jmcervello |
dimarts, 16 de febrer de 2010 | 18:44h
El ple municipal d’ahir no tenia cap altre al.licient que la moció que presentava Esquerra demanant el suport de l’ajuntament a la consulta local per la independència. De fet Esquerra presentava la moció que havia estat redactada i tramesa a tots els grups per la Plataforma Sant Boi Decideix, però vam ser els únics en canalitzar-la cap al ple i defensar-la allà. Cap sorpresa pel que fa al resultat de a votació, ja sabíem que en aquestes qüestions el bloc unionista PSC-PSOE i PP va agermanat com si haguessin fet un pacte de sang entre dos legionaris i seguint al trot, Ciudadanos, que és la cabra de la legión. Fa més pena Iniciativa, autonomistes de debò, proclamant unilateralment el federalisme utòpic. Però cada vegada la remor que se sent és més gran i no hi ha pitjor sord que el qui no vol sentir. A la fi, impedir que la població s’expressi lliurementi que els joves que no van viure temps de renúncies i covardies vulguin poder decidir el seu futur, és un acte de violència, però diuen que ho fan pel nostre bé. Estem en terrenys de la inversió de la lògica del llenguatge, en terrenys d’un rotund oximoron, un absurd entre contraris, com parlar d’armes intel.ligents, art taurí, música militar o Espanya democràtica. Clar que alguns dels qui ahir van votar no a les urnes no es veuen a si mateixos com uns nacionalistes excloents, més aviat es creuen ser cosmopolites membres de Duaners sense Fronteres.
