Novament he fet un video a partir de les fotografíes del meu arxiu. N'hi ha algunes de l'escola de Mae Sot (Tailàndia) i sud de Laos. Però la majoria són de Birmània, un país sorprenent, meravellós, amb una Junta Militar que governa a la bona gent amb crueltat. He escrit molts apunts de denúncia. Però avui només voldria compartir amb tots vosaltres aquestes imatges de persones, homes, dones, nois, noies, infants que es van creuar en el meu camí per aquest país que necessita ajut, molt ajut.
L'àvia amb el seu net a les muntanyes; el matrimoni a qui vaig llogar el 'bullock cart' per continuar viatge; un infant sentadet mentre els seus pares treballen en la descàrrega de carbó; uns xicots donant forma a una imatge de Buda de marbre blanc; unes mirades que furtivament miràven per les finestres de casa seva; un infant llençant petons amb le mà; un infant amb una espasa i un posat ben bé de 'gran general'; una mirada trista; una mirada somrient; una mirada alegre; un monjo dormint plàcidament; la vella venent flors com ofrena a Buda i que ja havia vist en moltes fotografíes abans; els infants en cerimònies o tot just estant prop de la mare; el maquillatge i protector thanaka a les cares de quasi tothom, com a signe de bellesa, protector de la pell i del sol; la noia sentada davant una màquina de cosir Singer al pis de dalt d'uns magatzems a Mandalay .... cosia el meu longgy que vaig comprar i que em va servir de molt durant el meu viatge; un infant dormint plàcidament; una mare i un pare, molts joves, amb els seus fills; saben que la vida es pot allargar fins els 60 o 63 anys com a molt; les nenes vestides per la cerimònia abans d'entrar com a novícies en un monestir de monges budistes; estudiants sortint d'escola; un infant tímid amagat darrera la casa; i moltes més. Totes ténen una història al darrera.
La música, 'Nothing compares to you' de la Sinéad O'Connor. M'ha semblat una música de tempos llargs per aquest muntatge.
Avui fa 14 anys i 128 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
M'encanten les fotos i el muntatge que en fas. I molt encertada la cançó.
Però el que més m'agrada és la manera que tens de convidar-nos a conèixer i ajudar aquells pobles. Amb el punt de vista d'algú que els coneix i els estima, lluny de fer-ho com es fa habitualment a l'estil del missioner que va a salvar els pobres salvatges, la del "salvador del món" amb problemes de consciència d'occidental o la del defensar de tota causa que vol ajudar aquells dels quals només en coneix quatre tòpics que passa pel seu sedàs ideològic (pel que es veu a molts d'aquests la Daw Aung San Suu Kyi no deu ser digne de mobilització).
Necessiten ajut però no els cal que els ensenyem res. Al contrari, potser n'hauriem d'aprendre del coratge de la Suu Kyi (amb perdó, però, quins collons te aquesta dona!) i de la dignitat del seu poble.
Sí Jaume, na Aung San Suu Kyi té 'uns collons' .... però es veu que la resta de món, totes aquestes 'còpies' de missioners que hi ha, incloses les administracions i estaments públics, la veuen com una dona fràgil, utòpica, amb idees 'rares' i així des de l'any en que va guanyar les eleccions (1990) segueix la seva lluita, sense haver canviat ni un pèl les seves conviccions i la seva manera de ser. No calen grans noms, individuament es pot ajudar molt, coneixes gent, pots fer coses. Hi ha un documental Burma VJ, ja faré un apunt abans dels Oscars, que tothom hauria de veure. Gràcies per la teva sensibilitat i paraules.
Però el que més m'agrada és la manera que tens de convidar-nos a conèixer i ajudar aquells pobles. Amb el punt de vista d'algú que els coneix i els estima, lluny de fer-ho com es fa habitualment a l'estil del missioner que va a salvar els pobres salvatges, la del "salvador del món" amb problemes de consciència d'occidental o la del defensar de tota causa que vol ajudar aquells dels quals només en coneix quatre tòpics que passa pel seu sedàs ideològic (pel que es veu a molts d'aquests la Daw Aung San Suu Kyi no deu ser digne de mobilització).
Necessiten ajut però no els cal que els ensenyem res. Al contrari, potser n'hauriem d'aprendre del coratge de la Suu Kyi (amb perdó, però, quins collons te aquesta dona!) i de la dignitat del seu poble.
No calen grans noms, individuament es pot ajudar molt, coneixes gent, pots fer coses. Hi ha un documental Burma VJ, ja faré un apunt abans dels Oscars, que tothom hauria de veure.
Gràcies per la teva sensibilitat i paraules.