La mort d'Orlando Zapata és un fet trist i lamentable. No hi ha excuses ideològiques que valguin per justificar l'empresonament de persones per motius de consciència, ni tampoc per justificar les condicions amb les que moltes d'aquestes persones viuen arreu del món.
Cuba ha de prendre nota d'aquest i d'altres fets, i ha de ser conscient que no pot demanar solidaritat internacional per la seva 'causa' mentre proliferin situacions com aquesta. Sóc dels qui pensa que hi ha senyals d'apertura en el règim cubà, però casos com els d'Orlando en dificulten la bona marxa.
No he amagat mai la meva sensibilitat d'esquerres i la meva vocació social i socialista, però, per sobre de tot, reivindico la meva condició de persona implicada i defensora dels drets humans allà on aquests es vegin vulnerats.
M'inquieta, en aquest sentit, el maniqueïsme latent que determinats casos susciten, i em revolta que aquest maniqueïsme a voltes es tradueixi en desqualificacions i etiquetatges gratuïts.
Que, posem per cas, Cuba i Colòmbia no és el mateix, és un fet. Però vull poder lamentar i denunciar la mort d'Orlando Zapata, per què és un fet lamentable en ell mateix, així com las constants vulneracions de drets humans que tenen lloc a Colòmbia, Rússia, Xina, Estats Units, Israel, Palestina, la UE, Nigèria, Malawi, Birmània, i un llarg, llarguíssim, etcètera, de les quals toca parlar-ne tant sovint com convingui, i de manera tant alta com sigui possible.
Això sí, demano una mica d'eqüanimitat a tanta gent que només veu les maldats cubanes i s'oblida de tantes altres que es fan en el nom, suposadament, de 'les llibertats i la democràcia', com també demano a tanta gent que considera que tot allò que passi a Cuba està justificat en nom d'una revolució que, com a mínim, mereixeria ser revisada en el fons i en la forma.
Entremig d'aquestes dues postures hi ha molta gent, diria que la inmensa majoria. Jo m'hi compto.
Avui per tant, lamento, condemno i deploro la mort d'Orlanda Zapata, i demano que sigui la darrera, bàsicament per què reclamo l'alliberament de totes les persones preses polítiques, de Cuba, i del món.
mis disculpas por escribir en Castellano.
Me parece muy bien este artículo, es asombroso como ha
calado en muchos el mensaje utópico que vende el gobierno cubano que en la
práctica nada tiene que ver con la realidad. Lo curioso es que por lo general los
apoyos al gobierno cubano provienen de personas que jamás han vivido ni con
certeza saben cómo realmente funciona el régimen. Los regímenes donde se
encarcela por cuestiones ideológicas, donde se limita el desarrollo individual
de las personas cuando sus opiniones no coinciden con la oficial, donde se nos
obliga a susurrar cuando pensamos diferentes tienen que ser criticados sea cual
sea la tendencia ideológica de estos. No por autoproclamarse un régimen socialista,
donde sus dirigentes viven a un nivel de vida muy superior a la del pueblo que
sufre todo los desaciertos, los bloqueos , los bloqueos mentales, la fracasada
política económica…..las falsas izquierdas donde sus dirigentes viven como burgueses
parapetados en consignas , son tan criticables y condenables ¡!!!
Me parece muy bien este artículo, es asombroso como ha
calado en muchos el mensaje utópico que vende el gobierno cubano que en la
práctica nada tiene que ver con la realidad. Lo curioso es que por lo general los
apoyos al gobierno cubano provienen de personas que jamás han vivido ni con
certeza saben cómo realmente funciona el régimen. Los regímenes donde se
encarcela por cuestiones ideológicas, donde se limita el desarrollo individual
de las personas cuando sus opiniones no coinciden con la oficial, donde se nos
obliga a susurrar cuando pensamos diferentes tienen que ser criticados sea cual
sea la tendencia ideológica de estos. No por autoproclamarse un régimen socialista,
donde sus dirigentes viven a un nivel de vida muy superior a la del pueblo que
sufre todo los desaciertos, los bloqueos , los bloqueos mentales, la fracasada
política económica…..las falsas izquierdas donde sus dirigentes viven como burgueses
parapetados en consignas , son tan criticables y condenables ¡!!!
Aquest senyor, Orlando Zapata, era un pres comú que havia estat condemnat (prèviament a la seva il·luminació política) per violació d'un domicili, per agressió a un veí seu per estafes, entre d'altres delictes. Un cop va ser ficat a la presó se li va il·luminar el cel i va començar a "dissidir" del règim. Es veu força el llautó que aquesta pressumpta il·luminació no va ser altre cosa que un xec dels EUA a la seva família.
Cert és que Cuba té algunes deficiències però no es pot caure en el parany de fer el joc als EUA i al pensament únics del capital. Fent declaracions manipulades com les teves és quan els que et vem votar en decebem i en adonem que no sou cap alternativa d'esquerres, simplement sou una altre branca del poder que esteu ben calentets a les vostres poltrones!
No sé com t'has pogut deixar manipular...quina decepció!
Amunt Cuba! La Revolució ha de seguir!!
Mira, el que jo et demane és que abans de escriure coses així, t'informes una miqueta més. Si gent com tu cau al parany de la manipulació com un tòtil, la cosa està pitjor del que pensava.
Pren--> http://www.cubadebate.cu/opinion/2010/02/26/orlando-zapata-tamayo-la-muerte-util-de-la-contrarrevolucion/
Au, a manar.
Però,
- És senzillament ridícul que se'ns pretengui fer creure que el tal Zapata (que, oper cert, jo no el tinc pas per heroi) estava en vaga de fam fins a la mort per obtenir una televisió a la cel·la. Bona tele la que disfruta ara. Sisplau, una mica de seriositat.
- Tothom, fins i tot els delinqüients comuns, si ho era, tenen dret a reconciliar-se amb la seva (bona) consciència i intentar formar d'alguna cosa que valgui la pena per als altres i el dia de demà (a prendre consciència, si es vol dir així).
- Això del mercenariatge i els complots estrangers (que no vol dir pas que no hi siguin: les "agressions contra Cuba són reals) em recorda (i és) el llenguatge mateix que utilitzava el franquisme per defensar el seu patrimoni, només que ells en deien complot comunistajudeomasónicointernacional i oro de Moscú.
- En qualsevol cas, mai, mai, l'agressió real contra un país pot servir per defensar la negació de les llibertats bàsiques i la conculcació dels drets humans més elementals als ciutadans del propi país, que són els que el formen.
- He tingut ocasió de parlar amb cubans. Contra d'ells he defensat Cuba perquè algunes coses fonamentals, com ara nens que es morin literalment de gana, no hi són. Però, compte, després de cinquanta (50) anys de "socialisme", a Cuba es passa gana i hi ha molta, molta misèria. Això sí, s'han mantingut, diuen, els principis. Doncs sí que...
- Ja va dir Lenin fa molt de temps, que els grans conceptes i principis es traduïen a la pràctica, per al "vianant de la història" que deia l'enyorat Manolo, en pa, educació i progrés (en tots els ordres).
I que en altres llocs es facin les coses molt malament, que s'hi fan, no justifica que Cuba les faci també, al contrari.
Salut.
Lamentablement estem acostumats a que primer es miri de quin bàndol són víctima i botxí abans de jutjar. I si algú opina diferent és acusat de ser dels altres. Veig amb preocupació que el maniqueisme i la negació del matís es va estenent força per tot arreu i ho trobo un símptoma d'immaduresa social.
Personalment no se quines idees tenia el tal Zapata ni n'havia sentit a parlar abans d'avui.
Benvolgut Carles,
En primer lloc celebrar com tu el post del Raül, post que s'ha tradüit en acció política concreta d'ICV al Parlament Europeu.
En segon lloc pel que fa als teus comentaris sobre la posició d'ICV comentar-te que trobaràs també en el bloc del Jordi Guillot de nou un post similar. Com bé saps en alguna debat que hem coincidit jo m'he expressat en els mateixos termes, i ja t'he comentat més d'una vegada quina és la posició d'ICV, per la teva sorpresa.
Finalment estic convençut que des de CDC sereu també tant coherents com ICV quan parlem, quan toqui, de Colòmbia, Marroc i el Sàhara Ocupat o especialment de palestina i la situació que pateix el seu poble.
Tindràs ocasió de coincidir amb el Raül al Tribunal Russell una iniciativa per jutjar l'estat d'Israel que se celebrarà a partir de dilluns a Barcelona. Estic segur que ens veurem.
http://tribunalrussell.blog.pangea.org/
Una abraçada,
David Cid
Responsable de Moviments Socials d'ICV
crec que el problema és que no podem deixar a la dreta la defensa dels drets humans i de les llibertats a Cuba, perquè mira com se n'aprofiten. La mort d'aquesta persona és un fet deplorable i diu molt poc del règim cubà. Les declaracions de Raul Castro apuntant cap als EUA, l'estat de setge de facto que s'ha produït al poble del mort durant el vetllatori, la censura dels mitjans de comunicació etc. La veritat, si al principi semblava que en Raul faria canvis substancials a l'illa, ara jo penso que l'esperança ha deixat pas a l'immobilisme i la mort d'en Zapata genera una terrible decepció i ràbia.
Em venen al cap discussions de fa anys amb el meu pare i el meu avi -que era cubà- sobre la guerra. El 18 de juliol de 1936 van venir a matar el meu avi a Horta (Barcelona) a casa seva perquè tenia una bòbila, i era doncs empresari, de dretes -moderades- i de missa. Es van salvar perquè el dia abans havien fugit precissament cap a Cuba on van estar-hi molts anys. I jo pensava: els republicans van deixar el patrimoni de l'ordre i de la seguretat a la dreta i van fer que alguna gent moderada espantada es passés als rengles franquistes només per aquests temes (encara que després òbviAment veiéssin de què anava la cosa).
A Cuba tinc la sensació que passa això. Les esquerres no podem defensar un règim dictatorial i els subterfugis i les mitges tintes (que si l'educació, que si la sanitat etc) ja no serveixen.