualtat real. Potser, mentre un grup és un col-lectiu minoritari i dèbil, sotmès, no preocupen, però quan són un bon pilot reclamant els seus drets a l'ambulatori, o el seu torn al forn de pa davant de la senyora que sempre ha tingut preferència, tothom es fot nerviós?
O és que hi ha potser motius objectius que fan la convivència amb ells més difícil, i que per no caure en actituds discriminatòries no ens atrevim a encarar?
En tot cas, a mi també hi ha maneres de fer que em cauen més bé que d'altres i àmbits socials en els que em trobo més bé i d'altres en els que no tant. Això no hauria de ser cap problema, sempre que tinguem clar que a partir d'antipaties personals no podem fer legislacions discriminatòries.
Salut
I a les mesquites, espai de retrobament per exel.lència de la comunitat musulmana, es despotrica també (i amb raó moltes vegades) d'alguns valors de la societats occidentals, el que a vegades dóna corda als arguments més beligerants. Els musulmans doncs, es retroben al voltant de la religió perquè, igual que en la nostra societat no fa pas gaires anys, és la religió en major o menor mesura la que articula la seves societats. Per cert, penseu quantes àvies o vesàvies nostres anaven tapades a l'esglèsia, i també a treballar al camp o a la fàbrica, bé o acotaven el cap davant el masclisme violent... i no en fa pas tants anys.
També vull dir que la integració real (la de dues direccions), ni ells ni nosaltres la volem (no parlo per mi ni per la majoria de vosaltres eh? enteneu-me) malgrat això d'aquí a unes generacions veurem com s'esdevé. El dia que celebrem el ramadà, tal com ho fem amb el dia de St.Patrici (evidentment sense begudes alcohòliques!...bé, o si), que l'analfabestisme sigui residual a la comunitat magrebí i que uns pares catalans posin Mohamed al seu fill simplement perquè els agrada el nom, el dia que hi haguin parelles mixtes, que els diccionaris catalans s'haguin enriquit amb algunes paraules d'origen saharaui o amaziq ...etc. ho sigui, d'aqui a molts anys, hi haurà integració. Mentrestant, paciència que de delinqüència sempre n'hi ha hagut, i que Déu estigui on vulgui, però que emprenyi poc.
Disculpes d'entrada per les generelitzacions, però en aquest cas no hi ha més remei. D'excepcions també en trobarem tantes com en cerquem.
Quan es parla d'acceptar la immigració tothom reclama "que s'integrin" però a mi em sembla que el rebuig que generen els col·lectius immigrats és directament proporcional al seu grau d'integració. Dels xinesos, per exemple, rara vegada en sents parlar (bé o malament) perquè es relacionen tan poc com poden amb altres col·lectius. Si vas als seus comerços és impensable que t'entenguin o et parlin en català (de fet, ni tan sols en castellà la majoria de cops). Però com que són molt reservats, discrets i no fan vida social fora dels seus cercles no generen conflictes.
Amb els magrebins passa tot el contrari. És cert que són un dels col·lectius més nombrosos i és cert (i natural i comprensible) que també tenen els seus propis cercles socials (locals socials, mesquites, etc.) Però molts participen de la vida al barri (a les escodines, per exemple), van als mateixos bars i discoteques que la gent d'aquí, etc. Per això, el contacte genera conflicte i com que en general els conflictes tendim a no resoldre'ls després passa el que passa...
Al meu entendre, fins que la gent no entengui de debò que haver nascut aquí no suposa ni ha de suposar cap dret extra per damunt del qui ha vingut de fora o és fill de qui ha vingut de fora, anirem fent com fins ara...
En aquest sentit estic del tot d'acord amb el que diu l'Adam i amb la posició de la CUP respecte de la immigració.
Crec que fer judicis de moral als immigrants ho trobo una actitud totalitaria, digne del comunisme o feixisme.
els 'comunistes' defensem els treballadors siguin quin siguin els seus orígens, els feixistes utilitzen els immigrants per enforntar els treballadors i dividir-los amb al por i el racisme, i els capitalistes i liberals s'ho miren i s'embutxaquen els guanys que ens roben a tots els que treballem mentre es riuen que els explotats es deixin enganyar