carme.laura |
dilluns, 15 de febrer de 2010 | 08:59h
La ponència parlamentària que havia de redactar una llei electoral s'ha dissolt, com la pols ho fa dins de l'aigua, deixant-li un pòsit tèrbol, embrutidor. Sabíem, sabien, que era una farsa, un espectacle grollerament infantil destinat a ocupar els titulars de diaris i televisions uns quant dies per tal d'apaigavar el desencant social i crear la il·lusió efímera que els partits polítics tenien la voluntat de regenerar un sistema envellit, caduc, de representació democràtica.
Els grups polítics sabien d'antuvi que no hi hauria acord, que , amb la proximitat de les eleccions nacionals , els seus interessos de partit (o sigui, òbviament i natural "partidistes") , no permetien instaurar un sistema que els restés possibiltats de sumar o mantenir escons. Tots aspiraven a millorar llurs expectatives i cap d'ells no creia que aquest desig fos secundat al seu favor per l'adversari.
L'espectacle polític ha estat vergonyant i la indiferència de la ciutadania tan aclaparadora com irresponsable l'actitud dels partits.
El PSC-PSOE té el graner de vots a l'àrea metropolitana de Barcelona, mentre que CiU el té a les comarques, com el té ERC en una escala menor. La distribució dels escons al territori és el pinyol de qualsevulla llei electoral quan els partits majoritaris estan tan distanciats geosociològicament, i quan el teixit municipal del país és composat per un percentatge altíssim de pobles amb una població inferior als 1000 habitants, dels quals 334 en tenen menys de 500.
El PSC propugna la circumscripció única per al vot de partit i l'elecció directa de diputat per districte electoral. CiU defensa la votació de partit per la comarca (i districte a la ciutat de Barcelona) per a l'elecció directa del diputat. Les posicions són irreconciliables. La proposta del PSC "una persona, un vot" dóna primacia a l'individu, la de CiU prima la cohesió de la xarxa social.
I ambdues defensen els seus interessos de partit i la seva concepció del país que es representa esquemàticament en l'antiga contraposició "urbs/rus", entenent "rus" com el territori en el seu conjunt. La força del PSC és intensiva, la de CiU extensiva, per aquesta raó i no per efectes de la llei electoral CiU ha guanyat totes les eleccions nacionals i el PSC les ha perdudes.
CiU i PSC, ERC i ICV i també el PP, sabien d'antuvi que la ponència parlamentària era una cortina de fum, un engany, però no s'havien adonat que la societat catalana ho sabia també. Per això, avui res no es trenca, només creix la desconfiança.
Si hi ha a la política catalana un bri de responsabilitat, cal que tots els partits incloguin al seu programa electoral l'elaboració d'una llei electoral genuïna, pròpia i adequada a l'estructura sociogeogràfica catalana i que a l'endemà de ser nomenat pel Parlament el nou President, aquest endegui la reforma, amb generositat, modernitat, imaginació i sentit cohesionador del país.
I potser així podrem perdonar aquesta pàgina negra del nostre Parlament.
El PSC-PSOE té el graner de vots a l'àrea metropolitana de Barcelona, mentre que CiU el té a les comarques, com el té ERC en una escala menor. La distribució dels escons al territori és el pinyol de qualsevulla llei electoral quan els partits majoritaris estan tan distanciats geosociològicament, i quan el teixit municipal del país és composat per un percentatge altíssim de pobles amb una població inferior als 1000 habitants, dels quals 334 en tenen menys de 500.
El PSC propugna la circumscripció única per al vot de partit i l'elecció directa de diputat per districte electoral. CiU defensa la votació de partit per la comarca (i districte a la ciutat de Barcelona) per a l'elecció directa del diputat. Les posicions són irreconciliables. La proposta del PSC "una persona, un vot" dóna primacia a l'individu, la de CiU prima la cohesió de la xarxa social.
I ambdues defensen els seus interessos de partit i la seva concepció del país que es representa esquemàticament en l'antiga contraposició "urbs/rus", entenent "rus" com el territori en el seu conjunt. La força del PSC és intensiva, la de CiU extensiva, per aquesta raó i no per efectes de la llei electoral CiU ha guanyat totes les eleccions nacionals i el PSC les ha perdudes.
CiU i PSC, ERC i ICV i també el PP, sabien d'antuvi que la ponència parlamentària era una cortina de fum, un engany, però no s'havien adonat que la societat catalana ho sabia també. Per això, avui res no es trenca, només creix la desconfiança.
Si hi ha a la política catalana un bri de responsabilitat, cal que tots els partits incloguin al seu programa electoral l'elaboració d'una llei electoral genuïna, pròpia i adequada a l'estructura sociogeogràfica catalana i que a l'endemà de ser nomenat pel Parlament el nou President, aquest endegui la reforma, amb generositat, modernitat, imaginació i sentit cohesionador del país.
I potser així podrem perdonar aquesta pàgina negra del nostre Parlament.
Res de rurals i urbans: ni els camps ni les ciutats voten!!!
Segons el teu criteri el 99% de les lleis electorals serien contraries a la Delacració de drets humans.
La gent el que vol és que s'escolti al poble i això es pot plasmar de formes molt diferetns.
La Carme Laura té raó quan reflexiona sobre la demografia catalana. Així ens trobem en un territori on el 60% de la població catalana viu en el 5-10% del territori català i això provoca un desajust enorme. Per tant, el meu parer és que a Catalunya no es pot aplicar en cap cas una llei electoral proporcional pura. En abstracte en seria partidari, però a la pràctica cal que tots els territoris estiguin degudament representats al parlament. Per tant, mentre no hi hagi no es trobi el punt d'unió de les 2 sensibilitats no cal ni tornanr-ho a intentar.
Potser seria una sol-lució, agrupar las zonas rurals i de baixa població establint-hi un minim i de habitans per aconseguir representació., i de alguna manera fer grups equitatius a las zonas de mes població i aplicar una persona un vot. Aquest reagrupament es podria fer només a efectes de las eleccions. Una mica com es fa a Anglaterra.
¿hem pots explicar el teu comentari potser aixi ho entendre.