I DESPRÉS DE FERAN ADRIÀ, QUÈ?
SOM EL QUE MENGEM. MENGEM EL QUE SOM?
fabrega.jaume@gmail.com/http://blocs.mesvilaweb.cat/jaumefabrega
La preocupació pels aliments és cada
cop mé present en la nostra soicetat. En aquest curs presentem, des de diverses
perspectives multidisciplinàries, temes com els aliments i la salut, les dietes
i les religions, les grans cadenes de producción i distribució alimentària, les
estratègies publicitàries, els aliments i la desigualtat, cuina, gènere i clase.
Després de Ferran Adrià, quins seran els models culinaris?
1.L’ alimentació com a nodriment. Alimentació i cultura. Font de salut, Malalties:
l´ortorèxia (obsessió pel menjar sa) Els transtorns alimentaris (TCA): la
seguretat alimentària i la por als aliments (vaques boges, transgènics, aliments
contaminats, greixos, sucres, “trans”,química…).L´alimentació ecològica”,
“sana”, “natural”,medicalitzada.
Les propietats
“curatives” i saludables dels aliments: raó i crítica.
2.La dieta, com a sistema regulat d’ alimentació Els aliments “funcionals”: iogurts especials
galetes amb afegits vitamínics, etc. Els aliments per a les malalties
(obesitat,diabetis, colesterol…). Alimentació amb requeriments especials:
estudiants, embarassades, esportistes. Aliment i culte al cos.
Els
aliments afrodisíacs, euforitzants, reforçants. La carn I el vi.
Evolució del concepte de
“dieta” o “règim”. L´antiguitat. L´Edat Mitjana. L´aportació d’ Arnau de Vilanova. El concepte xinès d’
alimentació: les tres “s”: salud, senectud i sexe. La “dieta mediterrània” o “cretenca”: un mite
biomèdic i comercial. La dieta atlántica, nòrdica, interamericana.
3.L´alimentació sota control: de les religions al vegetarianisme i les
“dietes-miracle”. Aliments “bons” i “dolents”. Judaisme, Cristianisme, Islam,
Budisme i altres sitemes de creences.
4. Models alimentaris personals i públics: gènere, edat, classe, nació o grup humà.
Grans sistemes
alimentaris: mediterrani, nòrdic- europeu, anglosaxó, atlàntic, xinès,
oriental, semític, americà, oceànic. Alimentació i globalització. La
distribució dels aliments i les estratègies publicitàries.
Les formes de comensalitat: què mengem, com mengem i quan mengem. História
de l’ alimentació i la cuina. Antiguïtat. Edat Mitijana. Món
modern.Prospectiva: cap on va l’ alimentació?.
5.L´alimentació com a plaer: pràctica culinària i enogastronomia. El golafre,
el gurmet i el gormand. Cuina domèstica, cuina pública, cuina de col.lectrivitats.
Cuina per emportar-se, plats preparats, menjar al treball.
Factors de canvi: globalització, turisme, migracions.Fusió, cuina ètnica.
6. Introducció a pràctica enogastronòmica.Menjar a casa: aliments, tècniques. Menjar al
restaurant: interpretar la carta. Saber escollir. Lèxic gastronòmic. El
llenguatge dels vins: tast i maridatge. Alcohols.Altres begudes,
7. I després de Ferran Adrià, què?. Models
culinaris: cuina tradicional, cuina d’ autor o d’ avantguarda, cuianindustrial,
cuina artesana,fast food. L´slow food, retorn al menjar raonable,
lligat amb el producte , el territori i la biodiversitat.
A veeure que`he obviat! M' interesssa saber-ho...Jo qu ecireia que m' interessava tot, fins i tot haver fet de pagès, gra`cies a la qual cosa puc publica fotos sexys al meu facebook...així que, me´s aviat, unpeco per escés de confiança!.
Així, doncs, et faig saber que lámic Adrià- que ha escrit un magnífic pr`leg per mami, i jo el seu llibre "El sabor dle Mediterrani" no em desborda, perque`no cresc que sigui escriptor ni professor d' enogastronomia...
I axiò de l´amagatotis!...Qui em segueix mínimament sap que dic tot el que penso, i fins pel broc gros!.
Naturalmetn, sóc egocèntric, escri per als altres i vull que em llegeixin, com tu!
Gràcies pel comentari
(nota ara puc contestar perqueel vilaeb sembla queha millorat l´endimoniat accés a les respsotes amb claus... però no és un bon sistema!.