L'agenda de Jordi Pujol és impròpia d'un president retirat. Dimarts passava la mitjanit i encara durava la sobretaula a Premià de Dalt, vila natal de Pujol, on l'expresident compartia conversa amb un grup de joves del Maresme interessats a fer lobby comarcal. En petit comitè es fan dir Generació Maresme, i pretenen teixir complicitats més enllà dels partits i del tacticisme predominant. Són alcaldes i regidors de CDC, PSC i ERC, emprenedors, gent d'empresa i algun periodista interessats a situar la comarca en el mapa, a competir amb altres territoris espavilats que han demostrat més musculatura. Al Maresme s'hi viu molt bé. La proximitat amb Barcelona fa d'aquesta comarca un satèl·lit residencial, però com que els monocultius mai són bons alguns pedalen en la direcció contrària: que s'hi pugui viure i treballar, i més encara si es fa del Maresme una mena de Silicon Valley referent en innovació, ja que sempre s'havia dit que és la Califòrnia catalana. És una aspiració, no pas l'única, perquè en aquests sopars -dimarts amb Jordi Pujol i fa unes setmanes amb Ramon Bagó- sempre acaben sortint pedaços del sobiranisme creixent. Comarca i país van lligats.
Aquests dies Mataró s'ha abraçat a la Jonquera en l'actualitat periodística per uns prostíbuls que, mentre guanyi la dilació municipal, no ens construiran. Prostitució i Maresme no lliguen, i menys amb establiments en el polígon on s'alça el projecte del Tecnocampus, que és la joia de la corona del Silicon Valley amb la fusió universitària aconseguida. Haver trencat les velles estructures de les dues universitats, símbol d'una comarca anacrònica fruit dels poders (socialisme mataroní) i contrapoders (Consell Comarcal convergent), és un dels èxits d'alguns membres de la Generació Maresme. Existeix una fornada de joves polítics que està disposada a canviar algunes coses. A la comarca, afortunadament no tot són projectes de macroprostíbuls com a arma d'agressió política. També hi ha, i això cal que la gent ho sàpiga, sensibilitats al servei de la transversalitat en clau territorial. Hi ha gent que, com diu Jordi Pujol, aposta per la mentalitat de l'escandall i el compromís pel país.
