Una de les coses que té la política, ben engrescadora per cert, és l'element empíric, imprevisible, contingent, i, sobretot, mutant; veritable joc de la intel·ligència. Un botó de mostra: la irrupció d'un tercer espai, amb vocació d'esdevenir-ne primer, -entre el catalanisme i l'unionisme-, com és el sobiranisme. Un espai sense actiu parlamentari operatiu -fora de la gestualitat republicana i la picada d'ullet convergent-, sense presència institucional al màxim nivell i que ha engegat la colossal iniciativa dels referèndums per la independència (...)
Una iniciativa nada de la societat civil, que arrela, i que, ben aviat, assolirà el mig milió de participants; entre un 20 /30 per cent del cens.
Tota una force de frappe, que en diria en Charles De Gaulle, al·ludint a l'armament atòmic francès.
Doncs bé, els catalans, davant de tanta genuflexió, rutina, inèrcia. Tant de catalanisme de poca volada, ens hem dotat d'una força d'atac que alhora que construeix, pretén capgirar el mapa polític tot desballestant-lo per tal situar una nova opció amb vocació de canvi radical i que pretén agrumollar una sòlida majoria social i institucional a l'entorn d'un projecte independentista transversal, pragmàtic, realista, d'avenç cap a la llibertat.
Dit això, volia dir que durant els mesos transcorreguts ens hem trobat amb el Reagrupament, amb en Carretero, un integrant necessari, profitós, d'aquesta candidatura que ens cal, urgentment, de presentar. Ens calia, però, un líder, un liderat ferm, fort, de gran projecció.
En aquest sentit, i si ell vol, la persona ideal és en Joan Laporta. Hi té totes les condicions.
Sabem, per experiència, que les situacions noves, de canvi, de bloqueig, requereixen, sempre, de persones amb condicions per encapçalar la nova etapa que cal obrir.
Algú, temps enrere, es delia per posar-n'hi un nom, damunt la taula.
El nom ja hi és. Només hi manca l'anunci formal i solemne i que, entre totes i tots, encabat, li fem costat per tal d'assolir les fites que, mica en mica, haurem d'anar assolint (de moment, ahir, 140.000 visites, en 6 hores!, donaren fer de l'expectació desfermada per l'activació del web d'en Laporta)
Au, Jan, som-hi!
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Personalment, passo de la persona i m'interessa la proposta i el que hi representa.
És per això que votaré la candidatura que encapçali, Anna.
Cordialment,
Pere
Saps quan una persona no et dóna bona espina? Doncs això...
Bona nit!
Anna
Bona nit, cubanita.
Pere
Pere
Crec, separant-hi, esclar, una actitud de l'altre, que cal posar-hi una mica de seny, i no apujar massa el llistó.
En gallec a això, li diuen "sentidiño".
Doncs això, justament.
Pere
Per què una qüestió es ser 'soberaniste' i l'altra molt diferent ser 'soberanista', per què un pot ser soberanista i tant espanyolista alhora com el propi rei de la Corona d'Espanya.
I Laporta com a bon espanyolista vòl treure a relluïr i posar de relleu que els nacionalistes catalans també ho són, encara que puga ser tant soberanista com el propi rei.
O potser tens problemes de lectura, a un dels úlnics catalans publics que declara obertament el seu camí cap al'independència, li dius espanyolista!!