esduralacondemna |
dilluns, 15 de febrer de 2010 | 17:33h
Avui tenim a Can Vilaweb una espècie d'editorial de propaganda anarcosindicalista versió 2.0. Demagògia amb vent de cara, declamada des de la proa del vaixell a tot drap. D'aquest que denuncien injustícies infinites que només ells ens fan evidents. La fi del món a tocar. Dades i més dades, per donar suport a una visió del món. Davant de l'embafamenta i admiració que m'ha produït el text aquest, jo també tinc ganes de fer la meva (aproximada) parrafada demagògica ben desbocada, que per això pago.Si arriben 10 Marines per cada metge a Haití no és perquè 100 metges sense un hospital assegurat per molts Marines només siguin una colla de borinots inútils. No és perquè als militars se'ls pot obligar a anar on sigui i als metges no, que trien ells si es queden a casa o van a Port au Prince. No! és perquè els Estats Units volen matar Haitians, que és el que els hi agrada, ja se sap, són molt dolents.
Si hi ha tants desnonaments a casa nostra, no és perquè fins i tot el més arreplegat es va pensar que es faria d'or comprant un piset per sobre les seves possibilitats, no. És perquè el sistema ha conspirat per arruinar els honrats treballadors. I els bancs... ui els bancs..., els bancs són pèrfids, però milions de persones honrades i treballadores van anar a trucar-hi per comprar pisos i segones residències i cotxes i cotxassos. I ara no ho poden pagar. Ai carai. Jo sempre havia pensat que el sentit comú deia que miressis de no viure per sobre les teves possibilitats, i que si en volies més, t'espavilessis: estudia, treballa més o ves a viure a un lloc més barat. Però no, és clar: JO CONEC ELS MEUS DRETS: TINC DRET A TOT A CANVI DE RES (i si puc em colo al metro, bé, que jo no em colo, que denuncio contradiccions i socialitzo espais i serveis, què et pensaves? que jo tinc una xapa del Bakunin a la bossa).
Els bancs fan diners... i doncs, que han de fer? Perdre'n? Són un negoci... Però alto, si voleu podem nacionalitzar la banca. Tota la banca, i després els serveis i les fàbriques i les botigues. I el camp. I farem unes granges col·lectives que agradaran molt als pagesos. I els 4 escollits que ens han de guiar -perquè la seva clarividència ens desenmascara tots els paranys del malvat capital- ens diran què hem de fer, i què han de produir les nostres fàbriques. I la revolució triomfarà arreu. Encara que la gent no ho vulgui, que coi sabran ells? Ja hi sóc jo per destriar-los el gra de la palla, pobres nois. M'han dit que pel pla de Lleida hi ha uns terrenys fantàstics per als camps de reeducació. Perquè sembla que ens en caldran, que la gent no vol creure coi, que sembla mentida, són com criatures, els tenen alienats (com m'agrada aquesta paraula) amb el futbol i el circ i amb allò del pa també, bé no sé, el cas és que excepto jo, tots estan molt alienats, però molt! Un parell de mastegots i ja ho entendran. Sort en tenen de que jo seguiré guiant-los, trista cohort de milions de súbdits alienats (toma ya!)-i poc que m'ho cobro que ho faig perquè sóc boníssim. Bé, ja pensaré com seguir avançant pel camí del socialisme. Però avui no, demà. Ei, que un altre món és possible! Socialitzem alguna cosa i alliberem espais i fem esclatar la ràbia, i tal. O sea guay, no?
Uff, que bé que m'he quedat.
Que en això de la reeducació i socialització els xinesos van molt avançats a anys llum de nosaltres i van a escomençar a ser guiats per Mao Tzé Tung.
Riu-te tú del Cabanyal. Les destrosses a la Xina es superior.
A la llarga prolifera una classe dirigent molt pitjor que la noblesa.
La màfia xinesa no té res d'envejar a la russa, fins i tot per obtindre més passaports envien estudiants que després desapareixen o s'els mengen picats amb rollitos de primavera o s'elstalvien les despeses d'enterrament.
Avui n'hi ha un vint per cent de xinesos que viuen bé de l'altre vuitanta per cent i on n'hi ha inclús que ni tant sols estàn registrats i treballen com esclaus en mines
Als Estats Units les màfies també van proliferar fins que es van convertir en la classe benestan que es va donar contar que viure en la legalitat financera i el poder economic era el millor per ells.