pereto |
diumenge, 28 de febrer de 2010 | 12:20h
Ahir al migdia es va viure un moment molt especial a l'OCCC: l'homenatge a un home que no en vol, d'homenatges, Josep Lluís Bausset, l'homenot de l'Alcúdia, l'home subterrani de Fuster, el servidor de vostè i de la pàtria, com a ell li agrada signar (vegeu la notícia a Vilaweb). Les intervencions d'Eliseu Climent, del biògraf Santi Vallés, de l'alcalde de l'Alcúdia, del rector de la Universitat de València i de l'abat de Montserrat, foren coronades per una al·locució inspirada i ocurrent del Molt Honorable Jordi Pujol. Anant d'ací a allà, connectant idees disperses, agafant al vol les mirades de Bausset, Pujol va ordir un discurs (un sermó, potser, rivalitzant amb molt de mèrit amb l'abat) que va fer riure el personal, va ser interromput pels aplaudiments en diverses ocasions i va deixar-nos bocabadats davant de tanta eloqüència i intel·ligència a favor de la manera de ser dels ciutadans com Bausset. Durant l'acte organitzat per ACPV, Bausset va rebre una escultura de Manuel Boix.
El senyor Bausset farà cent anys d'ací a poc. Cada vegada que ens trobem davant d'un (aparent) impossible, hauríem d'evocar el civisme, la constància, el rigor, la generositat i els valors sòlids d'aquest luxe de ciutadà.
El senyor Bausset farà cent anys d'ací a poc. Cada vegada que ens trobem davant d'un (aparent) impossible, hauríem d'evocar el civisme, la constància, el rigor, la generositat i els valors sòlids d'aquest luxe de ciutadà.
