Tinc a les mans la Guia de vins de Catalunya que per segon any consecutiu surt al carrer, de l’anterior ja en vaig donar compte en aquest bloc i crec que la primera la podríem classificar d’un bon assaig general de la magnífica guia que el Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo han tret aquest any. Si el format i la mida li dóna molt bona presència, el contingut mereix molt d’interès, tant per als professionals del sector, com per als bons afeccionats als vins de casa nostra i sobretot, per a tots aquells que voldrien defensar els nostres vins, però que no tenen la seguretat ni la informació necessària.
Crec sincerament que els autors han treballat molt i que el resultat és evident, només cal que responguem al seu esforç, difonent a mesura de les nostres possibilitats la guia, perquè la puguem gaudir amb nous vins i cellers, reflexions oportunes que s’hi fan etc.
Per als qui no esteu massa acostumats a fer servir una guia, sí que voldria fer unes quantes observacions.
Primerament, la major part de vins amb puntuacions altes (i aquí no sé on posar el límit per la part baixa), són bons vins, és a dir, un vi que estigui puntuat amb un 7,80 pot ser que ens faci molt bon profit si el fem servir adequadament, més ben dit, segurament quasi tots els vins de la guia són bons, el que passa és que n’hi ha de bons, molt bons, excel·lents, extraordinaris, fantàstics etc.
Com és que molts cops els vins més cars no són els primers en puntuació?, aquí hi ha molts factors a considerar, ja que el preu el determina moltes coses, però la meva experiència de més de dotze anys de manejar guies de vins de França, em diu que els vins cars sempre solen estar a la part alta de les classificacions, tot i que potser no siguin els primers. Amb els altres, de tant en tant hi ha sorpreses, i hi ha anyades o vins que acaben de sortir que es posen a dalt de tot. Això fa molt atractiva una guia, ja que ens permet, sense fer un gran dispendi, poder gaudir, almenys aquell any, d’un extraordinari vi.
La guia no es llegeix com una classificació, la puntuació és una informació més, però hem de tenir en compte altres consideracions, com que el tast es fa en un moment determinat i tot i que les persones que el fan això ho tenen present, pot ser que un vi de guarda, que ara no sigui dels més puntuats, amb el temps tingui una evolució molt positiva; en canvi, un altre que ara estigui en plena forma i ens agradi molt, potser ja ens ha ensenyat tot el que era capaç de dir-nos. (continua....)
Diferents anyades. Una guia s’ha d’adaptar al que hi ha en aquells moments al mercat, és a dir, hi ha cellers que poden considerar que un vi ja és apte per ser comercialitzat, i com que les persones a qui va destinat ja saben més o menys si és millor guardar-lo un temps o no, deixen a criteri del consumidor aquesta decisió, d’altres tardaran una mica més a treure a la venda els seus vins. Si donem per exemple un cop d’ull als vins de la D.O.Q. Priorat veurem que hi ha vins de la collita 2003 fins a la 2007, deixant a part els vins joves. Si considerem que hi ha hagut anyades més bones que d’altres, pot ser una explicació també en la seva puntuació.
És per això que una guia cal mirar-la com un esforç que ha fet un grup de persones per expressar un criteri professional del que ens ofereix el mercat, i aquí cal agrair que el seu tast és a cegues, és a dir allunyat de la impressió positiva o negativa que ens pugui fer un nom de vi, una marca, una etiqueta o una ampolla. Desprès d’aquest esforç professional hi ha el nostre gust personal, que hi té molt a dir.
Una altra cosa interessant és veure com aquell vi o cava que ens ha agradat o no, està considerat a la guia en referència als altres vins i sota el judici d’uns professionals.
En definitiva, una guia no és un dogma de fe, sinó un molt bon instrument, sobretot quan es fa amb tota l’honestedat, com és en aquest cas, perquè ens ajudi amb les nostres complicitats amb els vins de casa nostra que hauríem de conèixer i valorar cada dia una mica més, descobrir que un vi del qual no hem sentit a parlar mai, té una molt bona relació qualitat preu i que el puc comprar sense por, justifica per si sol comprar la guia, segur que serà la millor inversió que podeu fer per conèixer els vins de casa nostra sense fer pals de cec.
Per acabar, només animar els cellers que són reticents a sotmetre els seus vins als criteris professionals i l’honestedat dels impulsor de la guia, que s’hi repensin, amb el temps hi sortiran guanyant. Al Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo encoratjar-los perquè no defalleixin en la seva tasca, per la meva part em comprometo a divulgar la guia tant com em sigui possible.
Fins la del proper any.
Nani Viníssim
Salut!