Tan sols cal observar el territori per entendre que als terrenys on s’ha
especulat quasi sempre hi havia un ús del sòl agrícola. Entre altres
coses, l’agricultura es manté als paisatges valencians gràcies a
moltíssimes persones que hi treballen a temps parcial, perquè a temps
complet hi ha molt poca gent, i menys encara jove, que s'atrevisca amb
tants factors com n’hi ha en contra. Tot i les complicacions de la
situació, per sort hi ha persones valentes i compromeses que hi
continuen, i xarxes de distribució directa que sembren l'esperança als
nostres camps.
En aquest context, quan un especulador ha adquirit un terreny no ho fa precisament per a seguir cultivant, és més, no té cap interés en continuar-hi l'ús agrícola. La conseqüència més visible d'una compravenda especulativa és l'abandonament del conreu, cosa que contribueix a disminuir la qualitat d'uns paisatges ja de per si amb moltes dificultats, alhora que s'elimina un ús més sostenible que el generat per la construcció.
Els bancals abandonats proliferen allà on s'han planejat desenvolupaments que gràcies a alguna xamba no han arribat a realitzar-se. Ha passat més a sovint del que pensem, les presses per presentar plans i projectes duien els equips redactors a tallar i enganxar molts continguts, fet que en alguns casos facilitava enormement la feina de presentar-hi al·legacions i ralentitzar el procés. Processos lents per si mateixos que amb una mica d’ajuda han quedat atrapats en les teranyines de la crisi.
En aquest context, quan un especulador ha adquirit un terreny no ho fa precisament per a seguir cultivant, és més, no té cap interés en continuar-hi l'ús agrícola. La conseqüència més visible d'una compravenda especulativa és l'abandonament del conreu, cosa que contribueix a disminuir la qualitat d'uns paisatges ja de per si amb moltes dificultats, alhora que s'elimina un ús més sostenible que el generat per la construcció.
Els bancals abandonats proliferen allà on s'han planejat desenvolupaments que gràcies a alguna xamba no han arribat a realitzar-se. Ha passat més a sovint del que pensem, les presses per presentar plans i projectes duien els equips redactors a tallar i enganxar molts continguts, fet que en alguns casos facilitava enormement la feina de presentar-hi al·legacions i ralentitzar el procés. Processos lents per si mateixos que amb una mica d’ajuda han quedat atrapats en les teranyines de la crisi.
També ha succeït que s'han desenvolupat grans àrees de sòl i una vegada urbanitzades no hi ha hagut qui edifique ni construïsca res de res, com al voltant de l’autovia d’Ademús. O s'han deixat les obres a la meitat, com esquelets de ciment. La crisi, malaguanyada per a tants, ha estat afortunada per un territori valencià molt malbaratat, que ha vist com en menys de 20 anys la seua superfície artificial es duplicava, són dades oficials de l'Observatori de la Sostenibilitat.
El cas és que els nostres sòls sovint són fèrtils i rics en humitat allà on l'especulació ha fet més mal, a les terres de cultiu de les planures litorals. I qualsevol llaurador sap que si no es cuida un camp en aquestes condicions, en poc temps és envaït pels esbarzers. En un escàs període aquestos formen uns cúmuls immensos que es traguen literalment els tarongers. Una altra de les plantes que envaeix els camps abandonats és l'exòtica herba de la Pampa, o Cortaderia selloana, una espècie invasora que per cada tija que li floreix genera un milió de llavors, sí, un milió, no hi ha qui ature la seua dispersió anemòfila, és incontrolable. A altres zones de la península està fent malbé molts ecosistemes.
Un bon exemple de territori ampli afectat per aquestos fenòmens el trobarem a Cullera, a les hortes que hi ha al voltant de la desembocadura del Xúquer, a la zona coneguda com la Bega, curiosament escrita amb "b". Allà trobarem camps d'esbarzers i herba de la Pampa suficients per ocupar tota la nostra visual, imagineu-se. I això no és casualitat. En aquella zona l'Ajuntament de Cullera va aprovar un desenvolupament urbanístic (PAI) consistent en 35 gratacels, conegut com el "Manhattan" de Cullera, on es volia reproduir el model Benidorm, i on finalment tan sols en trobem construïts un parell, acompanyats d'altres incentius costaners com el port de la desembocadura del Xúquer, que s’anava a transformar en un gran port esportiu.
Al sòl urbà també es donen exemples d’abandonament del paisatge relacionats amb l’especulació. Les conseqüències de l’omissió en la gestió del paisatge urbà poden ser directes o indirectes. Indirectament l’abandonament de cascs antics i de determinades barriades amb problemes de marginalitat ha dut a molts habitants del nucli urbà a seguir la moda d’anar a viure a les macrourbanitzacions de la perifèria, cosa que ha afavorit l’especulació a l’exterior del nucli urbà.
Si aquesta política ha estat premeditada o no, no ens aventurarem a jutjar-ho, el fet és que ha funcionat a molts municipis valencians al llarg del boom urbanístic 1997-2007. Ara encara, després de l’esclafit del mercat immobiliari, veiem com la degradació premeditada del Cabanyal du directament a processos especulatius associats a una mal entesa renovació urbana.
En aquestos paisatges i totes les seues conegudes evolucions hem vist les diferents fases dels processos especulatius. Açò seguirà succeint en major o menor grau, mentre els ajuntaments continuen planificant el territori sense adonar-se que la bombolla immobiliària ha esclatat, ja fa un parell d'anys, per cert.
El cas és que els nostres sòls sovint són fèrtils i rics en humitat allà on l'especulació ha fet més mal, a les terres de cultiu de les planures litorals. I qualsevol llaurador sap que si no es cuida un camp en aquestes condicions, en poc temps és envaït pels esbarzers. En un escàs període aquestos formen uns cúmuls immensos que es traguen literalment els tarongers. Una altra de les plantes que envaeix els camps abandonats és l'exòtica herba de la Pampa, o Cortaderia selloana, una espècie invasora que per cada tija que li floreix genera un milió de llavors, sí, un milió, no hi ha qui ature la seua dispersió anemòfila, és incontrolable. A altres zones de la península està fent malbé molts ecosistemes.
Un bon exemple de territori ampli afectat per aquestos fenòmens el trobarem a Cullera, a les hortes que hi ha al voltant de la desembocadura del Xúquer, a la zona coneguda com la Bega, curiosament escrita amb "b". Allà trobarem camps d'esbarzers i herba de la Pampa suficients per ocupar tota la nostra visual, imagineu-se. I això no és casualitat. En aquella zona l'Ajuntament de Cullera va aprovar un desenvolupament urbanístic (PAI) consistent en 35 gratacels, conegut com el "Manhattan" de Cullera, on es volia reproduir el model Benidorm, i on finalment tan sols en trobem construïts un parell, acompanyats d'altres incentius costaners com el port de la desembocadura del Xúquer, que s’anava a transformar en un gran port esportiu.
Al sòl urbà també es donen exemples d’abandonament del paisatge relacionats amb l’especulació. Les conseqüències de l’omissió en la gestió del paisatge urbà poden ser directes o indirectes. Indirectament l’abandonament de cascs antics i de determinades barriades amb problemes de marginalitat ha dut a molts habitants del nucli urbà a seguir la moda d’anar a viure a les macrourbanitzacions de la perifèria, cosa que ha afavorit l’especulació a l’exterior del nucli urbà.
Si aquesta política ha estat premeditada o no, no ens aventurarem a jutjar-ho, el fet és que ha funcionat a molts municipis valencians al llarg del boom urbanístic 1997-2007. Ara encara, després de l’esclafit del mercat immobiliari, veiem com la degradació premeditada del Cabanyal du directament a processos especulatius associats a una mal entesa renovació urbana.
En aquestos paisatges i totes les seues conegudes evolucions hem vist les diferents fases dels processos especulatius. Açò seguirà succeint en major o menor grau, mentre els ajuntaments continuen planificant el territori sense adonar-se que la bombolla immobiliària ha esclatat, ja fa un parell d'anys, per cert.
