jmsansalvador |
dijous, 11 de febrer de 2010 | 23:33h
Una de les grans satisfaccions del blocaire és rebre comentaris, opinions, tenir constància que hi ha algú a l’altra banda. Allò que se’n diu retroalimentació : quan arriba algun avís de recepció tens la certesa que aquell missatge dins d’una ampolla de vidre surant per l’oceà ha pogut caure en bones mans. Avui he tingut la sort de viure una d’aquestes experiències.
L’A., bon lector i millor company, ha recordat una nota de dies enrere tot fullejant el número vigent de la revista Viajeros. En un reportatge sobre Ucraïna, hi ha trobat una referència a la dita “beure com un cosac”. Li ha faltat temps per fer-me-la a mans. I jo m’apresso a penjar-ho, com a complement enriquidor i agraït de la seva atenció.
Explica la revista : La llegenda dels cosacs comença al segle XV, amb la major part de les terres ucraïneses ocupades per estats invasors. L’ànsia de llibertat va fer-los concentrar a les planures del sud del país i organitzar-se militarment. Van desenvolupar una estètica pròpia : el tors nu, el cap afaitat i amb una llarga cua de cabell, grans bigotis, pantalons bombatxos … Tenien gran habilitat en el maneig de les armes i amb la tècnica eqüestre i mostraven una enorme resistència davant els destil·lats d’alta graduació. D’aquí ve la seva fama. L’any 1648 el líder Bogdan Khmelnistky aconseguí la independència a la guerra d’alliberament. Un segle després, l’any 1775, Caterina II va exterminar-los, temerosa que la seva glòria i poder arribessin a fer ombra a l’imperi.
Com veieu, les relacions de mal veïnatge entre Rússia i Ucraïna venen de lluny.
