xcapdevila |
dijous, 18 de febrer de 2010 | 02:06h
Em sembla que feia anys que no decidia "fugir" del millor Carnaval del Món (el de Vilanova i la Geltrú), per una barreja de mandra, consciència dels anys i ganes de diversificar. Sabia que em costaria i em vaig enganxar a la tele per veure l'Arrivo i vàries entrades de Comparses a la Plaça de la Vila.
Gràcies al Canal Blau i a la seva pàgina web (http://www.canalblau.cat/cb4/tvonline.asp) , també es pot veure i viure, -d'una altra manera, és clar- el Carnaval Vilanoví des de qualsevol lloc del món, per tant també des de Barcelona. Aquest any, la Comparsa podia seguir-se també en directe des de la web de "El Periódico". Això d'internet és fantàstic, el dia que decideixi anar-me'n a viure a Austràlia també podré "viure" el Carnaval del meu poble, sense moure'm del sofà, i estalviant-me les agulletes de l'endemà i els pesats dels guaras que entorpeixen les passades amb alló de "dameuncaramelo".
Navegant per internet, també he pogut comprovar com l'emissió conjunta de la tele vilanovina pel TDT Garraf (Canal Blau+Maricel TV) ens oferia imatges insòlites com la d'una suposada família de Sitges veient la Comparsa a la TV sense entendre res, mentre un "parent" saltava pel darrera al crit de "voti, voti, voti sitgetà el que no voti"; i també com un redactor de la Blanca Subur (aquest en serio) comentava la música d'una carrossa de la Rua de la Disbauxa, que no era cap altra que la mítica marxa "El Turuta", tot dient que alló era l'himne del Carnaval de Sitges...
Si ja els hi hem imposat fins i tot l'himne, la guerra està definitívament guanyada.
Em va agradar el Sermó de l'Arrivo que divendres va organitzar, per primera vegada, la canalla de Can Pistraus, i no només perquè entre els actors de l'escenari hi descobrís al Jofre i a l'Arnau (els quals fa una setmana que ni contesten el telèfon). Va ser original, ben interpretat, intel·ligent, satíric i divertit, combinant l'espectacle en directe amb les multiplataformes audiovisuals, amb un resultat de gran qualitat. Des dels arrivos històrics de la Unió, només superats pels grans shows dels últims anys made in Estaquirots (els Naltrus), que no es veia una alternativa de tant nivell; n'eren conscients del repte i per això en un moment del guió, de suposat pànic escènic, van simular buscar solució demanant ajut "als de sempre" (Sergi López, Toni Albà, Escribanos (pare i fill), Olga, Bertu, Guillem...) i se'ls van trobar ... "moooooolt ocupats". I el repte es va superar amb nota. Qui ho deia que el Carnaval es moria? L'alternativa és possible !
A la web del Canal Blau o la TDT del Garraf es poden recuperar encara alguns actes del Carnaval de Vilanova 2010, també d'un tipus Riu de Janeiru que fan a un poble del costat que ara no sé com se diu... : http://www.tdtgarraf.com. Un dissabte de mercat a la Boqueria, la rua del Paral·lel sota la pluja que a estones era pedregada amb 10.000 participants (gairebé com a la Comparsa), una paella a la Barceloneta, una passejada fins l'hotel W (Vela) i el nou espai sobre el mar al Port Vell polèmic però interessant, una tarda de cinema per repescar una peli que ja no està d'estrena, una xatonada amb amics veient el lliurament dels Goya, o l'estrena de "Kvetch - neures " a la Sala Muntaner (l'Oriol Ibàñez, és el tècnic de llums i m'hi va convidar) absolutament recomanable, i..., segurament, algunes coses més.
Són coses que també es poden fer, entre dijous gras i dimecres de cendra, mentre a Vilanova i la Geltrú continuen fent el millor Carnaval del Món.
Segueixo pensant que el carnaval de Rio és millor, però sense dubte, dels carnavals que se celebren en el nostre territori, el de Vilanova i la Geltrú és el millor i no caldria anart-se molt lluny per contrastar-ho. JAJA :)
xcapdevila |
divendres, 19 de febrer de 2010 | 19:22h
I a Vilanova? A Rio serà més difícil, però a VNG t'hi puic convidar algun any, i aleshores, mires, compares i si en trobes un de millor... te'l compres!
Doncs jo també vaig trobar alternatives, no tant de "sofà", però força distretes i sobretot agradables, com per exemple anar a veure la Super-Rua del Poblenou, amb una munió de nens/es que cada dia els veig en estat normal, no de festa ni disfressats...també als seus pares, així també em vaig poder acostar una mica més a ells. També potser, com tu..vaig madurant, però uff! quina mandra em feia anar a Vilanova, i el diumenge mentre sentia la música del Turuta per la T.V. vaig senitr nostàlgia...com sempre. Un any més ho hem celebrat, i que bé que ho podem comentar. A reveure. ISABEL
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
També potser, com tu..vaig madurant, però uff! quina mandra em feia anar a Vilanova, i el diumenge mentre sentia la música del Turuta per la T.V. vaig senitr nostàlgia...com sempre.
Un any més ho hem celebrat, i que bé que ho podem comentar. A reveure.
ISABEL
Veig que t'estàs fent gran i madur.
Que l'any que ve... igual m'apunto al pack complet