La
nostra, no és una professió qualsevol. Ajudar a entendre aquest enrevessat món
i aconseguir que cadascun dels nostres alumnes siga capaç de trobar el seu
propi camí implica una responsabilitat enorme –compartida però enorme– i un
treball diari que va més enllà de les assignatures: a l’escola, els alumnes
aprenen molt més que a sumar i a restar. Com motivar un alumne que no té ganes
de treballar; com fer que respecten el seu cos i les opinions dels demés; com
ajudar els i les xiquetes que tenen un panorama familiar digne de denunciar...
Qüestions que t’emportes a casa i que no sempre tenen resposta; qüestions que
ens fan dubtar com a mestres i com a persones, però que ens haurien d’empènyer
cap a una reflexió contínua de la pràctica i l’experiència docent. És
inacceptable adormir-se i caure en la rutina burocràtica que les lleis i els
llibres de text ens volen imposar: els mestres no som gestors de continguts
curriculars, ni les escoles fàbriques d’ensenyament. No ens podem convertir en
portaveus de l’Administració i de les editorials: l’escola no és cap sucursal.
Hem de recordar-los constantment que nosaltres no ensenyem objectius: ensenyem
vida. Per això, des de la més absoluta humilitat, vull demanar a tots els
mestres i les mestres del País Valencià i d'arreu del món que visquen cada matí
d’escola com si fora el primer i cada vesprada com si anés a ser l’última.
PD: La foto és obra de Marian Llàcer i Pla, mestra d'Infantil 5 anys de l'escola. La va realitzar durant una classe de psicomotricitat que vaig fer amb els seus alumnes.
M'agraden molt els teus escrits, però aquest especialment. Reflexa perfectament l'actitut idònea que ha de tenir qualsevol mestre. Doncs és (encara que des de fora no ho semble), una de les feines amb més reponsabilitat, i on, a nivell personal sobretot, hi ha una gran implicació (quasi com si els alumnes fossen fills d'un mateix).
Ens diuen que hi ha que dissociar, feina per una banda i vida privada per l'altra, però pense que és quan les dues conviuen quan té lloc la veritable implicació per aquesta professió i, quan l'alumnat ocupa un lloc especial en el dia a dia del mestre/a.
Es per això que no m'agraden les vacandes d'estiu, és un dels comiats més difícils.
Segur que tu ets una d'eixes mestres que tracta de viure "cada matí com si fora el primer i cada vesprada com si anés a ser l'última". De vegades, els mestres no tenim l'energia que reclamen els alumnes; de vegades, no tenim tota la paciència i dedicació que els nostres xiquets i xiquetes sempre mereixen; els mestres i les mestres som persones i, com a tal, tenim els nostres dies grisos, els nostres dalt-i-baixos. Jo, òbviament, també. Més enllà d'eixos moments però, allò important és no oblidar la responsabilitat de ser mestre i com d'importants som encara per a la gran majoria d'alumnes. No podem adormir-nos i acomodar-nos i, en els moments que ho fem, no podem oblidar que no ho podem fer, que hem de tornar a recuperar el nostre esperit, que els nanos s'ho mereixen tot i més.
Bona idea, un tan utòpica, la majoria ni s´ho plantegen, i per això es converteixen en : gestors de continguts, burócrates, fàbriques d´ensenyament, portaveus de l´administració...
Bufallums |
dimarts, 16 de febrer de 2010 | 20:19h
ENDAVANT AMB AQUESTA ACTITUT, JO VULLC SER UNA D'AQUESTES MESTRES QUE VIUEN L'ESCOLA COM EL PRIMER DIA ... SÉ QUE VOSALTRES JA HO SOU... MOLTS PETONETS DES DE PILES
Ens diuen que hi ha que dissociar, feina per una banda i vida privada per l'altra, però pense que és quan les dues conviuen quan té lloc la veritable implicació per aquesta professió i, quan l'alumnat ocupa un lloc especial en el dia a dia del mestre/a.
Es per això que no m'agraden les vacandes d'estiu, és un dels comiats més difícils.
Enhorabona per l'escrit Didac!
Fins aviat!
Didac
Bona idea, un tan utòpica, la majoria ni s´ho plantegen, i per això es converteixen en : gestors de continguts, burócrates, fàbriques d´ensenyament, portaveus de l´administració...
Didac
ENDAVANT AMB AQUESTA ACTITUT, JO VULLC SER UNA D'AQUESTES MESTRES QUE VIUEN L'ESCOLA COM EL PRIMER DIA ...
SÉ QUE VOSALTRES JA HO SOU...
MOLTS PETONETS DES DE PILES
Didac