En una base militar conviuen els Penderton i els Langdon, dos matrimonis en peu de guerra. Carson McCullers descriu amb precisió aquests quatre personatges. Diu del capità Penderton: “A desgrat d’aquest coneixement de moltes i diverses coses, el capità mai no va tenir al llarg de la seva vida una idea al cap. Car la formació d’una idea implica la fusió de dos o més coneixements. I el capità no tenia coratge per fer-ho”. (Pàg. 17) El capità, homosexual reprimit, “sentia una trista propensió a enamorar-se dels amants de la seva dona” (pàg. 17). Passem a la senyora Penderton: “A la base, Leonora Penderton gaudia d’una bona reputació com a amfitriona, esportista excel·lent i fins i tot de gran dama. Malgrat tot, hi havia alguna cosa en ella que desconcertava els seus amics i coneguts. Sentien que en la seva personalitat hi havia un element que no podien copsar. La veritat del problema consistia en el fet que era una mica beneita”. (Pàg. 22) Els Langdon no milloren el paisatge humà. Aquesta és Alison Langdon: “Estava molt malalta i se li notava. La seva malaltia no era solament física, ja que els seus ossos havien estat torturats pel dolor i l’ansietat. Per això ara es trobava a la vora de la bogeria.” (Pàg. 24) El seu marit, el superficial major Morris Langdon, és l'amant de la Leonora Penderton i, pel que fa a Alison, “va intentar i va reeixir a considerar la seva infelicitat com a quelcom mòrbid i femení, totalment fora del seu control”. (Pàg. 39). Per arrodonir el quadre hi ha Ellgee Williams, un soldat obtús, primitiu, cast i solitari, que, un vespre, contempla nua la senyora Penderton i, lentament, alguna cosa es remou en el seu interior granític. Bé, com és natural, cap d’aquests cinc personatges no desperta la menor simpatia en el lector. La companyia, per tant, no és agradable. Però la novel·la és bona, i la trama d’adulteri i homosexualitat esclata en un crim convincent. Carson McCullers (1917-1967), escriptora precoç, la va publicar el 1941, amb només 24 anys. Potser aquesta és la raó per la qual presenta uns adults tan deplorables. És una perspectiva adolescent.
Foto: Carson McCullers.
Traducció: Vicenç Llorca
L´obra que comentes no l´he llegida. De la McCullers he llegit La balada del cafè trist, el mateix títol la defineix. També Frankie Addams, aquesta no em va agradar tant: el pas de la infància a l´adolescència.
Et vull recomanar el llibre de contes ESPIRAL de Manuel Baixauli.
A veure si t´agraden.
No l'he vista mai, però està penjada al youtube i penso veure-la aviat. Ja la comentaré després.
Lluís