Alguns periodistes i ERC han interpretat que CiU canviava de posició sobre el peatge de la B500 a partir del que manifesto en el document “La Badalona que suma”. Així s’ha publicat durant aquesta setmana, fent referència a un dels temes que, juntament amb el futur del Port, més atenció ha centrat sobre aquesta proposta global volgudament oberta.
No acabo d’entendre per què uns i altres pensen que hem canviat de posició sobre aquesta estratègica infraestructura. El que hem dit –a la lectura del document em remeto- és que continuem defensant la vigència del projecte dissenyat pel darrer Govern de Jordi Pujol, explicant clarament que els successius tripartits es van encarregar d’aturar-lo i de canviar-lo per pressions que avui, vist amb perspectiva, encara no acabo d’entendre. Ho dic perquè, al final de tot aquest llarg procés, tenim damunt la taula un projecte que passa de valer 50 milions a costar-ne 400, que passa de ser lliure de peatge a tenir-ne, que multiplica per 3 la llargada del túnel, i que passa de ser una carretera més segura que l’actual per connectar-nos al Vallès a ser una autopista de dimensió metropolitana pensada més com a nova entrada a Barcelona.
És cert que he introduït, en un document obert que he volgut sotmetre al debat, un matís respecte a la nostra posició de sempre. El matís és que han passat anys, i que al conjunt de la ciutat li convé reflexionar sobre si podem permetre’ns perdre més temps amb aquest projecte aturat o si cal que exigim que el Govern l’executi, encara que això impliqui empassar-nos el peatge imposat pel tripartit català. És, doncs, una reflexió oberta sobre la qual estic rebent comentaris. Hi ha gent que em diu que Badalona ja no pot permetre’s més temps sense una B500 digna i al servei de la nostra economia productiva, que ens iguali als mataronins que poden desplaçar-se fins al Vallès per una carretera sense els perillosos revolts de la nostra. Hi ha qui em diu que encara que haguem d’esperar-nos 15 anys per a tenir una nova via d’enllaç amb el Vallès, cal impedir el peatge.
Hi ha hagut, com he dit, qui veu un canvi de posició en una reflexió pensada per a generar debat i interrogar-nos. Jo diria que és més aviat un intent de recuperar el debat social al voltant del futur d’una infraestructura estratègica. Crec que aquesta és una de les missions dels qui ens dediquem a la política. També ha de ser la ciutadania qui enviï missatges clars als governants sobre temes transcendents. I crec que aquest ho és.
El Govern català actual ha mogut peça, però no del tot. Diu que tindrem peatge, però encara no ha dit quan començaran les obres. Pel que sé, els compromisos adquirits i els tràmits ja iniciats faran molt difícil, per no dir impossible, que es pugui tirar enrere el projecte sense que això impliqui començar de zero i perdre una dècada més.
Per això em sorprèn que ERC surti ara, novament, afirmant que vol una B500 sense peatge, quan és segurament la formació política que menys hauria de parlar sobre aquest tema, perquè és la que més ha contribuït a fer que avui encara no s’hagi començat a treballar, és la que més ha contribuït a forçar el canvi radical en el projecte inicial, i és la que més ha fet perquè avui ens trobem amb una aposta ferma del Govern català per fer una autopista de peatge que serveixi d’entrada a Barcelona.
Sé que sóc simplista, però .....
No entenc els entramats administratius i/o polítics que fan que un projecte es pugui o no modificar. No entenc que l'administració hipotequi el futur d'un projecte tan important com aquest "adquirint compromisos".
Però en moments de caos i indencisió, va bé parar-se un moment a pensar i reflexionar sobre el sentit del projecte.
Sempre he pensat que qualsevol projecte que es tiri endavant ha de ser per millorar. Pas a pas i sense haver de tornar enrere. I penso que la B-500 amb peatge no és una millora. Hem de lluitar pel que considerem just i necesari i no ens podem conformar amb una "xapusa".
T'ho diu algú que treballa al Vallès i que cada dia pateix el trajecte Badalona-Montcada dues vegades mínim.
Però si es fa la B-500 amb peatge, a pesar que jo també la pagaré, no la podré utilitzar per que no em compensa l'esforç de pagar a diari per estalviar uns pocs minuts.
La meva postura és clara: Abans de fer un nyap, millor no fer-ho.
Salutacions,
Víctor
faran molt difícil, per no dir impossible, que es pugui tirar enrere el
projecte sense que això impliqui començar de zero i perdre una dècada
més.
A veure, cal fer marxa enrere del projecte actual? Jo crec que no, que l'única cosa que cal fer és treure el peatge. Això segurament significarà que la Generalitat haurà de fer un esforç més gran. Badalona s'ho mereix.
Vaja, per mi el problema només és de diners. I, ho sabem tots, els diners, al final, són només un problema de voluntat política.
Carles,
Retrobat en aquest bloc! Gràcies pel teu cometari.
Et seré clar. Evidentment, tot és qüestió de diners i de voluntat política.
El problema és que les voluntats polítiques han de tenir en compte la disponibilitat pressupostària. La Generalitat, amb l’actual context econòmic –que tindrà conseqüències en les finances públiques durant els propers anys- no sé si podrà permetre’s assumir ella sola un projecte com aquest per 400 milions d’euros. Nosaltres volem que ho faci, que ho pagui sense peatge, però hem de ser clars i dir que no sabem si realment podrà. És, doncs, també una qüestió de dimensió. L’anterior projecte, de 50 milions, era assumible econòmicament en el context de fa 8 anys. Fins i tot és possible que aquell projecte inicial ho fos ara i en el futur. Parlo estrictament de la dimensió econòmica.
Però no sé si ara hi hauria la pau social i el consens necessari per a tirar endavant aquell projecte. Estic convençut que hi hauria qui, amb arguments ecologistes de dubtosa solidesa o amb vés a saber quina altra raó, s’oposaria a recuperar el projecte inicial.
Per això dic que serà difícil tirar-lo enrere sense que això impliqui començar de zero i perdre una dècada més. I com es perd tot aquest temps? No oblidis que portem 7 o 8 anys amb això aturat. Que en tot aquest temps s’ha hagut de negociar amb tothom qui hi volia dir alguna cosa. I que això té el seu cost en calendari. Deixar de banda l’opció actual –autopista metropolitana de peatge de 400 milions de pressupost- i tornar a l’opció inicial o a una de semblant vol dir destinar tècnics a fer un nou projecte, fer els passos administratius desfent els que ja s’han fet, informar i negociar amb els ajuntaments implicats, fer els estudis d’impacte ambiental, sotmetre el projecte a informació pública i al•legacions, resoldre les al•legacions i fer les modificacions que es considerin oportunes, licitar, adjudicar, començar obres, executar i, finalment, inaugurar. Això són molts anys.
Com he dit, la meva intenció ha estat parlar-ne, perquè crec que és un tema important per Badalona. Però també crec que és just i necessari que es reconegui que si som on som és primerament responsabilitat dels qui van aturar i canviar el projecte de la B500 fins al punt que l’únic que en conserva és el nom. I considero que s’ha de censurar primerament qui ha canviat els projectes pel simple fet que els havia dissenyat el Govern de Jordi Pujol, ja que aquesta actitud ha fet més mal que bé al país.
La responsabilitat m’obliga a parlar-ne obertament, i a mirar de generar un debat ciutadà per calibrar el valor estratègic que la gent de Badalona dóna a aquest projecte.
Hi ha qui diu que m’estic curant en salut per defensar l’autopista de peatge si Convergència torna a governar Catalunya. Crec que és una visió una mica esbiaixada sobre el que he dit. Si he plantejat novament aquesta qüestió és per a reiterar que nosaltres no volem el peatge, que farem tot el possible perquè no es faci, però que alhora Badalona ha de dir alt i clar si vol que això es faci tal i com està planificat actualment o vol esperar-se ves a saber quants anys més per a tenir una connexió gratuïta amb el Vallès, una connexió gratuïta que, no ho oblidem, fou l’aposta del Govern de Jordi Pujol i que ara nosaltres mantenim, malgrat la feixuga herència del tripartit català.
Estic bastant cansat de la hipocresia d’alguns polítics, de la manca de sinceritat de qui avui brama contra el peatge i alhora és qui més ha fet perquè tinguem peatge, contribuint durant anys a l’allargament d’un procés que ha derivat en el projecte que avui hi ha sobre la taula. I em decep veure com no es posa en dubte la credibilitat de qui llença aquests missatges políticament correctes i es nega a reconèixer públicament que han estat els causants d’un canvi de projecte injust per Badalona, fent que la nostra ciutat perdés l’oportunitat de tenir una carretera com la que tenen els mataronins per anar al Vallès i navegui, ara, sense un rumb definit sobre el projecte.
Hem canviat un suposat i dubtós impacte ambiental, que va generar manca de consens polític, per un evident greuge comparatiu i un perjudici econòmic per Badalona, que ha generat una lògica oposició a una nova via de peatge.
I d’això n’hi ha alguns que en són més responsables que altres.
Et donaré aquí la meva opinió, tot i que si puc intentaré donar-la també al bloc de "La Badalona que suma".
Una de les petites meravelles de tenir un bloc és el fet de poder mirar enrere i recuperar allò sobre el que vas escriure fa molt de temps. Fent una cerca al meu bloc per la paraula clau B-500 trobaràs moltes entrades que et donen la raó quan et queixes de les actituds de certes formacions polítiques.
Però a mi m'agrada més el projecte actual que l'anterior. Per mi és important preservar tant com sigui possible la Serralada de Marina. Es veritat que de vegades les peticions ecologistes són exagerades i segurament el projecte inicial és prou curós. Però una mica més de cura mai estarà de més.
Soc partidari de la millora de la B-500 sense peatges i amb el traçat actual. Ho vull tot!
I si haig d'escollir? Potser sense peatge. Trobo que una autovia de peatge incrementarà la circulació de vehicles, possiblement, tant per la nova com per l'antiga via.
Però no soc cap expert...