Fa uns mesos es va signar un acord salarial que no suposava la congelació salarial dels empleats públics. Ahir semblava que l’acord es revisava i els sous podien quedar congelats un parell d’anys. Avui ja no. Uff!
L’objectiu segons explicà un Secretari d’Estat (no el bidell del Ministerio) era reduir un 4% la despesa pública en despeses de personal. Poca broma. No m’estranyaria que ja haguessin “venut” als mercats que reduirien la despesa en retribucions públiques.
A les poques hores va sortir
D’entrada, si es poden reduir empreses públiques i no cobrir les baixes per jubilació és perquè no eren necessàries ni prestaven cap servei públic essencial, hom es pregunta: fins ara ha calgut esperar per reduir el que era superflu?
De sortida, si no es retallen sous, es reduiran llocs de treball. Com passa en el sector privat. L’equilibri s’ha de recuperar d’alguna manera i algú en surt perjudicat .
L’ajust s’està fent amb càrrec a l’ocupació precària. Els fixos i els funcionaris de carrera no han de patir. Els qui tenen contracte temporal o els interins poden patir.
Una altra patinada del Gobierno de Espanya que no genera confiança de saber cap a on va. Tan fàcil que és pensar abans de parlar!
Quanta debilitat no té un govern que balla la yenka (recorden: izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, atràs, un, dos, tres) dia sí dia també.
