Les raons de l’èxit
JOSÉ RAMÓN
GINER 15/02/2010
Dins
de la línea de baixa intensitat que caracteritza l’actual moment de la política
valenciana, es produeix, de tant en tant, algun fet rellevant que convé
destacar. Un d’aquests fet és, al meu entendre, la publicació del llibre De
l'èxit a la crisi, que ha escrit el professor Manuel Alcaraz. De
l'èxit a la crisi. Pamflet sobre política valenciana, com el titula el seu
autor, és un llibre oportú, molt meditat, d’un caràcter –fins a cert punt- pràctic.
Dic pràctic perquè està escrit amb innegable voluntat d’incidir sobre la realitat
per a transformar-la. Malgrat haver abandonat fa temps la política parlamentària,
Alcaraz no ha renunciat mai a intervenir en la vida pública ja que pensa que,
com a ciutadà, és eixa la seua obligació.
La notícia en altres
webs
De
l'èxit a la crisi pretén
explicar les causes que han portat a la dreta a governar la Comunitat
Valenciana (que diuen ells) durant els
últims quinze anys. ¿Per què una societat tradicionalment considerada progressista
passa a conservadora en un període breu? Les causes d’un fenomen d’aquesta mena
sempre són complexes i no és fàcil distingir-les a primera vista. Per a fer-ho,
cal observar la realitat amb detall i extraure les conseqüències corresponents,
una activitat sempre subjectiva, malgrat el que diguen els científics socials.
Front a les solucions simples que solem utilitzar a l’hora de respondre a la
pregunta: què està passant ací?, Alcaraz fracciona el fenomen i busca la
relació entre les parts per a extraure una visió global. Al seu judici,
"el fet de no establir línees que permeten comprendre la totalitat del comportament
del PP és una de les raons que impedeix que la esquerra estiga a l’altura de les
circumstàncies".
A grans trets, la tesi central del llibre
és que, davant el fenomen de la globalització, la dreta ha trobat les respostes
adequades per a satisfer a la societat valenciana. L’esquerra -afirma Alcaraz-
no se n’ha adonat del que succeïa i, per això, ha estat incapaç d’oferir cap
alternativa. La tesi pot resultar un poc forta per a les delicades oïdes dels
partits d’esquerra però, a la vista de succeït, sembla plausible. Si s’accepta,
ofereix un excel·lent punt de partida per al debat i la reflexió. Una altra
cosa és que els qui viuen immersos en la política es resistisquen a acceptar uns
arguments que no convenen a les seues posicions.
Alcaraz creu que el triomf del Partit
Popular es deu a la seua capacitat per a desenvolupar un model econòmic recognoscible
pels ciutadans. Aquest model -construcció, turisme i grans actes públics- ha estat
el dominant durant els anys passats. Ara bé, l’economia per si mateixa no haguera
donat al Partit Popular la formidable base social que hui té de no haver-la
acompanyat amb un important imaginari simbòlic. El gran mèrit del PP és haver aconseguit
que arrele en la societat valenciana la idea de que la Comunitat Valenciana (torna-li) és una regió (sic) moderna, pròspera, i envejada,
gràcies a la seua política. No importa que alguns considerem eixa política
elemental i falsa; el que importa és el seu èxit. I aquest és indiscutible.
A
l’hora de valorar la incidència De l'èxit a la crisi, caldria
afegir dos detalls per completar el mapa: que el llibre haja estat publicat per
una editorial universitària, i que es presente escrit en llengua valenciana. No
són qüestions menors si el que pretenem és entendre la nostra societat.
