blocjaumei |
divendres, 17 de febrer de 2006 | 01:06h
Em va sorprendre, la setmana passada, el titular de portada del diari El Inmundo: «Queman en Irak la bandera española mientras crece la violencia antieuropea». Sense entrar a considerar si és insultant que cremen tal o qual drap... perdó; bandera (això ha sigut per influència de l'occità drapèu), allò gros de la qüestió és que el subtítol afegia una cosa de l'estil de «también murieron ocho personas». Com si les huit primeres víctimes valgueren menys que un tros de tela simbòlica, encara que siguen els colors del teu país! És fort això, o no és fort? O seré jo, que sóc un apàtrida i un separatiste que li dóna igual que cremen la bandera i, en canvi, patix per huit moros -amb perdó- que no coneixia ni sa mare?
Seria la meua reacció inconscientment pareguda a la dels redactors d'El Inmundo si jo fóra suecà de naixement -i no d'adopció-, en vore com cremen la bandera del meu poble? Com diuen a Sueca, «'i colló!» La meua opinió pel que fa a la provocació de les caricatures és la mateixa que la que tinc sobre Lo Cartanyà: si la broma fóra interna (cosa totalment impensable), bé, però riure's des de fora no fa gràcia. A ningú li agrada que li diguen les veritats.
Seria la meua reacció inconscientment pareguda a la dels redactors d'El Inmundo si jo fóra suecà de naixement -i no d'adopció-, en vore com cremen la bandera del meu poble? Com diuen a Sueca, «'i colló!» La meua opinió pel que fa a la provocació de les caricatures és la mateixa que la que tinc sobre Lo Cartanyà: si la broma fóra interna (cosa totalment impensable), bé, però riure's des de fora no fa gràcia. A ningú li agrada que li diguen les veritats.
