Preguntà l’Amic al seu Amat si havia quedat en ell alguna cosa per amar; i
l’Amat respongué que allò per què l’amor de l’Amic podia créixer, era per amar.
Ramon Llull
ELS DIES DE CADA DIA DE L’AMOR
Cantaré els dies de cada dia de
l’amor
Aquest costum d’espai fet de
distàncies
Et besaré amb els mots més
escatats
Amb l’erosió vivent que et dóna
vies
Cantaré les trobades fora
d’hores
En què oblidam les formes que
pertoquen
I repetim el bellnouer i desam
el ferest
Amb els cossos tan tocats encara
Tan ardents entre el fum blavís
D’una vida sencera nit a nit
fent-se
Cantaré el dies de cada dia de
l’amor
Els mapes i els replecs d’un
terrer carnal
Tapat de pols de les hores
ignorades
Extensió esbucada que bastim
seguit seguit
Cantaré els dies de cada dia de
l’amor
La calidesa de mans i caires i
arestes còmplices
Que es mostren abismes confegits
i partions
Del territori inacabable del
desfer referint
Cantaré els dies de cada dia de
l’amor
Els sabers que no es diuen i són
record continu
L’odissea de passes plegades en
totes direccions
Aquesta claredat simple dels
mestres clàssics
Quan escriuen Això és el meu cos
Cantaré els dies de cada dia de
l’amor
Lletres musiqueres d’uns amants
antics
Desamors i sofrences ànsies i
llanguiments
Ombres inventades d’un diari art
de viure
Cantaré el nostre lloc on no hi
ha res
Ni és enlloc
Ni té fi
Cantaré aquesta vànova
voleiadissa de veus
Com un mar de jugueres
[Foto de Michael Kenna]
