carme |
dissabte, 27 de febrer de 2010 | 20:07h
Jo també aplaudeixo 'a tots els pares que es van posar un nivell alt perquè els seus fills fan avançar aquest món'.
És molt difícil manejar la dicotomia de qui són els que dimiteixen primer i no voldria semblar cooperativista perquè no ho sóc.
Però jo, en això dels nivells, em decanto a favor dels mestres.
Hi ha, per desgràcia, massa pares i mares que no posen límits i també són massa els que llavors en culpen als demés, avis, mestres, companys....
Des de l'Escola ens fem un tip d'explicar que hem d'anar tots a la una o l'educació perd el sentit.
Els nens i nenes de 0 a 16 anys necessiten pares i mestres amb coherència, optimisme i que posin límits.
A més necessiten que aquestes persones se sàpiguen vulnerables i per tant no els faci por de dir tant sovint com faci falta, ho sento, m'he equivocat, tornem-ho a provar.
I això dir-ho amb respecte, tranquil·litati i amb serenitat.
