Els diputats i diputades catalans del Parlament Europeu hem assumit avui un full de ruta per a la millora del reconeixement de la llengua catalana a la UE proposat per Horitzó Europa. Val a dir que és un Full de Ruta que compartim amb nombrosos col.lectius de la societat civil que ens han demanat que assumissim aquesta responsabilitat, la qual entomem amb ganes i convicció. És molta la inquietud que existeix al voltant d'aquesta qüestió, fortament emocional, i molta la necessitat que resolguem quan abans millor aquesta mena de greuges històrics, lingüístics, culturals i nacionals.
FULL DE RUTA PER LA MILLORA DEL RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA A LA UNIÓ EUROPEA EN ELS PROPERS MESOS
Tenint sempre present l’objectiu últim d’assolir la plena oficialització de la llengua catalana a la Unió Europea (per mitjà de l’esmena del reglament 1/1958 del Consell), els sotasignants acordem i ens comprometem a aplicar una estratègia comuna per avançar en el reconeixement de la nostra llengua a les institucions europees mentre no arriba la seva plena oficialització.
El full de ruta per augmentar el grau de reconeixement de la llengua catalana a la UE en els primers 12 mesos de la propera legislatura del Parlament Europeu consisteix a treballar per:
1. Fer complir en la seva integritat els acords administratius que el Regne d’Espanya ha signat en els darrers quatre anys amb cinc institucions i òrgans de la UE per a permetre-hi un ús oficial (tot i que limitat) de la llengua catalana, en especial:
a. en allò relatiu a la traducció i publicació al lloc web de la UE dels actes legislatius aprovats per codecisió del Parlament Europeu i el Consell de la UE;
b. en la sistematització de les relacions escrites entre els ciutadans i les institucions i òrgans signants;
c. i en la relació entre el Defensor del Poble Europeu i els ciutadans europeus (possibilitat de dirigir-s’hi en català i la disposició a Internet del formulari de reclamació i altres documents informatius del Defensor del Poble Europeu).
2. Fer complir la totalitat de les conclusions del Consell Europeu de juny de 2005, en el qual els caps d’Estat i de Govern de la UE van acordar permetre l’ús de la llengua catalana en les sessions plenàries del Parlament Europeu.
3. Actualitzar o complementar els acords signats per tal d’agilitzar i racionalitzar certs procediments. En especial, es demana:
a. Que els acords esmentin explícitament la llengua catalana i no s’hi refereixin com a “llengua distinta del castellà que tingui estatut de llengua oficial segons la Constitució espanyola”
b. que les institucions i òrgans comunitaris signants responguin directament en llengua catalana qualsevol comunicació escrita enviada en aquesta llengua per un ciutadà assumint-ne els costos i sense necessitat d’un òrgan espanyol que n’assumeixi la traducció a i des del castellà, com preveuen alguns dels acords signats;
c. que en totes les reunions oficials del Consell de la UE i en les sessions plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions s'habiliti interpretació al català, sense necessitat de preavís;
d. que es pugui fer servir el català en els textos de caràcter jurisidiccional o que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal en les relacions escrites entre els ciutadans i el Tribunal de Justícia de la UE;
e. que es pugui utilitzar el català en les sessions plenàries del Comitè Econòmic i Social.
4. Impulsar la creació del portal web de la UE (“Europa”) en llengua catalana.
5. Garantir la presència dun/a traduictor/a al català a la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i a les Illes Balears.
D'aixo se'n diu unitat d'accio! Despres del que vas escriure el passat dijous, 18 de febrer, i de veure el que feu a Brusel·les per la llengua, reafirmo el teu pensament com ja vaig fer en aquest apunt.
Felicitats i salutacions! (perd´´o pels accents)
Feu riure, si no fos que enganyeu els ciutadans amb iniciatives que amaguen la dura veritat (la constitució).
Trist.
Pep
Noi, si cada vegada que algú prohibeix, nega el reconeixement, o diu que no, i tothom ho dona per vàlid i ho assumeix com a inevitable, encara estaríem a l'edat mitjana.
Poca cosa aconseguirem si abans de lluitar pel que volem ja ens donem per vençuts.
En aquest cas, una vegada mes, confio mes en el nord (Brussel·les) que no pas en el sud (Madrid), tot i no essent cap dels dos, sants de la meva devoció.
Que els politics enganyen, no es pas una novetat, però com tot, hi ha matisos, n'hi ha de bons, de dolents i de pitjors, i en Romeva (i no es l’únic del catalans) al meu parer es dels bons, treballa amb ganes i fa mes del que pot.
En quant a la realitat, que vols que et digui, penso com Plató que la realitat es un altra, no la que ens volen fer veure, i ja fa anys que intento sortir del mon de les Hombres. I això comporta esforç i lluita.
De totes maneres al mercat últimament han sortit alguns productes per combatre l’autodí dels catalans, un, es la Carreterina que esta en fase de probes hi ha generat una gran esperança, també esta a punt de sortir al mercat el laportamol i sembla ser que la unió de ambdós pot donar uns resultats alliberadors, i si mes no regeneradors dels cossos malalts dels catalans, sobretot dels malalts de tant de peix de cove i tant poc pa.
La por dels altres grups farmacèutics a aquets dos productes fa pensar que no anem mal encaminats.
Però fins i tot des d'aquest punt de mira hi ha una diferència poderosa:
- A "Espanya", el castellà és la llengua majoritària de llarg, indiscutida, amb la qual cosa la defensa d'una única llengua oficial en primera línia, té un cert sentit. Naturalment, hom podria demanar una mena de tetralingüisme castellà-portuguès-català-basc. Però que ho demanin els catalans espanyolistes, si de cas.
- A "Europa", no hi ha cap llengua comparable en posició única. Hi ha l'anglès com a llengua franca. I hi ha les aspiracions de la llengua francesa. Però fins i tot l'alemany, la llengua amb més parlants, és minoritària en termes absoluts. Així les coses, a Europa s'ha optat per un model de múltiples llengües oficials. L'única raó per la qual el català no és llengua oficial a la Unió Europea és perquè Andorra no hi ha entrat (encara). Davant d'això, eurodiputats com Romeva (que tenen una visió "Catalunya, Europa") demanen el que és obvi: el català en peu d'igualtat a les altres llengües.