Fa
temps que vaig tenir ocasió de passar un cap de setmana a Tortosa. Em va
agradar la seva característica de ciutat fluvial, el barri vell ple de
passadissos i carrers entremaliats, l’estranya catedral de difícil accés. També
una teteria que hi ha al carrer Cervantes i serveixen un exquisit te de coco
que no és fàcil de trobar.
Però
quan visito ciutats que conec poc, sobretot, intento trobar les llibreries més
representatives. Potser per tenir una mica més d’informació sobre on viuen els
llibres que escrius en aquest món cada cop més ràpid, més desproveït de memòria.
En una d’aquestes recerques vaig descobrir l’antiga llibreria Viladrich. Era una barreja estranya,
com sovint han de ser-ho les llibreries de ciutats petites per sobreviure. Els
llibres acompanyats d'estris de papereria, amb diaris, amb rotuladors i bolígrafs...
La
calidesa dels seus propietaris compensava, però, que no fos una llibreria
dedicada íntegrament a la venda d’aquests volums plens d’històries, que tant
necessitem els que vivim pendents dels llibres.
De
fa uns anys que la Viladrich ha canviat de manera notable. El fet d’afegir un
local proper a l’anterior espai els ha permès configurar una sala agradable on
els lectors i lectores poden remenar entre les novetats i el fons de la
llibreria a la recerca d’aquell exemplar únic que els està esperant.
Va
ser en aquest local que el darrer divendres vaig presentar la meva novel·la El
somni de Tàrraco. La presència d’amics com Jesús M. Tibau –qui fa poc ha publicat el seu darrer llibre de
contes: Una sortida digna (Cossetània)-,
del sempre entranyable Gerard Vergés
–un mestre de la prosa catalana moderna, de qui he tingut el plaer de publicar
i prologar el seu llibre Alfabet per
adults (Perifèric Ed.)- o la grata presència d’Esteban Martín –La clau Gaudí
(escrita amb Andreu Carranza) o El
pintor d’ombres (Plaza & Janés)- a qui no coneixia personalment, han
convertit l’acte en una d’aquelles fites que no s’obliden.
La
veu de la Coia Valls, presentant la
novel·la i recitant alguns passatges, han acabat de convertir la nit en un d’aquells
instants que et recorden altres plaers intrínsecs a l’escriptura: l’amistat, la
conversa, el goig d’acostar-te als lectors i lectores. Al capdavall, sempre m’agrada
dir que un llibre no existeix si algú no obre les seves pàgines i decideix
llegir-lo.
X. R. Trigo
___________________________
A les fotografies: Esteban Martín,
Rosa, de la Viladrich, el que subscriu, Coia Valls, Gerard Vergés i Josep Ma.
Tibau, qui va disposar la seva càmera per fer possible aquesta imatge. També amb la Rosa davant el seu preciós escriptori antic.
