Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27. Dilluns, 22 de febrer del 2010. El Panteó del Soldat es va construir el 1940 i acumula desenes d'imatges franquistes. L'Ajuntament ha demanat a Defensa retirar els símbols però no ha obtingut resposta
Foto:FRANCESC MELCION. L'àguila i l'escut franquista presideixen aquest panteó del cementiri de Sant Andreu de Palomar
El ministeri de Defensa, que és el propietari de l'obra i l'encarregat de treure la iconografia ultra amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, encara no ha fet cap gest. Fonts del consistori han assegurat que des del departament de Presidència s'ha enviat una sol·licitud a Madrid perquè es treguin els símbols franquistes que hi ha al Panteó.
El ministeri de Defensa que encapçala Carme Chacón va donar ordres el novembre passat de començar a treure els escuts que hi ha ben visibles als edificis militars de la caserna del Bruc, del palau de la Capitania General i del Govern Militar (ja hi ha les bastides instal·lades per retirar els elements de l'època franquista dels escuts i canviar-los per simbologia constitucional). Però tot just s'han pres mides, i el següent pas serà fer-ne la substitució, i el procés durarà uns quants mesos. I encara està en fase d'estudi la retirada de l'escultura de la Victòria a l'Eixample i el monument del Grupo a Nou Barris.
L'Ajuntament de Barcelona, en compliment de la llei de la memòria històrica del 2007, que obliga a "les administracions públiques, en exercici de les seves competències" a retirar els símbols de la Guerra Civil i del franquisme, ja ha tret els símbols ultres que hi havia als edificis de titularitat municipal, carrers, places, parcs i jardins. En canvi, la llei deixa clar que els símbols d'extrema dreta que "estiguin situats en edificis de titularitat d'altres administracions -com és el cas del Panteó del Soldat- seran aquestes [l'Estat] les responsables d'executar-ho" i si no ho fan se'ls "podrà retirar les subvencions i ajudes públiques".
El debat per a la retirada dels símbols franquistes del Panteó del Soldat fa anys que és damunt de la taula. De fet, ERC ha perseguit amb insistència aquest assumpte. El 2001 els republicans al districte de Nou Barris, on està situat el cementiri de Sant Andreu, van presentar a través del seu diputat a Madrid, Joan Puigcercós, una proposició no de llei perquè el ministeri de Defensa tragués els elements dictatorials del Panteó. No hi va haver sort i el 2005 ho va tornar a intentar el diputat Joan Tardà, que al final va retirar la petició perquè el grup socialista va proposar esperar a l'aprovació de la llei de la memòria històrica, perquè inclouria mesures com aquesta.
El febrer del 2008 ERC va recuperar l'assumpte al ple del districte de Nou Barris presentant una proposició sobre la supressió de determinats símbols feixistes existents al cementiri de Sant Andreu, concretament al Panteó del Soldat. El grup municipal del PSC hi va votar en contra perquè no estava d'acord en com s'havia formulat la proposició, malgrat insistir que la formació estava a favor de la retirada dels símbols.
Des de llavors, el districte de Nou Barris, governat pel PSC, "no ha fet cap més pas per retirar la iconografia franquista del monument", ha explicat Eduard Ràmia, conseller municipal de CiU, i amb aquest escenari ERC preveu entrar per tercera vegada una proposició no de llei a la comissió de defensa perquè d'una vegada per totes alcin el vol les àguiles que hi ha al panteó.
Encara no s'ha tractat amb el mateix grau d'intensitat la simbologia feixista existent a casernes de la Guàrdia Civil.
A Palma(ciutat on visc)van fent-se passes en la retirada de vestigis de la dictadura arreu de la ciutat.
Tot i així es fa a ritme desigual segons quina sigui l'Administració encarregada de fer- ho.
Caldria incloure-hi mesures més generals les quals permetessin agilitzar-ne el procés. Aquesta llei (anomenada de Memòria Històrica) peca de fluixa. No hi contempla sense reserves mentals ni ambiguïtats tot un seguit de qüestions d'interès com ara són :
anul.lar sentències judicials emeses arbitràriament per tribunals militars contra persones i entitats polítiques culturals i associatives reconegudes de caire inequívocament democràtic. El cas més flagrant el tenim en la no derogació de la sentència judicial contra Lluís Companys ni tampoc del seu procés.
L'Estat Espanyol no s'ha retractat per tanta inoperància i impunitat consentida en Democràcia.
Hem de deixar d'èsser una Democràcia vigilada i passar a primera divisió.
Trenquem les cadenes definitivament amb el franquisme.
És una necessitat prioritària si el que volem és avançar en llibertat.