moisesmarti |
dilluns, 22 de febrer de 2010 | 23:18h
Com
a commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu, em ve al
cap aquest famós fragment, més actual i real que mai, la nostra
dissortada història sembla un bucle, com en aquella obra del
cinema anomenada, atrapat en el temps:
El que no hens podem permetre ni ara ni mai, es que gent com tu, agafi al peu de la lletra el que diu el poeta.
Ciutadà la lluita continua. I els unionistes claudicants amb Espanya, ho saben. Refermem.nos amb els nostres ideals i compromís de llibertat i plena sobirania per el nostre poble.
Oferim.li als MADI i ZARAGOZA una nit electoral llarga i dura..!!
Fa uns dies vaig trobar uns escrits del meu avi. Era l'època de Lerroux, cap a les primeres dècades del segle XX. Escrivia que estava cansat del menyspreu i l'escanyament econòmic que feia Espanya a Catalunya. I que els partits polítics no feien res per arreglar-ho. La Lliga (seria una mica els CiU d'ara) jugava al sò de Madrid i llepava el cul als espanyolets. Et sona això de llepar el cul a Madrid?
A CiU (la Lliga) li marca l'agenda el Sr Isidre Fainé, i tots els quadros de comandament que estan en "espectativa de destinació", a principis del segle passat la burgesia catalana li marcava l'agenda a la Lliga. Els partits polítics no poden sobreviure sense "l'oxigen" que els dóna el poder, preguntem-li sinó al Sr Millet, que hi pintava en totes aquestes "intervencions"
Ciutadà la lluita continua. I els unionistes claudicants amb Espanya, ho saben. Refermem.nos amb els nostres ideals i compromís de llibertat i plena sobirania per el nostre poble.
Oferim.li als MADI i ZARAGOZA una nit electoral llarga i dura..!!
Els partits polítics no poden sobreviure sense "l'oxigen" que els dóna el poder, preguntem-li sinó al Sr Millet, que hi pintava en totes aquestes "intervencions"