He de reconéixer que els darrers mesos em sento incòmode a la política local de Cerdanyola. Continuo il.lussionat i compromès amb els projectes de la ciutat i el seu futur. Però l´ambient i l´actitud de la majoria de partits de la ciutat no m´agrada.
A Cerdanyola hi ha un ambient crispat, preelectoral i en molts casos, irresponsable. No m´hi sento a gust.
Al mes de setembre , abandonava la política local el cap de llista del partit socialista, i el Partit Popular oferia un espectacle en la renovació de la seva presidència local, que ha acabat amb el trencament del grup..
L´alcalde Morral, de manera tan inexpliclable com irresponsable, cessava de les seves funcions a la cap del grup de CiU, mentre ens demanava a la resta de regidors del grup que li continuéssim fent confiança a ell.Lògicament això no va passar.
Cerdanyola quedava sense govern amb suport suficient per acabar l´any i mig que queda de legislatura, i amb una situació econòmica, més que delicada.
Els quatre partits presents a l´ajuntament vam intentar trobar una solució compartida que ens permetés arribar fins a final de legislatura. Van ser dies d´acords molt importants en el terreny dels projectes, però no va ser possible fer quallar l´acord de govern. Probablement aquells dies, alguns vam pecar d´ingenuïtat.
Finalment, i a través de la mai desitjable moció de censura, vam haver de constituir l´únic govern possible: un govern majoritari de CiU i PSC.
El nou govern estem governant. Fent una feina de continuïtat en tot allò que val la pena continuar, i corregint i intentant millorar allò que creiem que cal millorar.
Però els partits, del govern i de l´oposició, s´estan instal.lant en una manera de fer política, que no sé si donarà rèdits electorals, però que no està afavorint per res a Cerdanyola.
Titulars sensacionalistes, abandonament del Ple, declaracions i mocions de carácter més populista que compromeses amb la realitat , retrets constants, visites a les llars de Cerdanyola amb acusacions insultants, agror, cartes als diaris anònimes o signades de nul valor constructiu, victimisme. Aquest és el clima polític de Cerdanyola avui.
Un clima amb el que ni jo, ni CiU, ens hi sentim identificats.
Feia moltes setmanes que tenia necessitat d´expressar aquest meu estat d´`anim, però esperava que les foguerades inicials passarien i tot podria tornar a una certa normalitat. Intueixo que no serà així, i el clima pot anar a pitjor. Cerdanyola hi perdrà.
I arribats a aquest punt, em pregunto: És això el que els ciutadans de Cerdanyola esperen de nosaltres?.
Quan l´alcalde Morral va decidir trencar l´estabilitat i encetar aquesta etapa preelectoral destructiva, és això el que li demanàven que fes els comerciants, els empresaris de la ciutat, els ciutadans que van quedant a l´atur, les associacions de Cerdanyola que treballen i defensen els seus punts de vista?
Què vol i necessita Cerdanyola? Treball, seriositat i compromís o bé circ, declaracions grandiloqüents i retrets constants?
Vivim uns moments molt complicats, social i economicament. Tant a nivell nacional com local.
Seria el moment dels grans acords, de la col.laboració, del seny i de la unitat. Són anys en que Cerdanyola s´hi juga molt del seu futur: el Centre Direccional, el riu Sec, els abocadors, un pla de viabilitat econòmica municipal, la cohesió social. Qüestions aquestes, que hauríen de ser compartides per tothom amb els matisos que calgués, però seguint un mateix guió compartit,
Avui, els partits podem decidir, o tirar-nos els plats pel cap, pensant que així triomfarem i arrassarem a les properes eleccions municipals, o bé deixar-nos de jocs partidistes, arremangar-nos i posar-nos a dialogar i treballar pel present i futur de Cerdanyola.
CiU ja ho hem decidit: continuarem treballant i confiant en que els elements que vulguin crear incomoditat, els ciutadans els aïllin i no puguin convertir l´ambient polític de la ciutat en irrespirable.
És un moment per transmetre seguretat i rigor, no baralles partidistes estèrils.
Estic segur que una gran majoria dels ciutadans de Cerdanyola també comparteixen aquesta necessitat de treball constructiu.
Potser, però, és el moment que la majoria trenqui el silenci, i que deixi de sentir-se,només, les veus dels ressentits i dels imprudents.
No puc entendre que em diguis que CiU no volia això, perquè entenc que no ho vulguis reconeixer però el trencament no va ser culpa del Toni sinó de la Consol.
Que els socialistes tornin a tenir l'alcaldia ha estat gràcies a vosaltres i a tu en particular ja que tu vas votar SÍ.
Ara us trobeu desconcertats i ho entenc, veieu que les eleccions estan relativament properes i que la Consol està animadisima personalment i destruïda a la ciutat. I que estigui animadisima és un problema ja que ara voldrà tornar a presentar-se i CiU passarà a estar a les últimes amb 1 o 2 regidors.
Alfons, crec que ets un polític vàlid i ets una persona que sap gestionar, però no entenc ara aquests grans escrits tant victimisme, perquè et recordo que gràcies a TU el PSC torna a tenir l'alcaldia. Gràcies a TU tot l'esforç per fer un projecte de ciutat ha quedat en mans del PSC. Etc...
Això és el que et volia dir.
Hola Pol,
Resto verdaderament impressionat i altrament al.lucinat, no com tu per l’article de l’Alfons, sinó més aviat per la teva resposta.
No entraré en els esdeveniments del passat que et serveixen una vegada més de fil conductor dels teus arguments, ja que aquests ja han estat suficientment explicats. Sincerament, crec que podríem estar 10 anys desgranant els motius dels fets ocorreguts pero mai arribaries a entendre’ls, no perquè cregui que no hi estàs capacitat, sinó perquè senzillament ni vols ni t’interessa entendre’ls.
Al que anava, no comprenc com al.lucines amb l’article de l’Alfons on només expressa un estat d’ànim fruït dels diferents enfrontaments, declaracions i escenificacions públiques en les quals sembla que s’han instal.lat els polítics locals. La seva reflexió estic segur que es compartida, i com a menys entesa, per gran part de la ciutadania, i com més ativiem el foc més desahafecció i abstensció s’originarà envers la política local.
En el context de crisi econòmica que ens trobem és del tot necessari potenciar les polítiques socials, ajudar als més desfavorits, integrar els immigrants a la societat catalana, caminar conjuntament amb els empresaris locals per tal de crear llocs de treball, col.laborar amb el comerç de la ciutat, tirar endavant inversions projectades a la ciutat i que fins fa poc hi estaveu d’acord, … Del que estic segur és que no és el temps del "mal rotllo" i la desunió, del pessimisme i la destrucció sistemàtica.
Estic convençut que podríem estar 10 anys més raonant-te la incomoditat que expressa l’Alfons pero el resultat seria el mateix que els anteriors 10 anys que t’he comentat que estaríem intentant fer-te entendre que la situació política derivada a Cerdanyola ve sobretot provocada per la irresponsabilitat política de l’antic Alcalde i el seu grup municipal. Irresponsabilitat que es contraposa amb la responsabilitat i vàlua política demostrada per l’Alfons a l’hora d’avantpossar els interessos de Cerdanyola als merament partidistes, que per cert molts de vosaltres hi esteu abonats.
Pol, només he llegit un parell de cartes teves a la premsa local, i la veritat que el seu contingut es mou entre la mala educació i el mal gust, quedant molt lluny d’una persona que persegueix l’interès general enfront la pura estratègia egoïsta i partidista.
La diferència entre l’article de l’Alfons i la teva resposta és que mentre l’Alfons escriu per superar l’etapa de confrontació desde una enorme estima a Catalunya i Cerdanyola per sobre de les posicions polítiques que pugui representar i defensar, crec que tu et quedes ofegat per una ideologia caduca i unes sigles ressentides que no deixen expressar-te d’una manera positiva i constructiva.
Finalment, ja que esmentes les properes eleccions, deixem dir-te que abans de les eleccions municipals venen les del Parlament de Catalunya, on el poble català us col.locarà de nou al lloc on mai teníeu que haver sortit, més encara vistes les "còmiques" trajectories de les conselleries que el Govern es va veure forçat a confiar-vos.
Armand Riba
Justament perque estem en democràcia tothom pot opinar el que vulguisi ho fa educadament i de forma civilitzada, i per cert...jo si que penso que el postcomunisme i l'ecologisme de saló estan caducats, tot i que a algunes i a algunes els permetin continuar mantenint els seus càrrecs sense prendre cap risc real ni intentar fer cap canvi real en el sistema no fos cas que es quedessin sense feina.
David, quan em refereixo a una “ideologia caduca” la meva intenció no és desqualificar a ningú, i si així ha estat et demano disculpes a tu i a qui s’hagi sentit agreujat. Amb l’expressió “ideoligia caduca” volia expressar el convenciment que moltes de les polítiques que defensa ICV (i que consti que em refereixo a la política nacional, ja que en l’àmbit municipal les grans polítiques i ideologies es barregen i s’interelacionen amb les múltiples sensibilitats existents a cada municipi), representen posicions que han perdut força i validesa. La evolució dels pensaments polítics a Espanya i Catalunya és un tema molt interessant i a la vegada complicat, però potser un article d’en Xavier Sala i Martín publicat l’any 2008 a La Vanguardia, on argumentava per què no votaria a ICV, pot reflexar el que vull dir quan qualifico una ideologia de caduca:
La Vanguardia, 03-02-2008
“La verdad por delante: ICV nunca me ha gustado. Pienso que es un partido repleto de soldados derrotados del marxismo con antifaz ecologista, dispuestos a seguir luchando contra un sistema económico que ha logrado que miles de millones de ciudadanos de todo el planeta hayan escapado de la pobreza. Un sistema que, para ellos, representa una dolorosa derrota intelectual difícil de olvidar.
Una de sus armas actuales es la peculiar utilización de las palabras “nueva cultura”. Hablan de nueva cultura del agua, nueva cultura de la vivienda, nueva cultura de la energía, nueva cultura de paz, nueva cultura de residuos y de infinidad de nuevas culturas más. ¿Por qué quieren culturas nuevas? Pues porque piensan que los ciudadanos somos malos, egoístas o ignorantes y tomamos decisiones equivocadas. Ellos, que son buenos, generosos y sabios, están ahí para protegernos de nuestros propios errores y la manera de hacerlo es darnos una “nueva cultura”: cuando no les gusta que gastemos agua, nos dicen que necesitamos una nueva cultura del agua; cuando no les gusta que cojamos el coche, quieren que cambiemos a una nueva cultura del transporte.
Todo esto sería una anécdota grotesca sino fuera porque, cuando llegan al poder, las nuevas culturas acaban siendo implementadas con regulaciones, prohibiciones, multas, límites de velocidad, coerciones, cánones, impuestos, sanciones y castigos.
El disfraz verde queda muy moderno, pero la nomenklatura que se esconde debajo, sigue representado una amenaza para nuestra libertad.”
Xavier Sala i Martín
Espero que ara quedi més clar el significat de qualificar una ideologia de caduca. Argumentar-ho amb reflexions i dades és tan democràtic com no qualificar-la, tan democràtic és estar-ne a favor com en contra, com passar-hi directament. Estaràs amb mi que la ideologia feixista és caduca, irracional i del tot denunciable, i que la qualifiqui d’aquesta manera, vol dir que jo no em pugui aplicar el concepte de democràcia ??? Obro parèntesi: Amb això no estic fent cap paral.lelisme entre el feixisme i ICV, vull deixar-ho clar per evitar que ningú malintencionadament caigui en aquest error. Tanco parèntesi.
En referència a qui pot i qui no pot governar la Generalitat de Catalunya, evidentment que qualsevol formació política hi té dret i fins i tot m’atreveria a dir que totes les posicions democràtiques hi tenen l’obligació d’estar-hi representades i governar en algun moment, incloent-hi ICV. D’això va l’alternança democràtica. En aquest cas, simplement volia expressar el meu punt de vista personal (que no ha de ser l’únic i/o l’encertat) que una vegada analitzat el vagatge de les conselleries que controla ICV, ja ha arribat l’hora de jubilar-los abans que no sigui gaire tard i ells ens jubilin a nosaltres (als catalans, a Catalunya!). Seria llarg, però podríem parlar dels vaixells de la sequera, les pallisses de Les Corts, la gestió de l’incendi de l’Horta de Sant Joan, la repressió policial contra estudiants i periodistes, la utilització de punxons il.legals, la velocitat limitada, els informes “fantasma” encarregats a amics i professionals afins, els arbres ecològics de nadal, etc…
Per altra banda, quan parles del “cortijo” dels socialistes a Cerdanyola, trobo que és una descripció genial aplicable al que el tripartit a convertit la Generalitat: els barons socialistes des del seu “cortijo” del Llobregat estan eliminant i arraconant les sensibilitats més catalanistes del seu propi partit; endollament de càrrecs públics de germans i altres familiars (germans Carod-Rovira, germans Nadal, dones de José Montilla i José Zaragoza); excursions familiars amb helicòpter oficial de la Generalitat; compres a les boutiques més exclusives del Passeig de Gràcia amb cotxe oficial; etc…
Per anar acabant i no saturar a la parròquia, pel que fa a les “idees excloents” encara ric. Si anem a la realitat veurem que el tripartit porta 6 anys EXCLOENT de l’àmbit públic (Generalitat, consells comarcals, diputacions i ajuntaments) tot el que porti l’emprenta de CiU. El poder de CiU s’ha quedat reduït a alguns ajuntaments mitjants, i tot no és fruït de la casualitat sinó d’una estratègia excloent del tripartit. Jo crec que aquesta estrategia no és bona per Catalunya però la considero democràtica, de la mateixa manera que és democràtic que jo pensi que ICV no és un partit de govern de país, sinó que és un partit ideal per estar a l’oposició i darrera les pancartes.
Des de petit em van ensenyar que cadascú és responsable dels seus actes, encara que sigui Alcalde i es digui Morral. Jo crec que el que haurieu de fer els socialistes i vosaltres es deixar de barallar-vos i ajudar a fer una Cerdanyola millor, segurament tots plegats ho agrairïem. Ànim que no ha estat res!
Aquest és un escrit d´algú que pensa, i ho ha dit des del primer dia, que Toni Morral es va equivocar cessant a la Consol, però que cada dia té més clar que va ser una dessició irresponsable, però subtilment calculada i amb un resultat final desitjat.
I saps què, Pol?, doncs que no és tan important qui és avui l´alcalde, sino els objectius i el rigor amb que es treballa, i finalment poder veure realitzats els propòsits positius.
Aquests darrers 6 anys han (hem) tingut molts encerts que no hem de menystenir, però també (sobretot els dos darrers anys) s´han comès molts errors, que si podem, corregirem per anar millor. Però això és política positiva, i el que jo denuncio al meu text és el partidisme estèril i agre en que alguns volen instal.lar la política local. El doble discurs. Criticar des de l´oposició el mateix que es feia des del govern. Primar l´odi a l´adversari a l´inetrès col.lectiu i el futur de Cerdanyola.
Aquesta política en negatiu no és la meva. Em sembla que tampoc la que vol la ciutadania.
L'Alfons és dels millors per no dir el millor polític que hi ha actualment a Cerdanyola.