- va cridar aquell home brut i esparracat dins del metro de la ciutat. - Necessito una fanga per remoure la terra on em trobo colgat.
La gent passava pel seu costat sense parar-hi gaire. Tothom córre a ciutat, tothom córre com el conill de l’Alícia, tothom córre per alcançar quelcom que ja no saben ni què és. Però jo, baixat de comarques, me’l vaig quedar mirant.
- Necessito una fanga! Necesito una fanga per remoure la terra on em trobo colgat! ¿Tens una fanga, noi? ¿En tens una per girar aquesta ciutat?
De primer, no el vaig entendre gaire. Per això, en sortir del metro, vaig apropar-me a un locutori d’ecuatorians i vaig cercar alguna resposta en el vell diccionari més nostrat:
FANGA f.
Eina agrícola composta d'una pala o forca de ferro posada al cap d'un mànec en el mateix sentit d'aquest, el qual té a la part superior una creuera per a poder-s'hi repenjar l'home que la maneja, fent-hi força quan té el ferro dins la terra per girar aquesta (pir-or., or., occ.); cast. laya. Hi ha fangues de tres menes: de tres pues, per a terra forta; de quatre pues, per a terra sorralenca; i de pala, per a terres fines. També n'hi ha que tenen una trava de ferro que uneix sòlidament les puntes de l'eina.
La gent passava pel seu costat sense parar-hi gaire. Tothom córre a ciutat, tothom córre com el conill de l’Alícia, tothom córre per alcançar quelcom que ja no saben ni què és. Però jo, baixat de comarques, me’l vaig quedar mirant.
- Necessito una fanga! Necesito una fanga per remoure la terra on em trobo colgat! ¿Tens una fanga, noi? ¿En tens una per girar aquesta ciutat?
De primer, no el vaig entendre gaire. Per això, en sortir del metro, vaig apropar-me a un locutori d’ecuatorians i vaig cercar alguna resposta en el vell diccionari més nostrat:
FANGA f.
Eina agrícola composta d'una pala o forca de ferro posada al cap d'un mànec en el mateix sentit d'aquest, el qual té a la part superior una creuera per a poder-s'hi repenjar l'home que la maneja, fent-hi força quan té el ferro dins la terra per girar aquesta (pir-or., or., occ.); cast. laya. Hi ha fangues de tres menes: de tres pues, per a terra forta; de quatre pues, per a terra sorralenca; i de pala, per a terres fines. També n'hi ha que tenen una trava de ferro que uneix sòlidament les puntes de l'eina.
La definició s’adeia al que coneixia, car per aquestes dates, a pagès,
alguns encara la manem per preparar el tros de cara a plantar-hi
llavors. Llavors que faran planta, planta que darà fruits, fruits rics
i saborosos que ompliran el nostre rebost.
Però, com es pot fangar una ciutat? Què em volia dir aquell jan solitari que bramava espaordit dins del ventre fosc del cap i casal de Catalunya?
Voltes i voltes he donat a les seves paraules, voltes i voltes sense trobar-hi sentit, per què algú vol fangar una ciutat on tot el verd és als mercats i, del terra, no es pot collir?
Avui, en arribar al Cau, volia escriure sobre l’any sense el gran Rubianes, lligar-ho amb la força dels gladiadors d’en Pasqual i junyir-ho tot amb el vers de l’Espriu, però el cap s’ha quedat en les paraules d’aquest home que, brut i esparracat, és entaforat dins del ventre de la ciutat:
Necessito una fanga!
Necessito una fanga per remoure la terra on em trobo colgat!
Tens una fanga, noi?
En tens una per girar aquesta ciutat?
Al cap m’hi ha vingut la veu foteta d’en Caracremada tot cridant, del llit estant: “Aire! Aire! On són les meves muntanyes? Aquí només veig parets i m'afogo!!”.
Però no n’he sabut trobar l’entrellat.
Però, com es pot fangar una ciutat? Què em volia dir aquell jan solitari que bramava espaordit dins del ventre fosc del cap i casal de Catalunya?
Voltes i voltes he donat a les seves paraules, voltes i voltes sense trobar-hi sentit, per què algú vol fangar una ciutat on tot el verd és als mercats i, del terra, no es pot collir?
Avui, en arribar al Cau, volia escriure sobre l’any sense el gran Rubianes, lligar-ho amb la força dels gladiadors d’en Pasqual i junyir-ho tot amb el vers de l’Espriu, però el cap s’ha quedat en les paraules d’aquest home que, brut i esparracat, és entaforat dins del ventre de la ciutat:
Necessito una fanga!
Necessito una fanga per remoure la terra on em trobo colgat!
Tens una fanga, noi?
En tens una per girar aquesta ciutat?
Al cap m’hi ha vingut la veu foteta d’en Caracremada tot cridant, del llit estant: “Aire! Aire! On són les meves muntanyes? Aquí només veig parets i m'afogo!!”.
Però no n’he sabut trobar l’entrellat.
