carme.laura |
dissabte, 13 de març de 2010 | 09:00h
Com neix la cançó?... escoltant la modulació de la pròpia veu, per imitació dels ocells cantors, del soroll de l'aigua en córrer o del vent quan viatja entre les fulles, o potser neix pel ritme sincopat dels crits de guerra o pels sanglots del plor davant de la mort.
Probablement la primera cançó la composà a través dels mil·lenis una dona que quan el nen somicava el prengué amb els braços i el bressolà, parrupejant com la tórtora. Malgrat en Llull la negui com a moviment natural, l'acció de bressolar l'infant és una acció instintiva com la d'amanyagar-lo canturrejant. Fou la cançó de bressol, la non-non que conjuga la mare amb el fill, composant un espai màgic sense pare.
Cançons suaus, íntimes, que segueixen el batec emocional que calma els plors i allunya les pors. Les lletres són sovint tristes, poden parlar del coco, de l'ogre, el moro o la lloba, o dels mites cèltics recordant la lluna i el sol amagat, són emotives com "El noi de la mare", o amoroses "No ploris,no, manyaguet de la mare / no ploris, no, ai alé del meu cor", amb profussió de diminitius afectius i amb gairebé nul·la presència del pare.
Poesia i cançó popular inspirada. La cançó de bressol, cordó umbilical intangible.
Poesia i cançó popular inspirada. La cançó de bressol, cordó umbilical intangible.
pel que veig i sento els canten cançons modernes i als nens els encanta ... (el que els encanta és la mare o el pare suposo). Fins aviat!
¿En quin llavi de dona seria,
en quin lloc de muntanya o del pla,
aquesta tonada floria?
¿Quina fou la primera que es trobà
la blanca melodia,
com una oreneta caçada amb la mà,
sense esquerperia?
¿Quina dona del meu país,
amb un aire amorós i enyoradís,
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara,
va cantar per primer cop
la cançó del Noi de la Mare?