La mare que em va parir es diu Carme Meix i aquesta setmana farà 73 anys que va néixer a Gandesa, capital de la Terra Alta. Vés per on l’any que jo faig 37 anys ella en fa 73 i aprofito aquesta casualitat capicuada per dedicar-li un post.
Gran defensora de la llengua catalana, des de sempre la seva passió ha estat la literatura. Tant és així que, quan va poder, va tenir temps, els fills mig criats i l’oportunitat, va aprofitar per acomplir el somni que la postguerra li havia negat: estudiar. I coherent amb les seves creences va triar la carrera de filologia catalana. Després van venir les oposicions i una plaça de professora d’institut a Santa Coloma de Gramenet.
I un cop acomplerta la primera missió de la seva vida, que era estendre la paraula catalana entre la població, es va centrar en la seva passió i es va posar a escriure; poesia (Palau d’absències, premi Caterina Albert i Paradís 1991), relats (Cercles, i participacions en els reculls El Brogit de l’Ebre i Terres d’aigua) i, evidentment, novel·la (La dansada, -finalista del premi Sant Joan 1993-, El crit de l’Esparver -premi de novel·la històrica de la universitat de Lleida 1995-, Paisatge amb boira, -finalista del premi Pere Calders 1998- i Collita de Foc, -premi Vila d’Ascó 2006).
També ha escrit articles pel diari l’Ebre i l’Avui.
I, no contenta amb això, ara ha descobert el món dels blocs i n’ha encetat un. Molt bé, mama.
Glòria, lo dels números també és que ella va néixer el 37 i tu el 73. I quan tu en vas fer 26, ella 62... i quan tu 15, ella 51... i quan tu 04, ella 40.
Ara només falta que vagis a veure un numeròleg i t'expliqui quin significat ocult i misteriós pot tenir això.
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
Ara només falta que vagis a veure un numeròleg i t'expliqui quin significat ocult i misteriós pot tenir això.
Salut,
Marc