AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut, la tarlatana vella. I baixaré les graus amb vestit d’alegria que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
...
La nit em clava el seu ullal i el coll em sagna.
Sota les pedres l’escorpit balla que balla. La pluja, lenta, fa camí fins a la cambra.
L’escala fosca del fanatisme no té baranes.
Tinc els ulls de fusta. De tant en tant, un cuc hi plora.
Us contesto a tots dos aquí, i així no interromp el fill del debat que em sembla prou interessant, i us convido (aquí teniu uns "cafelillos" i unes pastetes per acompanyar la tertúlia, ah, i us he tret les millors cadires perquè us poseu còmodes) a que continueu debaten sobre el tema aquí a casa meva que també és la vostra i on l'okupació no només és benvinguda sinó desitjada i emparada per les meves lleis particulars de ca meua.
Dit això, i després de disculpar-me per no haver sortit abans a rebre-us com us mereixeu (he estat ben enfeinada i de viatges amunt i avall, disculpeu-me) només us faré un parell de comentaris (o més, que ja posats a repartir brou, no vindrà de quatre galledes.... ;-p)
Primer un aclariment, Jaume, on dius "Després de tot el terrorisme islàmic és un moviment fanàtic (l'escultura denunciava això segons la Belén) que ha matat molts més que els independentistes bascos" Deixa'm dir-te que "segons la Belén" l'escultura no vol dir això ni jo he fet ni vull fer aquesta extrapolació.
Primer, si ho dius perquè faig parar atenció en el canelobre, aquesta metralleta no l'atribueixo només al """terrorisme ismlàmic""" (nótense las triples comillas) ja que l'exercit i l'estat que oprimeix i massacra el poble palestí també en porta de metralletes o d'armes més "col·lectives" i contundents (com veus, no he dit que "els jueus" també en porten, perquè no en vull barrejar religió/ètnia amb Estat, que ens coneixem i conec les teves "respostes" ;-p)
Quan paro atenció sobre la metralleta em refereixo precisament a això, a que quan mesclem religió i política d'Estat, el fanatisme i la violència afloren incendiàries per tots (tots) els cantons, cremant com les flames del canelobre (accessori molt típic en qualsevol altar o cerimònia religiosa, especialment les cristianes i la jueva, si no tinc malentés pel que fa a aquesta última, d'això tu en saps més que jo)
D'altra banda, defineix-me """Terrorisme Islàmic""" ja que per a mi la Intifada és un moviment d'alliberament nacional on nens (utilitzats o no) lluïten enfrontant-se amb pedres amb un exercit ben armat que els mata sense contemplacions i sense cap judici, per haver comés l'únic "delícte" de defensar un territori propi on a més es veuen sotmesos a un setge feroç. I que quedi clar que més enllà de justificar qualsevol postura, el que faig només és denunciar una situació que em sembla demencial i que realment fa llàstima i horror. És clar que altres tipus d'actes i en altres contextos es poden considerar com "terrorisme" (però no només "l'islàmic" sinó també el terrorisme d'Estat).
Pel que fa a la comparació que fas amb ETA... Fas servir expressions que em grinyolen... Jo sóc independentista i recolço la independència de Catalunya, i així mateix la del País Basc, i moltes altres, però no he matat a ningú, ni ho faré. Vull dir que allò de: "que ha matat molts més que els independentistes bascos" doncs home, Jaume, no em sembla una generalització apropiada. L'independentisme basc és una ideologia compartida en major o menor mesura per molts -jo inclosa- i no tots maten gent. Que amb aquests arguments d'identificació ideològica, ja s'han "il·legalitzats" partits en aquest Estat que ens ha tocat viure-hi, i així anem.
Pel que fa a la resta de coses, l'anàlisi de la visió general que se'n té, dels jueus, i la seva comparació amb els catalans, em sembla acceptable. En certa mesura podria ser "històricament i en el transfons de tot plegat" mitjanament equiparable. No vull que es pensi ningú que sóc antisemita ni que tinc res en contra d'ells, ans al contrari. I com pots veure he volgut separar abans la religió de l'Estat d'Israel. I tampoc vull entrar aquí ara (perquè no tinc temps, però vosaltres ho podeu fer, que hi ha cafè i pastes per estona) a discutir sobre els orígens i la gènesi més o menys encertada o no de l'Estat d'Israel. Només dic que en aquest cas, potser el símil és a l'inrevés, ja que qui té tot l'aparat i l'exercit d'un Estat fort, no són pas els Palestins.
Vull dir que potser avui dia (en el passat sí, com a poble, no com a Estat, però avui ho dubto una mica) Israel i el seu Estat, avui no són els "pobrecitos" de la pel·lícula i la seva comparació amb els catalans queda una mica lluny si parlem en termes d'Estats (atès que els catalans no en teniu de propi).
Si ben és cert, que com a poble, se'ls ha tractat sempre com "apestats" i també és molt cert que han patit per això moltíssim i els crims que es van cometre contra ells en totes les èpoques no tenen nom (bueno, sí, genocidi) Perseguits i gairebé exterminats pel sol fet de ser-hi, d'existir com a poble, com a religió i cultura, i amanit tot (no ho oblidem tampoc) per interessos i enveges "econòmiques" històriques. La qual cosa fa encara més detestable que ara que tenen un Estat, aquest estat (no el poble jueu, oju!) faci el mateix.
Amic Selva, tens raó, però, que aquest poble, el jueu, és digne d'admirar pel seu sentit pràctic i en això se sembla molt a vosaltres, com a cultura, com a maneres de fer, etc. I que potser, deixant de banda la religió (encara que també és una part molt important el sentit espiritual tant per vosaltres com per a ells, més enllà de fanatismes i proselitismes) potser el seu camí us pugui ser modèlic, o no, només voldria que sigui quin sigui el vostre camí, tingueu prou seny com per fer-ho sense tornar-vos en botxins d'altres pobles (no dels seus Estats, sinó de la bona gent que els habita, que "haberla hayla") perquè si fos així, per desgràcia també seríeu els meus botxins...
Bé, i ara faig un descans, que ja n'hi he donat prou de brou (;-p ) pel moment però us convido a continuar la xerrada que això s'anima.
Salut! Pd. Em deixo molt per comentar, però ja ho faré més tard que la feina em crida.
Com sabeu, sóc la primera en dir-vos que, igual que els jueus, o qualsevol altre poble, us heu de treure el sentiment de culpa per la vostra existència; en això coincidim amic Jaume.
I hi coincidim quan dius: "Com que fem el que fem sempre sempre vilipendiats, menyspreats i odiats
val més que enlloc de justificar la nostra existència i demanar perdó
per existir tirem pel dret i lluitem pels nostres interessos. Ens
odiaran igual però almenys ja no ens cremaran en fogueres."
Però deixa'm dir-te que hi ha maneres i maneres de "lluitar" pels drets propis. I el "ojo por ojo" a més aplicat directament i indirectament a la població civil, mai és bo, a més que des-legitima tota lluita i reivindicació.
I també et diré que mai m'identificaré amb pobles aniquiladors (que no és el mateix que guanyadors) i superbs en esperit. No m'agrada la prepotència de cap poble. Per això lluito fins i tot amb la del meu (tan si la fan polítics com la gent de "a peu" ) i la seva política de supremacia peninsular.
D'això, a demanar perdó per existir, va un món. Efectivament, com diu l'amic Selva: us (ens) falta ser el poble escollit (per Deu) això dona molts punts i
justifica moltes coses que per el comú dels mortals no és justificable. Efectivament, les "uncions" divines com a justificació no són recomanables.
I ara un dubte, amic Selva, quan dius que "tal dia com demà (que era 23F) Franco va morir al llit" ha estat un lapsus o volies fer alguna extrapolació amb el cop d'Estat? Potser vols dir que la dictadura va acabar realment amb el "fracàs" del cop d'Estat? (Sí es així deixa'm dir-te que potser la dictadura -o els seus fills- encara no han mort, ni al llit, ni enlloc)
Pel que fa al sentiment de culpa, és un sentiment poderós que fa moure masses a mercè dels que les saben utilitzar en benefici propi. Però curiosament, els jueus que no "doctrinàriament" no en tenen, són els que més la practiquen pel que fa a això de "demanar perdó per existir". Efectivament, els altres branques n'abusen, però amb un sentit prou maquiavèlic i segons els interessa.
Bé, descanso una altra estona, que ja plego. Després més.
Salut. Ah, per cert, jo també -com en Jaume- vull provocar, coi! animèu-vos, que tinc ganes de polèmica!
borinotus |
diumenge, 21 de febrer de 2010 | 01:43h
Si és que és una escultura... Bé, els tres sacerdots de les tres religions abrahamiques (llevat de les branques hindus si és que realmenta Abraham i Brahma eren el mateix) posats un damunt de l'altre tot fent una escala per a arribar al cel. Cadascú en la seva postura de pregar i aquí cal consignar que el representant del tronc original prega dempeus mirant al cel (una relació "correcta" entre home i divinitat podriem dir) però les dues sectes que sorgiren posteriorment ho fan de forma més humiliant (de genolls un i tocant el terra amb el rostre l'altre) com si el fet d'adreçar-se a la divinitat impliqués la rebaixa de la humanitat. O potser una petició de perdó, cosa derivada de la tergiversació de llegendes antiquíssimes per a convertir-les en pamflets que reneguen de l'amor a la vida i inculquen el concepte de pecat original (la culpa per existir). De fet, que uns d'ells tinguin un instrument de tortura com a símbol ja és significatiu. Masoquisme se'n diu. Ja és ben curiós que dels tres els dos que s'humilien siguin els que practiquen el proselitisme, les ganes de convèncer la resta de la humanitat (de grat o per força) que si no creuen com ells ho passaran malament. Fanatisme, vaja. Els de la religió original a banda de pregar dempeus no en fan de proselitisme ni han fet fogueres per a cremar ningú ni coses d'aquestes. Més aviat al contrari. Per això potser la menurà te un fusell afegit (suposo que en allò més apropiat seria una hanukkiya però en fi): Parlar amb la divinitat està molt bé però a la vida real no es poden anar amb el lliri a la ma quan cauen òsties. Als jueus els va costar segles entendre aquest missatge: Com que fem el que fem sempre sempre vilipendiats, menyspreats i odiats val més que enlloc de justificar la nostra existència i demanar perdó per existir tirem pel dret i lluitem pels nostres interesos. Ens odiaran igual però almenys ja no ens cremaran en fogueres.
Els catalans (tan semblants en tantes coses als jueus) encara no hem aprés aquesta lliçó i encara demanem perdó per existir. I és il·lustratiu que posis un poema d'una gran poetessa però que va fer aquells lamentables versos que deia que s'alegrava d'haver nascut pobre, en nació envaïda i de genere discriminat perquè així s'ho podria rebel·lar. I en això estem encara. Amb metes de vol gallinaci i aspiracions miserables pel simple fet que mirar cap al cel i lluitar per fites més elevades (un cop superat la discriminació per gènere, ser responsables de la nostra independència, i fer que funcioni l'ascensor social) ens fa por i preferim el bàndols dels perdedors i els pobres d'esperit.
josepselva |
dilluns, 22 de febrer de 2010 | 12:23h
Fas una exposició que s'ha de llegir diversses vegades, i entenc que la teva admiració envers el poble jueu, et ve en part del seu sengtiut pràctic i el proposaries com a camí per nosaltres, catalans. Però ens falta ser el poble escollit (per Deu) això dona molts punts i justifica moltes coses que per el comú dels mortals no és justificable. Als anys setanta ere força popular anar a fer una estada als kibutz, tenia companys que ho havin fet i tornaven amb unes llargues barbes, ulleres rodones i un aire rabínic , però sempre els va faltar la unció divina i potser per aixó no varen tirar pel dret i Franco, tal dia com demà, va morir al llit. Tens raó en aixó del sentit de culpa, el judaïme no en te i l'islamisme i el cristianisme n'abusen, però quan els convé, en nom de Deu tiren pel dret, i utilitzen el "silenci de Deu" com a coartada. En aquesta escultura, i en la teva interpretació, no hi cabrien les religions orientals, el taoisme i el budisme, que parteixen d'altre premises i on Deu no hi juga un paper central. (ja veig que has trasl·ladat part del teu bloc a casa d'una amiga, si estás d'ocupa i ella et deixa,....)
borinotus |
dilluns, 22 de febrer de 2010 | 14:44h
Bé, coses diverses:
No faig d'ocupa. És que l'autora del blog em fot bronca si no li deixo comentaris. No vols brou? Dues galledes. ;-)
Barregem, volent-ho o no, coses diverses. Com ja vaig dir en algun post sobre el tema, els jueus són el poble elegit pel seu deu. Tal com antigament cada poble, ètnia o tribu tenia el seu propi deu. El fet que la seva religió fou manllevada, barrejada i pervertida per altres dóna lloc a molts equívocs. De fet, qualsevol persona ben informada sap que el sionisme no va nèixer per mandat diví sinó per a fugir de la judeofòbia i que els seus inspiradors no eren precisament gaire devots sinó seculars quan no directament socialistes. Els jueus devots no estaven d'acord en la creació de l'estat d'Israel. Quan va començar tot això (al segle XIX) es va veure que abans es menyspreava als jueus per motius religiosos, i després que molts jueus aconseguissin desprendre de les seves senyes d'identitat (fins i tot abjurant de la religió) i integrar-se a la societat europea en una època racionalista on la religió ja no era motiu de disputes se'ls continuava odiant igual. (Un altre paral·lelisme amb els catalans, si renunciessim a la llengua i cultura ens estimarien els espanyols?....En l'improbable cas afirmatiu, valdria la pena?)
El problema de tot això és que es parla com si els jueus fossin els més dolents del món. Com si fossin els únics que durant una guerra fan barbaritats. Coneixieu algun on no se'n facin? No justifico les barbaritats, sinó que ataco el tractament que se'n fa. Perquè quan mor un palestí se'ns diu que estava casat i tenia fills i
es veu sa mare plorant i tal i quan moren quaranta africans en les
oblidades guerres de per allà no es diu res? Encara més, tenint en
compte que molts d'aquells són terroristes us imagineu que la televisió
de per aquí parles amb la mateixa complicitat dels presos d'ETA?
Després de tot el terrorisme islàmic és un moviment fanàtic
(l'escultura denunciava això segons la Belen) que ha matat molt més que
els independentistes bascos.
D'Israel se'n menyspreen els seus èxits i es magnifiquen els seus errors i molts en volen la seva desaparició o disolució com a poble (No us sona això, catalans? Només cal que llegiu alguns mitjans espanyols i canvieu jueus per catalans).
Sovint dic que per molt que intentin equiparar els independentismes al terrorisme ha mort més gent per culpa de la "rojigualda" que per la "ikurriña" i no diguem ja la "senyera". El mateix podriem dir de l'estrella de David, la creu i la mitja lluna. No és que disculpi cap mort, però hem de situar les coses al context correcte.
Sobre l'escultura i de que no hi caben altres religions. Bé, no se. l'artista aquest volia provocar i jo també.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Us contesto a tots dos aquí, i així no interromp el fill del debat que em sembla prou interessant, i us convido (aquí teniu uns "cafelillos" i unes pastetes per acompanyar la tertúlia, ah, i us he tret les millors cadires perquè us poseu còmodes) a que continueu debaten sobre el tema aquí a casa meva que també és la vostra i on l'okupació no només és benvinguda sinó desitjada i emparada per les meves lleis particulars de ca meua.
Dit això, i després de disculpar-me per no haver sortit abans a rebre-us com us mereixeu (he estat ben enfeinada i de viatges amunt i avall, disculpeu-me) només us faré un parell de comentaris (o més, que ja posats a repartir brou, no vindrà de quatre galledes.... ;-p)
Primer un aclariment, Jaume, on dius "Després de tot el terrorisme islàmic és un moviment fanàtic (l'escultura denunciava això segons la Belén) que ha matat molts més que els independentistes bascos" Deixa'm dir-te que "segons la Belén" l'escultura no vol dir això ni jo he fet ni vull fer aquesta extrapolació.
Primer, si ho dius perquè faig parar atenció en el canelobre, aquesta metralleta no l'atribueixo només al """terrorisme ismlàmic""" (nótense las triples comillas) ja que l'exercit i l'estat que oprimeix i massacra el poble palestí també en porta de metralletes o d'armes més "col·lectives" i contundents (com veus, no he dit que "els jueus" també en porten, perquè no en vull barrejar religió/ètnia amb Estat, que ens coneixem i conec les teves "respostes" ;-p)
Quan paro atenció sobre la metralleta em refereixo precisament a això, a que quan mesclem religió i política d'Estat, el fanatisme i la violència afloren incendiàries per tots (tots) els cantons, cremant com les flames del canelobre (accessori molt típic en qualsevol altar o cerimònia religiosa, especialment les cristianes i la jueva, si no tinc malentés pel que fa a aquesta última, d'això tu en saps més que jo)
D'altra banda, defineix-me """Terrorisme Islàmic""" ja que per a mi la Intifada és un moviment d'alliberament nacional on nens (utilitzats o no) lluïten enfrontant-se amb pedres amb un exercit ben armat que els mata sense contemplacions i sense cap judici, per haver comés l'únic "delícte" de defensar un territori propi on a més es veuen sotmesos a un setge feroç. I que quedi clar que més enllà de justificar qualsevol postura, el que faig només és denunciar una situació que em sembla demencial i que realment fa llàstima i horror. És clar que altres tipus d'actes i en altres contextos es poden considerar com "terrorisme" (però no només "l'islàmic" sinó també el terrorisme d'Estat).
Pel que fa a la comparació que fas amb ETA... Fas servir expressions que em grinyolen... Jo sóc independentista i recolço la independència de Catalunya, i així mateix la del País Basc, i moltes altres, però no he matat a ningú, ni ho faré.
Vull dir que allò de: "que ha matat molts més que els independentistes bascos" doncs home, Jaume, no em sembla una generalització apropiada. L'independentisme basc és una ideologia compartida en major o menor mesura per molts -jo inclosa- i no tots maten gent. Que amb aquests arguments d'identificació ideològica, ja s'han "il·legalitzats" partits en aquest Estat que ens ha tocat viure-hi, i així anem.
Pel que fa a la resta de coses, l'anàlisi de la visió general que se'n té, dels jueus, i la seva comparació amb els catalans, em sembla acceptable. En certa mesura podria ser "històricament i en el transfons de tot plegat" mitjanament equiparable.
No vull que es pensi ningú que sóc antisemita ni que tinc res en contra d'ells, ans al contrari. I com pots veure he volgut separar abans la religió de l'Estat d'Israel.
I tampoc vull entrar aquí ara (perquè no tinc temps, però vosaltres ho podeu fer, que hi ha cafè i pastes per estona) a discutir sobre els orígens i la gènesi més o menys encertada o no de l'Estat d'Israel. Només dic que en aquest cas, potser el símil és a l'inrevés, ja que qui té tot l'aparat i l'exercit d'un Estat fort, no són pas els Palestins.
I quan dic un Estat fort, no només ho són armamentísticament i pel que fa als seus serveis d'espionatge (dels "millors"), per exemple, sinó que són forts només des de dintre, sinò també pel que fa al suport des de fora, de països com els EEUU, on hi ha una bona concentració (i molt ben organitzada) de lobbys jueus que es gasten molts diners, influències i poder, en pressionar el seu país i la Comunitat Internacional, en pro de l'Estat d'Israel.
Vull dir que potser avui dia (en el passat sí, com a poble, no com a Estat, però avui ho dubto una mica) Israel i el seu Estat, avui no són els "pobrecitos" de la pel·lícula i la seva comparació amb els catalans queda una mica lluny si parlem en termes d'Estats (atès que els catalans no en teniu de propi).
Si ben és cert, que com a poble, se'ls ha tractat sempre com "apestats" i també és molt cert que han patit per això moltíssim i els crims que es van cometre contra ells en totes les èpoques no tenen nom (bueno, sí, genocidi) Perseguits i gairebé exterminats pel sol fet de ser-hi, d'existir com a poble, com a religió i cultura, i amanit tot (no ho oblidem tampoc) per interessos i enveges "econòmiques" històriques. La qual cosa fa encara més detestable que ara que tenen un Estat, aquest estat (no el poble jueu, oju!) faci el mateix.
Amic Selva, tens raó, però, que aquest poble, el jueu, és digne d'admirar pel seu sentit pràctic i en això se sembla molt a vosaltres, com a cultura, com a maneres de fer, etc. I que potser, deixant de banda la religió (encara que també és una part molt important el sentit espiritual tant per vosaltres com per a ells, més enllà de fanatismes i proselitismes) potser el seu camí us pugui ser modèlic, o no, només voldria que sigui quin sigui el vostre camí, tingueu prou seny com per fer-ho sense tornar-vos en botxins d'altres pobles (no dels seus Estats, sinó de la bona gent que els habita, que "haberla hayla") perquè si fos així, per desgràcia també seríeu els meus botxins...
Bé, i ara faig un descans, que ja n'hi he donat prou de brou (;-p ) pel moment però us convido a continuar la xerrada que això s'anima.
Salut!
Pd. Em deixo molt per comentar, però ja ho faré més tard que la feina em crida.
Com sabeu, sóc la primera en dir-vos que, igual que els jueus, o qualsevol altre poble, us heu de treure el sentiment de culpa per la vostra existència; en això coincidim amic Jaume.
I hi coincidim quan dius: "Com que fem el que fem sempre sempre vilipendiats, menyspreats i odiats
val més que enlloc de justificar la nostra existència i demanar perdó
per existir tirem pel dret i lluitem pels nostres interessos. Ens
odiaran igual però almenys ja no ens cremaran en fogueres."
Però deixa'm dir-te que hi ha maneres i maneres de "lluitar" pels drets propis. I el "ojo por ojo" a més aplicat directament i indirectament a la població civil, mai és bo, a més que des-legitima tota lluita i reivindicació.
I també et diré que mai m'identificaré amb pobles aniquiladors (que no és el mateix que guanyadors) i superbs en esperit. No m'agrada la prepotència de cap poble. Per això lluito fins i tot amb la del meu (tan si la fan polítics com la gent de "a peu" ) i la seva política de supremacia peninsular.
D'això, a demanar perdó per existir, va un món. Efectivament, com diu l'amic Selva: us (ens) falta ser el poble escollit (per Deu) això dona molts punts i
justifica moltes coses que per el comú dels mortals no és justificable. Efectivament, les "uncions" divines com a justificació no són recomanables.
I ara un dubte, amic Selva, quan dius que "tal dia com demà (que era 23F) Franco va morir al llit" ha estat un lapsus o volies fer alguna extrapolació amb el cop d'Estat? Potser vols dir que la dictadura va acabar realment amb el "fracàs" del cop d'Estat? (Sí es així deixa'm dir-te que potser la dictadura -o els seus fills- encara no han mort, ni al llit, ni enlloc)
Pel que fa al sentiment de culpa, és un sentiment poderós que fa moure masses a mercè dels que les saben utilitzar en benefici propi. Però curiosament, els jueus que no "doctrinàriament" no en tenen, són els que més la practiquen pel que fa a això de "demanar perdó per existir". Efectivament, els altres branques n'abusen, però amb un sentit prou maquiavèlic i segons els interessa.
Bé, descanso una altra estona, que ja plego. Després més.
Salut.
Ah, per cert, jo també -com en Jaume- vull provocar, coi! animèu-vos, que tinc ganes de polèmica!
Bé, els tres sacerdots de les tres religions abrahamiques (llevat de les branques hindus si és que realmenta Abraham i Brahma eren el mateix) posats un damunt de l'altre tot fent una escala per a arribar al cel. Cadascú en la seva postura de pregar i aquí cal consignar que el representant del tronc original prega dempeus mirant al cel (una relació "correcta" entre home i divinitat podriem dir) però les dues sectes que sorgiren posteriorment ho fan de forma més humiliant (de genolls un i tocant el terra amb el rostre l'altre) com si el fet d'adreçar-se a la divinitat impliqués la rebaixa de la humanitat. O potser una petició de perdó, cosa derivada de la tergiversació de llegendes antiquíssimes per a convertir-les en pamflets que reneguen de l'amor a la vida i inculquen el concepte de pecat original (la culpa per existir). De fet, que uns d'ells tinguin un instrument de tortura com a símbol ja és significatiu. Masoquisme se'n diu. Ja és ben curiós que dels tres els dos que s'humilien siguin els que practiquen el proselitisme, les ganes de convèncer la resta de la humanitat (de grat o per força) que si no creuen com ells ho passaran malament. Fanatisme, vaja.
Els de la religió original a banda de pregar dempeus no en fan de proselitisme ni han fet fogueres per a cremar ningú ni coses d'aquestes. Més aviat al contrari. Per això potser la menurà te un fusell afegit (suposo que en allò més apropiat seria una hanukkiya però en fi): Parlar amb la divinitat està molt bé però a la vida real no es poden anar amb el lliri a la ma quan cauen òsties. Als jueus els va costar segles entendre aquest missatge: Com que fem el que fem sempre sempre vilipendiats, menyspreats i odiats val més que enlloc de justificar la nostra existència i demanar perdó per existir tirem pel dret i lluitem pels nostres interesos. Ens odiaran igual però almenys ja no ens cremaran en fogueres.
Els catalans (tan semblants en tantes coses als jueus) encara no hem aprés aquesta lliçó i encara demanem perdó per existir. I és il·lustratiu que posis un poema d'una gran poetessa però que va fer aquells lamentables versos que deia que s'alegrava d'haver nascut pobre, en nació envaïda i de genere discriminat perquè així s'ho podria rebel·lar. I en això estem encara. Amb metes de vol gallinaci i aspiracions miserables pel simple fet que mirar cap al cel i lluitar per fites més elevades (un cop superat la discriminació per gènere, ser responsables de la nostra independència, i fer que funcioni l'ascensor social) ens fa por i preferim el bàndols dels perdedors i els pobres d'esperit.
Als anys setanta ere força popular anar a fer una estada als kibutz, tenia companys que ho havin fet i tornaven amb unes llargues barbes, ulleres rodones i un aire rabínic , però sempre els va faltar la unció divina i potser per aixó no varen tirar pel dret i Franco, tal dia com demà, va morir al llit.
Tens raó en aixó del sentit de culpa, el judaïme no en te i l'islamisme i el cristianisme n'abusen, però quan els convé, en nom de Deu tiren pel dret, i utilitzen el "silenci de Deu" com a coartada.
En aquesta escultura, i en la teva interpretació, no hi cabrien les religions orientals, el taoisme i el budisme, que parteixen d'altre premises i on Deu no hi juga un paper central.
(ja veig que has trasl·ladat part del teu bloc a casa d'una amiga, si estás d'ocupa i ella et deixa,....)
Seria llarg, però ja hem iniciat un petit debat.
No faig d'ocupa. És que l'autora del blog em fot bronca si no li deixo comentaris. No vols brou? Dues galledes. ;-)
Barregem, volent-ho o no, coses diverses. Com ja vaig dir en algun post sobre el tema, els jueus són el poble elegit pel seu deu. Tal com antigament cada poble, ètnia o tribu tenia el seu propi deu. El fet que la seva religió fou manllevada, barrejada i pervertida per altres dóna lloc a molts equívocs. De fet, qualsevol persona ben informada sap que el sionisme no va nèixer per mandat diví sinó per a fugir de la judeofòbia i que els seus inspiradors no eren precisament gaire devots sinó seculars quan no directament socialistes. Els jueus devots no estaven d'acord en la creació de l'estat d'Israel. Quan va començar tot això (al segle XIX) es va veure que abans es menyspreava als jueus per motius religiosos, i després que molts jueus aconseguissin desprendre de les seves senyes d'identitat (fins i tot abjurant de la religió) i integrar-se a la societat europea en una època racionalista on la religió ja no era motiu de disputes se'ls continuava odiant igual. (Un altre paral·lelisme amb els catalans, si renunciessim a la llengua i cultura ens estimarien els espanyols?....En l'improbable cas afirmatiu, valdria la pena?)
El problema de tot això és que es parla com si els jueus fossin els més dolents del món. Com si fossin els únics que durant una guerra fan barbaritats. Coneixieu algun on no se'n facin? No justifico les barbaritats, sinó que ataco el tractament que se'n fa. Perquè quan mor un palestí se'ns diu que estava casat i tenia fills i
es veu sa mare plorant i tal i quan moren quaranta africans en les
oblidades guerres de per allà no es diu res? Encara més, tenint en
compte que molts d'aquells són terroristes us imagineu que la televisió
de per aquí parles amb la mateixa complicitat dels presos d'ETA?
Després de tot el terrorisme islàmic és un moviment fanàtic
(l'escultura denunciava això segons la Belen) que ha matat molt més que
els independentistes bascos.
D'Israel se'n menyspreen els seus èxits i es magnifiquen els seus errors i molts en volen la seva desaparició o disolució com a poble (No us sona això, catalans? Només cal que llegiu alguns mitjans espanyols i canvieu jueus per catalans).
Sovint dic que per molt que intentin equiparar els independentismes al terrorisme ha mort més gent per culpa de la "rojigualda" que per la "ikurriña" i no diguem ja la "senyera". El mateix podriem dir de l'estrella de David, la creu i la mitja lluna. No és que disculpi cap mort, però hem de situar les coses al context correcte.
Sobre l'escultura i de que no hi caben altres religions. Bé, no se. l'artista aquest volia provocar i jo també.