En JC està trist. No hi ha manera que E li faci cas. Tem perdre-la. Ha de fer alguna cosa i decideix recórrer al vell truc.El dia 23, E. passa per un sòrdid i solitari carreró, fa una nit freda, fosca i boirósa....
Sobtadament apareixen dos energúmens i l'ataquen, van armats i tenen un aspecte realment sinistre. De cop, per art de màgia, apareix JC, els hi fort quatre crits i un parell d'empentes. Hi ha uns moments de cops i confusió i els pinxos marxen amb la cua entre cames. E cau rendida d'amor als peus de JC. Ja mai més caldrà patir, l'ha salvada i ella li agraïrà amb amor etern.
L'endemà JC es troba en un bar amb els dos assaltants de la nit abans, els hi dona els diners acordats i es disculpa per si algun dels cops simulats havia esdevingut real.
De les belles històries d'amor, hom en fa cançons:
Al romanç Pretèrit imperfet, Miquel Pujadó rememora els fets amb aquesta estrofa:
I un vint-i tres de febrer
van sacralitzar a cops de tricorni
allò que qui es feia l'orni
encara es mirava amb ull sorneguer.
Qui diu que aquell cop d'estat
fracassà és un ruc o bé un miserable.
De fet va assolir, impecable,
l'objectiu pel qual va ser programat.
L'endemà JC es troba en un bar amb els dos assaltants de la nit abans, els hi dona els diners acordats i es disculpa per si algun dels cops simulats havia esdevingut real.
De les belles històries d'amor, hom en fa cançons:
Al romanç Pretèrit imperfet, Miquel Pujadó rememora els fets amb aquesta estrofa:
I un vint-i tres de febrer
van sacralitzar a cops de tricorni
allò que qui es feia l'orni
encara es mirava amb ull sorneguer.
Qui diu que aquell cop d'estat
fracassà és un ruc o bé un miserable.
De fet va assolir, impecable,
l'objectiu pel qual va ser programat.
