Enguany ha fet 30 anys des que naixia la primera i principal organització independentista amb voluntat d’adaptar-se, críticament, al nou escenari polític creat amb la restauració democràtica a l’estat espanyol i la recuperació de l’autogovern de Catalunya (...)
Un altre sector de l’independentisme, l’anomenada esquerra d’alliberament o independentisme combatiu –PSAN, MDT, Terra Lliure...-, se’n desmarcà i condemnà, enèrgicament, aquesta tàctica i s’hi confrontà amb duresa, i fent servir vies polítiques i militars, al nou règim democràtic i autonòmic i a la transició que el féu possible.
Un llibret, editat per la Fundació Josep Irla, editat quan es commemorà el vint-i-cinc aniversari en parla de la gènesi, la trajectòria, i el final del projecte representat per Nacionalistes d’Esquerra-Nd’E.
El treball, merament divulgatiu i sense més pretensió que aplegar-ne uns apunts que n’aportin dades i trets principals de la trajectòria i el balanç posterior, comença amb una sòlida i documentació introducció, que crec que hi toca prou, i que n’ocupa una trentena de planes, a càrrec de l’historiador Francesc Poblet.
A continuació segueixen tot de breus entrevistes, d’interès variable, amb protagonistes d’aquell projecte polític com ara, i entre d’altres de: Jordi Altarriba, Joan Armet, Jordi Carbonell, Francesc Codina, Ernest Benach, Josep Maria Espinàs, Josep Ferrer, Josep Huguet, Lluís Llach, Jaume Oliveras, Magda Oranich...
I conclou amb un annex de llistes electorals.
Nacionalistes d’Esquerra va néixer l’any
A hores d’ara, se’n reclamen, d’aquest llegat, formacions com Esquerra Republicana de Catalunya-ERC i Iniciativa per Catalunya Verds-ICV.
Aquí sota us en podeu descarregar, de franc, el llibre, de lectura, per cert, ben recomanable.
. Nacionalistes d’Esquerra 1979-1984. Diversos Autors. 91 pàgines. Fundació Josep Irla. Barcelona. 2004.
Fou una aportació interessant, no completada, llàstima, per treballs posteriors.
I en el camp del sobiranisme, sorprèn la poca reivindicació d'aquell patrimoni ideològic i polític que fou Nacionalistes d'Esquerra. Servidor, m'hi sento afí.
I el propi independentisme dit combatitiu, singularment les CUP, també haurien d'assumir-ho, ni que fos críticament.
Pere