Coincidint amb la festa de les Farinetes, que cada any se celebra a Pardines el diumenge de Carnaval, la petita vila del Ripollès on passo molts caps de setmana ha viscut avui un moment especial. A la una del migdia, s'ha inaugurat oficialment la rehabilitació i ampliació de l'edifici de l'Ajuntament, en un senzill acte que ha omplert a vessar la nova sala d'actes municipal amb una vuitantena de veïns i visitants. L'edifici ha crescut en altura (una planta més) i també en profunditat, s'ha dotat d'un ascensor, i ha remodelat a fons totes les seves dependències, guanyant alhora una comfortable sala polivalent al soterrani, que ja vam estrenar la nit abans en el ball de Carnestoltes. L'hem pogut visitar a fons després de l'acte i m'ha semblat que s'hi ha fet una remodelació molt interessant, amb molta llum a totes les sales i dues grans terrasses amb vistes immenses cap a la vall, en una de les quals s'hi ha fet avui el piscolabis posterior a la inauguració. (N'hi ha més)
L'acte s'ha obert amb els discursos de l'alcalde de Pardines, Esteve Perpinyà, i del director general d'Administració Local del Departament de Governació i Adminstracions Públiques de la Generalitat i exalcalde de Sant Joan de les Abadesses, Carles Bassaganya. M'ha agradat especialment el parlament de l'Esteve, perquè s'ha centrat en els esforços per aconseguir els diners necessaris per fer la remodelació (en total més de 600.000 euros, invertits en diverses fases des del 2004) i també en descriure tots els avantatges del nou edifici, que reuneix en un sol espai serveis tan diferents com els pròpiament administratius de l'Ajuntamet, el dispensari mèdic o la seu del jutge de pau. L'alcalde no ha volgut acabar sense tenir un record molt emotiu per dos pardinencs morts recentment i que eren molt estimats entre els veïns. M'ha semblat un discurs molt poc "polític" i força planer, gens pompòs, ans al contrari, molt "de tu a tu" amb la gent del poble. En Bassaganya també ha correspost a aquest ambient especialment afable fent una descripció irònica de l'alcalde -treballen junts al Departament-, com aquell "bon jan" d'un metre noranta d'alçada que no passa desapercebut per a ningú. El que m'agrada més del nou edifici municipal de Pardines és la seva obertura diferenciada cap a dues bandes: la façana que dóna al poble és de pedra, com toca, i manté l'aspecte habitual de les cases antigues (se li ha afegit un balcó que no tenia i una petita rampa enlloc dels esglaons fins a la porta principal), com podeu veure a la foto adjunta. En canvi, la façana posterior, que dóna al precipici i a la vall oberta, és d'aspecte modern i amb grans finestrals, per poder aprofitar la llum del sol -està encarada cap al sud- i alhora gaudir de les immenses vistes. Les dues sales grans -la de la planta baixa, que està concebuda com a sala d'exposicions o d'actes, i la del soterrani, més pensada per balls, sopars o tot tipus d'actes que calgui resguardar de la pluja, una ballada de sardanes, per exemple-, són tresors incalculables que el poble anirà valorant en la seva justa mesura tant aviat com es vagin utilitzant en els mesos a venir. Després dels parlaments, els veïns s'han llençat a visitar les noves dependències, escales amunt i avall -l'ascensor encara no funciona- i la majoria dels comentaris pescats al vol eren molt positius cap a la remodelació feta. A les dues, s'han repartit les farinetes i el "ranxo" de mongetes, com marca la tradició, però el fred intens que feia a aquella hora del migdia -uns tres graus a ple sol- ha reduït la resistènca de la gent a menjar-se'ls a peu dret i a la plaça, només una trentena de persones han aguantat estoicament, mentre la resta -entre els quals em trobava- hem optat per recollir les dues menges amb bols i anar a menjar-nos-les a casa, amb la calefacció ben alta.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
