L’espècie humana és una colla d’animals racionals de “cuidado”. Un servidor, que ja té allò que en diuen els moderns una edat, cada dia que passa em quedo més estabornit del grau de candidesa d’alguns congèneres.
Mira que estem avisats; mira que, quan anem a comprar qualsevulla menja, mirem i remirem tot el que hi ha escrit a l’envàs: que si la data de caducitat, que si la composició, que si les calories, que si els transgènics; en fi, ens ho llegim tot del dret i del revés. Encara que, de vegades, tinc la sensació que a molts els passa el mateix que em passa a mi quan tinc avaria al cotxe: aixeco la tapa del capó i no hi entenc res de res.
Així doncs, amb aquests antecedents, no puc entendre com hi ha gent que es jugui la cartera, i moltes vegades la vida, comprant algunes medicines per Internet. He fet la prova, i al cercador Google, quan li demanes que et mostri venda de medicines, hi apareixen 822.000 entrades. Totalment inconcebible.
Com és possible aquest nivell de candidesa, gairebé podríem dir d’estupidesa? I, el bo de cas, és que moltes vegades els engalipats són persones que, com un servidor, també tenen una edat.
I el més patètic de tot plegat és que, moltes vegades, tot aquest enrenou té molt a veure amb la vergonya de parlar amb el metge de certes qüestions, gairebé com els antics acudits dels condons i els farmacèutics. No n’aprendrem mai.
