rpala |
dijous, 25 de febrer de 2010 | 11:18h
La setmana passada vaig prometre un darrer post modernista en aquest mes tan saturat de sana reivindicació del pop i el ie-ié català dels anys seixanta [vegeu aquí i aquí]. Ara que el Goear ja torna a rutllar, ha arribat el moment de fer-lo: es tracta d'una reivindicació en tota regla de la tasca de Mauné i els seus Dinàmics, grup empordanès pioner en el camp de la sardana-fusió. Aquest apunt té també una vocació de 'fe d'errades' per esmentar alguna que altra imprecisió que se'ns va 'colar' durant l'elaboració de l'especial modern de l'Enderrock 173. La figuerenca Montserrat Mauné, filla del ja traspassat Florenci Mauné, líder d'aquest particular combo empordanès, m'ha fet arribar una sèrie d'apreciacions –juntament amb un entranyable CD on ha digitalitzat l'obra del seu pare i hi ha inclòs una petita biografia– que tot seguit esmento. [Més]En la selecció de les 25 peces imprescindibles del pop-ie-ié català de l'Enderrock 173, al número 25 hi figura "Per tu ploro" de Mauné i els seus Dinàmics. En el text que publiquem sobre el grup expliquem que van publicar un EP, Tenora 66, aquell mateix any. La Montserrat ens comenta que hi ha també un altre EP, publicat l'any següent, Tenora 66 II. A més a més, al disc que encartem amb la revista, Pop ie-ié català, hi figura una cançó, amb el títol "Per tu ploro", que en realitat correspon a la cançó "L'emigrant". En aquest cas hem reproduït una errada que ja existia en l'EP original en vinil editat per Edigsa. És allò d'ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra...
Aprofitem també aquest apunt per deixar constància de la feina d'en Mauné, que sovint va ser poc reconeguda fins al punt que va ser titlat d'heretge per algun purista. Florenci Mauné, nascut a Figueres el 1925, va ser un compositor de sardanes pulcre i ordenat i a l'hora que un director d'orquestra amb tremp i enèrgic. Va fundar la cobla-orquesta Costa Brava, arribant a actuar al Palau de la Música Catalana.
Posteriorment, els avatars de la vida l'orientaren vers altres horitzons i va crear el conjunt de música moderna Mauné i els seus Dinàmics. Ben aviat es feren remarcar entre els conjunts pop més importants de la Catalunya de l'època. Mauné va esdevenir un gran avantuardista en el camp de la cobla-fusió –avançant-se en aquest terreny fins i tot a la Companyia Elèctrica Dharma–. Malauradament, una embòlia cerebral, en plena actuació musical als 45 anys, el deixà impossibilitat en la plenitud del seu art. Malgrat això, tonrà a estudiar harmonia i va arribar a composar tres sardanes més. Va morir a Figueres el 13 de juliol de 1995.
Honor i glòria als pioners.
http://potssentirme.blogspot.com/search/label/Maun%C3%A9%20i%20els%20seus%20Din%C3%A0mics
Ad maiorem Mauneis gloriam!