Me la miro i m’agrada. No sé si és la costum de viure-la des de menut, no sé si és ocult record d’un nadó que obre els ulls per primera vegada. No sé si és l’atracció de saber-la en mi, de saber-la aquí, de bategar-la en constant batucada. Però... ... me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada. M’agrada veure-la humida per les ones de la mar. M’agrada veure-la creativa per l’influx de la gentada. M’agrada sentir-la amb la duresa de l’asfalt. M’agrada notar-ne el calor en una nit de batalla. I, per això... ... me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada. Cassoleta que és port per a fer-hi llarga estada. Port de mariners perduts, que en ella hi trobem casa. Port d’indomables sirenes que, vora l’aigua, hi fan niada. Port, també, d’il·lusions esperançades. Potser és per això que ... ... me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada. I pujo dalt d’un turó i em perdo per estrets carrerons, i corro per avingudes i entro en un bar per badoquejar vora el mar i admirar el resum d’un munt d’ànimes tronades. Perquè, essent-ne una, ... ... me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada. M’agrada com la mare, bressolant-me nadó, a la seva dolça falda. M’agrada com una mare que, en fer-se gran el fill, potser, al respecte, li falta. M’agrada i l’odio, l’odio a vegades, enlluernat per la bellesa de la mare venerada. I és llavors quan, entendrit pel record ... ... me la miro i m’agrada.
Me la miro i m’agrada, car si el Pirineu és mon pare, Barcelona és ma mare.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
"Me la miro i m’agrada, car
si el Pirineu és mon pare,
Barcelona és ma mare."
És excel.lent. Tot ell. Se m'ha posat la pell de gallina.