En vint-i-cinc anys, la vida ens ha canviat molt. Des de la irrupció d'Internet hem entrat en una espiral tecnològica impensable. I només són vint-i-cinc anys! Per als nostres avis i besavis això no era res, però nosaltres hi pensem i ens adonem que han passat massa coses, massa canvis. És possible avui un altre Salvador Espriu amb la vida que portem tots plegats? És possible en aquestes societats en què les humanitats ja no tenen el pes que tenien? No ho sé pas. Potser no és aquest el plantejament. Potser és, senzillament, que la nostra manera de ser al món avui és ser .cat. I això passa, en un 22 de febrer de 2010, per fer Salvador Espriu també .cat. Si no em falla la intuïció, la iniciativa de Roser Caño comença prou forta a la xarxa perquè al final del dia puguem parlar d'èxit rotund.
En literatura es diu que tot allò que no és tradició és plagi. L'obra d'Espriu està escrita i publicada. I ben editada. L'edició crítica de la seva obra és una d'aquelles peces bibliogràfiques que sempre m'ha admirat. I la tradició? Què fem amb la tradició? Després de llegir Espriu, què podem fer? El podem actualitzar? El podem rellegir? El podem portar al 2010 i que continuï viu? També hem perdut recentment Ricard Salvat, però encara tenim dramaturgs, poetes, assagistes i músics amb bon criteri i respecte per Espriu que en fan revifar l'obra.
Però potser ens mancava una cosa: fer passar Espriu pel 2.0, fer d'Espriu el poeta català 2.0. Avui tenim una ocasió immillorable per fer-ho. Apunts, vídeos, piulades, xarxes socials, etc. A la xarxa, les possibilitats de fer que Espriu arribi al món sencer -i darrere seu, el país tot ell- són moltes més que no pas quan ell va morir.
Com a anècdota, he fet una captura de pantalla de la recerca del nom del poeta al servei TweetVolume. Partim dels 183 resultats a la mitjanit, al punt d'iniciar la campanya. Ara digueu: "Escamparem tots junts i pertot arreu la paraula del poeta"
Però potser ens mancava una cosa: fer passar Espriu pel 2.0, fer d'Espriu el poeta català 2.0. Avui tenim una ocasió immillorable per fer-ho. Apunts, vídeos, piulades, xarxes socials, etc. A la xarxa, les possibilitats de fer que Espriu arribi al món sencer -i darrere seu, el país tot ell- són moltes més que no pas quan ell va morir.
Com a anècdota, he fet una captura de pantalla de la recerca del nom del poeta al servei TweetVolume. Partim dels 183 resultats a la mitjanit, al punt d'iniciar la campanya. Ara digueu: "Escamparem tots junts i pertot arreu la paraula del poeta"
Avisem fermament i amablement els catalans que es passen al castellà.
Hem de reconquerir la XARXA DEL CARRER.
Els mestres hem d'acostumar els nens a jugar en català proposant-los jocs en català i jugant amb ells. Sé que nosaltres també necessitem temps d'esbarjo, però hi podem dedicar dos dies a la setmana per amor a la llengua.
Millor seria tenir un estat propi al darrera, però com diu el Guardiola hem de jugar prescindint dels àrbitres.
Nomes hem de parlar catala, no hem de fer res mes:
PARLAR, PARLAR i PARLAR.
Perd´´o, el problema dels accents persisteix.
Avui reviu Espriu a la Xarxa. El que costarà més és mantenir-hi la flama.
A veure com acaba