De fet, patir una contractura cervical no deixa de ser - a part de dolorós i força incapacitant - un joc de rigideses i flexibilitats... (segueix)
Recordo la primera vegada que em vaig anar a fer un massatge, un quiromassatge, que la Montse - quines mans! - va exclamar " Déu, meu! però què hi deses en aquesta esquena?". Jo llavors encara no sabia - i vaig trigar molt a acceptar-ho - que en l'emmalaltir hi tenim molt a veure nosaltres mateixos: la gestió de les nostres pors i les nostres angúnies, els disgustos, les preocupacions, els nervis...(ara ja no es diu nervis, oi?,en lèxic actual deu ser l'estrès...?).
Sembla doncs que tenim capacitat de transformar - talment com aquelles màquines de la matemàtica moderna de la meva EGB- les tensions emocionals en dolències físiques, i encara que mai he estat seguidora al peu de la lletra de les teories de Louise L. hay -l'autora de Vostè pot sanar la seva vida-, que hi afegeix els esquemes mentals com a causa, i simplifica la relació causa efecte d'una forma extrema, he de dir que avui m'agradaria tenir a mà el seu llibre, (segurament oblidat dins les darreres caixes del trasllat, aquelles que potser no acabarem d'obrir mai...)
Perquè en el fons la seva teoria aporta un punt de llum suggerent, ni que sigui per provocar, i ara m'agradaria comprovar si, tal com sospito, relaciona la contractura cervical amb una mala gestió de l'equilibri entre flexibilitat i rigidesa aplicat als esquemes mentals. Perquè al cap i a la fi es tracta d'això: d'una part del cos que és i ha de ser corba i flexible, però que s'ha tornat recte i rígida. (I que potser s'hi ha tornat com a reacció a una musculatura massa feble...)
Aquest vespre la meva filla i un amic seu format en l'art del massatge, m'han regalat, per sorpresa, una reconfortant sessió a domicili. Sempre és el mateix: distensionar, relaxar, desfer nusos, obrir obturacions, estovar... En el meu cas la base teràpèutica exigeix tractament osteopàtic, però de moment, per alleugerir el dolor més val un massatge ben fet que no pas un relaxant muscular químic, atordidor. I com a preventiu de futir, el que cal precisament és...enfortir la musculatura per evitar contractures... quina aparent contradicció!
Ja meditaré sobre aquest fil analític, aplicat als meus esquemes mentals, però de moment em quedo amb una metàfora simple i directa, a l'estil de l'autora abans citada: aplicar rigidesa on cal ser flexible és molt dolorós i perjudicial. I, aquesta altra: per poder ser flexible, cal sustentar-se en una base sòlida... La feblesa impedeix la flexibilitat i afavoreix la rigidesa (ho deixo aquí, la cadena metafòrica dóna per molt!)
Sembla doncs que tenim capacitat de transformar - talment com aquelles màquines de la matemàtica moderna de la meva EGB- les tensions emocionals en dolències físiques, i encara que mai he estat seguidora al peu de la lletra de les teories de Louise L. hay -l'autora de Vostè pot sanar la seva vida-, que hi afegeix els esquemes mentals com a causa, i simplifica la relació causa efecte d'una forma extrema, he de dir que avui m'agradaria tenir a mà el seu llibre, (segurament oblidat dins les darreres caixes del trasllat, aquelles que potser no acabarem d'obrir mai...)
Perquè en el fons la seva teoria aporta un punt de llum suggerent, ni que sigui per provocar, i ara m'agradaria comprovar si, tal com sospito, relaciona la contractura cervical amb una mala gestió de l'equilibri entre flexibilitat i rigidesa aplicat als esquemes mentals. Perquè al cap i a la fi es tracta d'això: d'una part del cos que és i ha de ser corba i flexible, però que s'ha tornat recte i rígida. (I que potser s'hi ha tornat com a reacció a una musculatura massa feble...)
Aquest vespre la meva filla i un amic seu format en l'art del massatge, m'han regalat, per sorpresa, una reconfortant sessió a domicili. Sempre és el mateix: distensionar, relaxar, desfer nusos, obrir obturacions, estovar... En el meu cas la base teràpèutica exigeix tractament osteopàtic, però de moment, per alleugerir el dolor més val un massatge ben fet que no pas un relaxant muscular químic, atordidor. I com a preventiu de futir, el que cal precisament és...enfortir la musculatura per evitar contractures... quina aparent contradicció!
Ja meditaré sobre aquest fil analític, aplicat als meus esquemes mentals, però de moment em quedo amb una metàfora simple i directa, a l'estil de l'autora abans citada: aplicar rigidesa on cal ser flexible és molt dolorós i perjudicial. I, aquesta altra: per poder ser flexible, cal sustentar-se en una base sòlida... La feblesa impedeix la flexibilitat i afavoreix la rigidesa (ho deixo aquí, la cadena metafòrica dóna per molt!)
I el cas contrari d'aplicar flexibilitat on cal rigidesa -i per això molt altres apliquen i han aplicat rigidesa-, no és només dolorós i perjudicial, a més a més és mortal de necessitat.
Si la carcassa d'un cotxe fos flexible havent de ser rígida la mortalitat per accidents de trànsit seria descomunal, no cal dir-ho.