per Esteve Mestre i Roigé
Disculpeu les afirmacions simples d’ aquest article, però de tan en quan, va bé, repetir unes opinions que sembla que siguin la sopa de l’ all, però no...,encara hi ha qui vol que continuem vivint en ghettos...
El proper 28 de febrer, encara que molts ho vulguin ignorar tornen a estar convocats 300.000 catalans a les urnes. De la nostra comarca, Vilanova de Bellpuig i de la Plana d’ Urgell, Bellpuig....
Fa dies parlant amb un company, em criticava que els estrangers hi tinguessin dret a vot, en aquesta consulta, perquè afirmava que “no eren catalans”. La meva opinió, era que si aquestes persones, vingudes d’ allà on sigui, volen ser catalans, tenen tot el dret a opinar sobre el nostre futur, com ho tenim nosaltres....
Les circumstàncies han fet que remenant papers he trobat un article publicat l’ any 1967, “Sobre un possible cinema català” d’ una de les patums intel·lectuals més grans de la cultura cinematogràfica catalana, Arnau Olivar –busqueu aquest nom al google- publicat a Qüestions de vida cristiana núm. 35, os s’ hi llegeix: “Ser català no vol dir, exactament, haver nascut a Catalunya o ser fill de catalans; català és l’ ésser humà, que pertanyent a la comunitat catalana, se sent vinculat a l’ esdevenir de Catalunya; i aquesta consciència vinculadora, la poden tenir els nascuts aquí, i els nascuts de catalans, però també els qui han immigrat al nostre país i han fos el seu present i el seu futur amb el de la comunitat ètnica. És un fet: Catalunya –absorbent i assimiladora- és feta de catalans i d’ immigrats que es van transformant en catalans, i ens enriqueixen: són els altres catalans, els qui esdevenen catalans en deixar de ser-ho adjectivament”.
El que deia Arnau Olivar amb referència a l’ immigració dels anys 60, continua sent vàlid amb l’ allau d’ immigrants que ens han arribat en els darrers deu anys. I d’ ells els qui vulguin quedar-se a viure aquí i sentir-se, també, catalans, com un més de nosaltres, tenen tot el dret a votar per la independència de Catalunya.
Que el 13 de desembre, el 28 de febrer, el 25 d’abril...., siguin el camí que ens porti cap a la independència.
