Ahir els portaveus de la consulta del 28-F es mostraven eufòrics i allunyats de qualsevol autocrítica constructiva. Semblen els representants dels partits polítics que tan critiquem quan la nit electoral tots sempre guanyen.
Els mateixos portaveus afirmaven que era un gran èxit perquè un 21% del cens és molt més que el que treuen els partits majoritaris. Trampós. Un referèndum és per definició transversal i no cal descobrir la sopa d'all perquè és coneguda per tothom. Per exemple, en el referèndum de l'Estatut del 2006 -tot i la baixa participació-, l'Estatut va rebre més d'1.800.000 vots afirmatius (un 36% del cens). Dir que un partit de l'Estatut seria el primer de Catalunya ens semblaria a tots fora de lloc. No fem el mateix.
La causa de la independència no necessita miratges ni encantadors de serps curts de vista. Necessita treball, perceverança i bones dòsis de realisme. Només així sabrem trobar el camí cert i no ens perdrem en falses dreceres.
