L'amic Cucarella sempre ha defensat que l'accés a la cultura és un dels primers problemes a considerar en una societat globalitzada. I és ben cert que la cultura catalana té greus mancances pel que fa a la distribució dels seus productes. Dic això perquè l'estranya circumstància d'una bona distribució m'ha permès accedir amb una certa continuïtat a la revista gironina BonArt. Fa algun temps que durant els primers dies del mes em sorprèn de nou, amagada entre altres més cridaneres, al meu quiosc habitual, sense cap dependència de la casualitat o la memòria.
En aquest format petit, gens espectacular es condensa la millor informació sobre exposicions a tot l'àmbit català que es pugui trobar impresa. L'ampli recorregut per museus i sales, fins i tot les més apartades del gran circuit, ens dóna puntual notícia del moment artístic. Esdevé, doncs, una eina indispensable per a tot perseguidor d'emocions estètiques.
Un bon equip de crítics, encapçalats per Ricard Planas i Mireia Guillaumes, analitza artistes i exposicions importants, i no hi manquen els dossiers temàtics -l'últim, sobre "L'obra pública DesUbicada"- o la informació internacional. No és estrany que aquesta iniciativa cultural hagi nascut a la ciutat de Girona, un llunyà 1999 -que, ho sabem, no és pas una vida curta per a una revista-, perquè sempre és una delícia passejar pels seus carrers a la recerca d'art. En tot cas els carrers, les pàgines, de BonArt ens fan la vida més fàcil i li estem agraïts.
Revistes com "Sàpiens", "Descobrir", "BenZina", "BonArt" i tantes d'altres ens demostren que no estem tan malament com alguns ens volen fer creure.
Que aquestes revistes, malgrat les dificultats, es consolidin és una alenada d'optimisme necessari per continuar llegint.