Correu Blocs | VilaWeb.cat
jpinyol | dilluns, 22 de febrer de 2010 | 21:19h
18. MAGDAVIDA

Just en el moment en què l'ombra del xiprer va eixamplar-se, l'ocell s'adonà que al darrera hi havia una natura singular. Feia estona que es comunicava amb les ànimes d'aquell cementiri. Les trobava molt més conciliadores que les que omplien el món atapeït de cossos -només vivents en matèria- del qual provenia.

En un dels escassos instants de repòs que li concedia la feina al diari, s'hi havia escapat i, una vegada més, s'havia submergit en la quietud alliberadora.

Com que ho havia fet en tantes ocasions, aquell màgic vuit de desembre no va adonar-se que somiava. Per això, quan el subconscient va introduir-la en la A majúscula d'una de les inscripcions funeràries només van passar dècimes de bones sensacions perquè es trobés a Palenque, enmig de l'èxtasi etern de la vall de l'Usumacinta.

Asseguda dalt d'una de les piràmides, va respirar a fons, va regalar una mirada profunda a l'horitzó mexicà i, en plena comunió amb totes les ànimes, va obrir els braços i va abraçar el vent fins que un tro va esqueixar el sol.

Plovia, i l'aigua va ser capaç d'arrencar un trosset de vida perpètua d'aquelles pedres i de fer-lo rodolar fins a la terra humida. A mesura que baixava va anar guanyant tamany fins que, des de baix i en forma de Cristina, va reclamar-la perquè s'apressés a baixar.

Només ho va fer físicament. Des d'aquell dia el seu esperit habita amorosament en aquell temple maia.

Quan el Blac va despertar-la amb unes íntimes llepades a la cara, la Magda va obrir els ulls i, mentre regalava un sospir ple de sentiment al gos i a l’entorn, va reconèixer que també ella, igual que el poeta, era quan dormia que hi veia clar.

En alçar-se, enèrgica, damunt el llit va retrobar, encara oberta, la darrera novel.la de l'Stephen King. Sense que ella ho sapigués mai, el llibre l'havia acaronada durant tota la nit, tal i com ho feia ara el sabó mentre dansava, bellíssima...

 sota la dutxa.


Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
Comentaris: 1
  • ¡Qué hermoso!
    Carmen Pulido | dimarts, 23 de febrer de 2010 | 14:11h
    Que hermoso Joan, me ha gustado mucho esta pinyoliana. Un abrazo.

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 11 visites
  • Aquesta setmana: 827 visites
  • Aquest mes: 1559 visites
  • Des de l'inici: 197101 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 39 visites
  • Aquesta setmana: 3054 visites
  • Aquest mes: 6070 visites
  • Des de l'inici: 435680 visites

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats